20/09/17

"Coloro e iscrio - Su primu cartolàriu meu de limba sarda"

"Coloro e iscrio - Su primu cartolàriu meu de limba sarda" est unu libru publicadu ocannu passadu dae s'Unione de Comunes de Barigadu pro lu dare a totu sos pitzinnos de iscola materna e elementare.
Est cumpostu dae 42 ischedas aprontadas dae sas operadoras Gianfranca Piras e Maria Giovanna Serchisu pro imparare a sos pitzinnos sos nùmenes de animales, frùtora, ortalìtzia e àteru. Sas ischedas si podent colorare, iscrìere e finas  retalliare.
Unu traballu ùtile siat pro sos pitzinnos chi ant a retzire su libru, siat pro sos mastros impignados in sos laboratòrios de sardu veiculare, chi ant a pòdere fotocopiare e impreare sas ischedas in sas atividades issoro.
Su libru, publicadu cun su cuntributu de sa lege regionale 6/2012 (art. 2, comma 13, annualidade 2012), est curadu dae s'assòtziu culturale "L'Altra Cultura" de Aristanis. Sa gràfica est de Badabò de Enrica Fara.
Pro bìdere sa versione "sfogliabile" bos podides cullegare a inoghe. Pro iscarrigare su pdf tocat a si cullegare a custu link.

02/05/17

In "Lidolando" chie òrdinat in sardu pagat prus pagu

A faeddare in sardu cumbenit. Ca su cherbeddu si mantenet giòvanu? Emmo, ma non pro cussu ebbia. Cumbenit ca s'ispendet prus pagu.
"Comente podet èssere?" ant a nàrrere sos deghe letores de custu blog (pro parafrasare a Manzoni).
Podet èssere ca dae oe e pro unu mese in su tzilleri Lidolando de Tresnuraghes (via dei Tamerici n° 3) chie òrdinat in sardu (cale si siat sardu de cale si siat logu de Sardigna) at a tènnere un'iscontu de su 10%.
Cantu nos agradat custa idea! Duncas andade e ordinade, ca cumbenit a su bussieddu e a sa difusione de sa limba.
Pro bos informare mègius podides iscrìere in sa pàgina Facebook de s'eventu.

13/03/17

"Ajò a iscola" 1 e 2 in versione de iscarrigare

Chenàbura 10 de martzu 2017 in su teatru "Nonnu Mannu" de Iscanu amus fatu sa presentatzione de su libreddu "Ajò a iscola 2", publicadu pro more de sa lege regionale 6/2012.
Custu libreddu est su segundu de una sèrie: in su primu, publicadu in su 2013, b'aiat elementos de sas connoschèntzias de base (dies de sa chida, meses de s'annu, nùmenes de animales, etc.), in custu b'at una sèrie de contos de Esopo e de Fedro chi, ponende sos animales a faeddare, dant cussìgios de morale a sos òmines.
S'idea de base est de dare trastos de traballu a sos mastros chi cherent impreare su sardu in iscola, e pro custu onni pitzinnu de iscola materna e elementare de s'Unione Pianalza-Montiferru nd'at a retzire còpia.
Sos libreddos sunt iscritos sighende s'istandard ortogràficu regionale (LSC), e sos mastros ant a pòdere adatare sas ischedas a sas esigèntzias linguìsticas de s'iscola in ue traballant, faghende partetzipare finas sos genitores a custa òpera de trasmissione de sa limba a sos pitzinnos.
Chie cheret podet iscarrigare sos libreddos in versione pdf dae sos link chi ponimus in fatu:
"Ajò a iscola 1"
"Ajò a iscola 2"

08/03/17

"Perchè io valgo" - Pensamentos in contu de s'8 de martzu

Foto: http://www.igeacps.it/
8 de martzu 2017. Pensamentos in contu de sa festa de sas fèminas.
Mai comente in custos annos sunt sulende bentos chi cherent pònnere òmines e fèminas unu contra a s'àteru in una gherra chi, partende dae su cuntzetu chi fèminas e òmines sunt che pare, imbatet a su paradossu chi sas fèminas si cherent "prus che pare" chi non sos òmines (pro la nàrrere cun Orwell).
Su mundu traditzionalista est apessamentadu ca sas fèminas nche cherent colare su cùcuru; sas feministas sunt arrennegadas ca si cherent contadas che òmines.
In totu custu, su pensamentu chi faghimus est: ite pensant sas fèminas de se, in generale?
Ca a bortas nos paret chi su càrculu ('la considerazione') lu chircamus dae foras ma no lu tenimus in nois, e chi tenimus bisòngiu de sa beneditzione angena pro ischire cantu balimus.
Ma nois chi balimus l'ischimus giai. Nos l'ant mustradu mamas e giajas nostras chi si sunt contadas semper "alla pari" cun sos òmines. Nen prus, nen mancu. Che pare.
Non fèminas o òmines. Persones.

