16/10/17

Tribalingual - Pro chi non brùsient sas bibliotecas

"Cando in Africa morit unu betzu, est comente chi brùsiet una biblioteca" naraiat su filòsofu e antropòlogu africanu Amadou Hampâté Bâ. Ca difatis, in sas limbas minoritàrias, onni betzu chi morit si nche leat a sa losa una miniera de paràulas, de ditzos, de modos de nàrrere chi forsis non s'ant a agatare prus.
Pro evitare custu Inky Gibbens, una pitzoca nàschida in Mongòlia e crèschida in Inghilterra, at fundadu Tribalingual, un'idea noa chi permitit de imparare sas limbas chi sunt arrischende de isparire.
Ca sas limbas in perìgulu de isparire, in su mundu, sunt prus de 2.000 e in mesu de custas b'est finas su sardu, chi at pèrdidu dae tempus meda sa trasmissione generatzionale (a sos pitzinnos non bi lis imparat prus niunu).
E su dannu est mannu meda, ca cando morit una limba morit una cultura e una manera de abbaidare su mundu: mai bos est capitadu de pensare chi una persone cando faeddat in sardu est diversa dae cando faeddat in italianu? Est ca onni limba veìculat sentimentos, valores, immàgines diversas dae un'àtera e nos permitit de abbaidare su mundu dae tantas prospetivas diferentes.
Intrende a su situ de Tribalingual podides imparare s'Abc de deghe limbas: ainu (Giappone); mòngolu; aromanian (Balcanos); quechua (Sud Amèrica); gangte e tulu (India); grecànicu (Calàbria); sakha (Rùssia); torwali (Pakistan); yoruba (Nigeria).
Isperamus chi no istentent a fàghere un'aplicatzione finas pro imparare su sardu. O mègius: isperamus chi sos Sardos torrent a si l'imparare pari-pari, sa limba issoro, comente ant semper fatu finas a 50 annos como.
Pro nd'ischire de prus:
Artìculu de su Corriere della Sera (agatades finas sa bortadura in sardu fata dae Sarvadore Serra)

11/10/17

Grammàtica e glossàriu de iscarrigare

Non totus ischint chi in sos annos colados sa Regione Sardigna aiat publicadu in Rete una sèrie de documentos ùtiles meda pro chie iscriet in sardu, màssimu pro sos chi traballant in s'Amministratzione pùblica.
Essende chi no est fàtzile a los agatare in su situ de Sardegna Cultura, amus pensadu chi podet èssere ùtile a pònnere sos link inoghe a manera chi chie cheret si los potzat iscarrigare pro los tènnere comente trastes de consultatzione.
Sos testos chi podides iscarrigare (in Pdf) sunt:
Sa Limba Sarda Comuna (normas de riferimentu pro sa limba sarda iscrita). Custas normas tenent caràtere isperimentale e fiant destinadas ab origine a sos documentos in essida dae s'Amministratzione regionale, ma sunt ùtiles meda pro chie totu cheret iscrìere sighende una norma coerente.
Unos cantos liniamentos grammaticales comunes de sa limba sarda: proponet, in curtzu e in manera sintètica, una sèrie de normas grammaticales de su sardu (pronùmenes, prepositziones, avèrbios, verbos, etc.).
Glossàriu giurìdicu-amministrativu: ùtile meda pro chie devet bortare in sardu documentos amministrativos e tenet bisòngiu de una "ghia" ('guida') chi l'agiudet a agatare sa paràula tècnica prus adata.

09/10/17

"Cantade bois chi ballamus nois" - Cuncursu de poesia sarda in Casteddu

S'Assòtziu culturale Terra Mea, pro festare sos 20 annos de atividade, organizat cun s'agiudu de s'ERSU su primu cuncursu de poesia in limba sarda intituladu "Cantade bois chi ballamus nois".
Su tìtulu de su cuncursu e su tema seberadu (su ballu sardu) ammentant sas duas "ànimas" de s'assòtziu, formadu dae unu coro polifònicu e dae unu grupu de ballu sardu.
Nàschidu in su 1997 in Casteddu pro more de unu grupu de universitàrios bènnidos dae totu sa Sardigna, s'assòtziu Terra Mea sighit a èssere unu grupu chi òspitat giòvanos de onni bidda de Sardigna, cun unu nùmeru mannu de sòtzios chi andant e benint sighende sos impignos de istùdiu e de traballu.
Chie est interessadu a partetzipare a su cuncursu de poesia devet mandare su cumponimentu intro de su 6 de santandria (06/11/2017) cun posta ordinària o cun posta eletrònica.
Su bandu de cuncursu si podet iscarrigare dae inoghe.
Pro connòschere mègius s'assòtziu bos podides cullegare a su situ www.associazioneterramea.it/ o a sa pàgina Facebook de su grupu.