06/03/17

Apertium - Unu tradutore automàticu italianu-sardu

Pensende de fàghere cosa ùtile pro totus, publicamus a manu dereta su cullegamentu a "Apertium", su primu tradutore automàticu pro sa limba sarda nàschidu in su 2016 pro more de s'impignu de Gianfranco Fronteddu, Hèctor Alòs i Font, Adrià Martìn-Mor e Francis Tyers.
Sa prataforma "Apertium" l'at creada s'universidade de Alancant in su 2004 e cuntenet una barantina de limbas. Sa versione in sardu naschet dae sa collaboratzione intre Tradumàtica (grupu de chirca de s'Universidade Autònoma de Bartzellona) e Prompsit (azienda valentziana), cun su finantziamentu de Google. Cuntenet 25.000 paràulas, cun una pertzentuale de faddina de su 10%.
Pro nd'ischire de prus bos podides cullegare a sa pàgina Wikipedia o a su comunicadu de imprenta o iscarrigare s'artìculu publicadu dae s'Unione Sarda su 15 de austu 2017.
Pro bos cullegare a su tradutore podides incarcare inoghe o in su cullegamentu chi amus postu in custu blog a manu dereta, in suta de su Cros.

16/01/17

Riflessiones in contu de sa Cunferèntzia aberta de Nùgoro

Sàbadu 14 de ghennàrgiu 2017 amus partetzipadu nois puru a sa prima Cunferèntzia aberta de sa limba sarda aparitzada dae s'assòtziu culturale Acordu.
Un'eventu nou e originale chi at bidu gente de totu sa Sardigna atopende a Nùgoro in una die mala de ierru pro si sètzere a faeddare de limba sarda. Visionàrios? Forsis. Ma sa limba est unu de cussos argumentos chi dolent, e ispinghet sos chi l'istimant a fàghere finas carchi aconcada.
Sa die fiat fata a manera de b'àere momentos de riflessione in grupu (panel) e momentos de assemblea plenària. Sa cosa importante, a parre nostru, est istada de bìdere gente bènnida dae logos e realidades linguìsticas diversas chistionende in paghe e acordu pro agatare solutziones a sos problemas chi est vivende sa limba sarda a dies de oe. Amus faeddadu de polìtica linguìstica e de istandardizatzione, de sardu in iscola, de mèdios de comunicatzione e de àteros temas chi podent agiudare sa limba sarda a èssere a beru una limba moderna e normale in unu mundu chi càmbiat.
Ite riflessione nde bogamus? Riflessiones meda: chi finas su mundu de sa limba sarda (unu mundu brigantinu dae semper "per troppo amore") tenet bisòngiu de dialogare in paghe; chi sa gente tenet disìgiu de partetzipare a su cambiamentu; chi forsis semus istracos de èssere "sugetos passivos" sètzidos ascurtende su chi narant sos àteros. Chi, in definitiva, custa fòrmula laboratoriale de partetzipatzione dae bassu podet èssere a beru una manera de torrare vitalidade a sa limba.
Comente operadoras de Ufìtziu limba sarda nois amus comintzadu a praticare custa fòrmula in su 2007, in antis cun sas Duas dies pro sa limba de Montresta, poi cun sos laboratòrios de formatzione pro insegnantes (Didatichende) e pro animadores fatos in Iscanu e amus bidu chi dat semper frutos bonos.
In s'isetu de publicare sos documentos de sa Cunferèntzia, ponimus su cullegamentu a carchi artìculu chi faeddat de custa bella esperièntzia, chi isperamus de torrare a repìtere:
Pier Franco Devias

02/01/17

Una Cunferèntzia de Acordu pro sa limba sarda

S'Assòtziu culturale Acordu est aparitzende una Cunferèntzia aberta pro totu sos chi tenent in coro su benidore de sa limba sarda.
Sa Cunferèntzia s'at a fàghere in Nùgoro (Ex Me, Pratza Mameli) su 14 de ghennàrgiu 2017 e bi podet partetzipare siat gente chi si òcupat de limba sarda siat gente chi non tenet esperièntzia ma pensat de pòdere dare un'agiudu in custa chistione.
Sa punna est de agatare unu logu de mediatzione intro de positziones e ideas diferentes, pro pòdere fraigare unu logu de diàlogu profetosu pro sa Càusa comune.
S'at a traballare in grupos de istùdiu (panels) chi ant a analizare temas diferentes e b'at a àere finas momentos de traballu comune.
Pro s'iscrìere tocat de cumpilare su mòdulu online o cuntatare s'indiritzu email cunferentzia.aberta@gmail.com. Sa cuota de partetzipatzione est de 12 èuros.
Pro nd'ischire de prus bos podides cullegare a su situ o a sa pàgina Facebook de s'Assòtziu Acordu.