03/10/17

Est torra online su ditzionàriu de Mario Puddu

Fotografia: http://www.patatu.it/
Est torra disponìbile online su ditzionàriu de Mario Puddu, in versione agiornada e cun sa bortadura de 22.000 lemmas in chimbe limbas europeas (frantzesu, inglesu, ispagnolu, italianu e tedescu).
S'òpera contat in totu prus de 111.000 lemmas e prus de 12.000 maneras de nàrrere e ditzos.
Unu traballu importante, duncas, chi tenet su mèritu mannu de èssere iscritu totu in sardu (definitzione de sos lemmas, ispiegatziones lessicogràficas, informatziones entziclopèdicas).
Su ditzionàriu est disponìbile in versione online, a pustis de tantu tempus, pro more de s'Editore Condaghes chi at postu s'òpera in Internet a ispesas suas.
Pro bos cullegare podides incarcare inoghe o in su cullegamentu chi amus postu in custu blog a manu dereta, in suta de su vocabulàriu de Casu.
Pro connòschere mègius s'òpera de Puddu podides lèghere sa presentatzione fata dae Giulio Paulis e sa retzensione de Cristòforo Puddu.

29/09/17

Dae su 6 de santugaine cursu de limba sarda in Aristanis

Fotografia: http://www.linkoristano.it
Dae su 6 de santugaine in Aristanis s'at a fàghere unu cursu de limba sarda abertu a totus.
Su cursu, organizadu dae s'assòtziu Bilinguismu in Aristanis, est de 7 letziones (21 oras in totu), e su professore at a èssere Antoni Nàtziu (Antonello) Garau de sa cooperativa L'Altra Cultura, operadore linguìsticu, tradutore e espertu de didàtica de su sardu.
Sas letziones s'ant a fàghere in sa sede de Librid (libreria-bistrot de pratza Lionora) onni chenàbura.
Chie partètzipat devet versare una tantum una cuota simbòlica de 5 èuros (istudiantes e disocupados) o 10 èuros (traballadores).
Chie at a partetzipare nessi a chimbe letziones at a tènnere un'atestadu de partetzipatzione bonu pro su curriculum.
Pro s'iscrìere si podet mandare una mail a bilinguismuaristanis@gmail.com.

20/09/17

"Coloro e iscrio - Su primu cartolàriu meu de limba sarda"

"Coloro e iscrio - Su primu cartolàriu meu de limba sarda" est unu libru publicadu ocannu passadu dae s'Unione de Comunes de Barigadu pro lu dare a totu sos pitzinnos de iscola materna e elementare.
Est cumpostu dae 42 ischedas aprontadas dae sas operadoras Gianfranca Piras e Maria Giovanna Serchisu pro imparare a sos pitzinnos sos nùmenes de animales, frùtora, ortalìtzia e àteru. Sas ischedas si podent colorare, iscrìere e finas  retalliare.
Unu traballu ùtile siat pro sos pitzinnos chi ant a retzire su libru, siat pro sos mastros impignados in sos laboratòrios de sardu veiculare, chi ant a pòdere fotocopiare e impreare sas ischedas in sas atividades issoro.
Su libru, publicadu cun su cuntributu de sa lege regionale 6/2012 (art. 2, comma 13, annualidade 2012), est curadu dae s'assòtziu culturale "L'Altra Cultura" de Aristanis. Sa gràfica est de Badabò de Enrica Fara.
Pro bìdere sa versione "sfogliabile" bos podides cullegare a inoghe. Pro iscarrigare su pdf tocat a si cullegare a custu link.

02/05/17

In "Lidolando" chie òrdinat in sardu pagat prus pagu

A faeddare in sardu cumbenit. Ca su cherbeddu si mantenet giòvanu? Emmo, ma non pro cussu ebbia. Cumbenit ca s'ispendet prus pagu.
"Comente podet èssere?" ant a nàrrere sos deghe letores de custu blog (pro parafrasare a Manzoni).
Podet èssere ca dae oe e pro unu mese in su tzilleri Lidolando de Tresnuraghes (via dei Tamerici n° 3) chie òrdinat in sardu (cale si siat sardu de cale si siat logu de Sardigna) at a tènnere un'iscontu de su 10%.
Cantu nos agradat custa idea! Duncas andade e ordinade, ca cumbenit a su bussieddu e a sa difusione de sa limba.
Pro bos informare mègius podides iscrìere in sa pàgina Facebook de s'eventu.