ISCOLA

"Ajò a iscola" 1 e 2 in versione de iscarrigare

Chenàbura 10 de martzu 2017 in su teatru "Nonnu Mannu" de Iscanu amus fatu sa presentatzione de su libreddu "Ajò a iscola 2", publicadu pro more de sa lege regionale 6/2012.
Custu libreddu est su segundu de una sèrie: in su primu, publicadu in su 2013, b'aiat elementos de sas connoschèntzias de base (dies de sa chida, meses de s'annu, nùmenes de animales, etc.), in custu b'at una sèrie de contos de Esopo e de Fedro chi, ponende sos animales a faeddare, dant cussìgios de morale a sos òmines.
S'idea de base est de dare trastos de traballu a sos mastros chi cherent impreare su sardu in iscola, e pro custu onni pitzinnu de iscola materna e elementare de s'Unione Pianalza-Montiferru nd'at a retzire còpia.
Sos libreddos sunt iscritos sighende s'istandard ortogràficu regionale (LSC), e sos mastros ant a pòdere adatare sas ischedas a sas esigèntzias linguìsticas de s'iscola in ue traballant, faghende partetzipare finas sos genitores a custa òpera de trasmissione de sa limba a sos pitzinnos.
Chie cheret podet iscarrigare sos libreddos in versione pdf dae sos link chi ponimus in fatu:
"Ajò a iscola 1"
"Ajò a iscola 2"



Ischedas a fumetos pro imparare a faeddare in sardu

Bortas meda cumbinat de intèndere gente narende "Io capisco bene il sardo ma non sono capace di parlarlo perchè nessuno me l'ha insegnato". Nos càpitat, comente operadores, de pensare a ite si podet fàghere pro agiudare custa gente chi cheret faeddare sa limba sua ma timet a bi provare.
No est fàtzile, ca testos non si nd'agatat e tocat a s'imbentare su materiale dae bellanou.
In Nughedu (Santa Vittoria) ocannu amus provadu a isperimentare unu cursu de base pro chie s'est acurtziende a sa limba sarda pro sa prima borta. Sunt 6 letziones in Power Point cun sos elementos de base (si presentare, saludare, dies e meses, etc.) e esertzìtzios cullegados. Podet èssere un'incomintzu pro chie si cheret improntare a faeddare in sardu pro sa prima borta.
Las publicamus in versione Pdf in casu chi calicunu tèngiat praghere de las impreare pro imparare a àtere sa limba bella nostra.
 

 

Est online su testu de istòria sarda pro sa prima mèdia. Su 23 lu presentant in Aristanis

Totu sos mastros interessados a faeddare de istòria sarda a sos pitzinnos de iscola dae oe tenent un'istrumentu de prima calidade: unu testu de istòria medioevale sarda pro pitzinnos de prima mèdia.
Sunt 78 pàginas articuladas in 5 mòdulos, cun mapas cuntzetuales, ischedas, mòdulos de verìfica. Las at aprontadas su grupu Storia sarda nella scuola italiana e si podent iscarrigare dae Internet sena pagare nudda.
Unu traballu de prima calidade, duncas, fatu dae unu grupu de autores e mastros chi sunt traballende a tìtulu voluntàriu pro nche fàghere intrare s'istòria sarda a iscola.
Finas a como, difatis, in sos libros de iscola s'istòria de Sardigna no est mentovada mai. Sas pagas bortas chi si nde faeddat b'at informatziones isballiadas (leghe s'artìculu iscritu dae Frantziscu Sanna subra de custu argumentu). Càpitat finas chi in sas mapas sa Sardigna mancu si b'agatet.
Est pro custu chi su grupu Storia sarda nella scuola italiana at comintzadu a preparare materiales didàticos in formadu digitale, chi chie cheret si nde podet iscarrigare dae su situ http://www.lastoriasarda.com/ o dae sa pàgina Facebook issoro sena pagare nudda.
Custu traballu bellu a beru l'ant a presentare su 23 de santugaine a sas 5 de sero in Aristanis (Auditòrium "San Domenico" - carrera Lamarmora). Totu sos mastros e sos amministradores interessados sunt invitados a partetzipare a s'atopu.
Iscàrriga su PDF dae inoghe
 

 

Contos, paristòrias, teatrinos e àteru materiale pro pitzinnos

Essende chi pro problemas tècnicos b'at dificultade a iscarrigare calicunu de sos files aprontados pro sas iscolas, los torramus a carrigare in custu artìculu.
Ischimus chi gente meda at traballadu (in iscola e foras dae iscola) cun su materiale nostru e nde tenimus praghere mannu. Auguramus a totu sos chi l'iscàrrigant de l'impreare cun profetu.
Ischedas cun sa frùtora e s'ortalìtzia de beranu, istiu, atòngiu, ierru
Su contu de Cuguddeddu Ruju
Sa paristòria de Mandronedda (file word e Power Point)
Teatrinos de Nadale:
 

 

Partint sas atividades culturales pro pitzinnos dae sos 3 a sos 14 annos

In Pianalza-Montiferru sunt comintzadas sas atividades culturales pro pitzinnos dae sos 3 a sos 14 annos. Finantziadas dae sa Lege 482/1999 (annualidade 2012) e coordinadas dae s'Ufìtziu Limba Sarda, sas atividades sunt pensadas pro fàghere acurtziare sos pitzinnos a su sardu in manera interessante, e pro lis mustrare cantu est bellu a faeddare sa limba istòrica de sa terra issoro.
Sos laboratòrios pro sos prus minoreddos (3-6 annos) los faghet s'animadore teatrale Antoni Dettori; pro sos prus mannitos (6-10 annos) b'est su "quiz" musicale Intzerta sa paràula cun Antoni Dettori e su musicista Antiogu Milia; a sos prus mannos (10-14 annos) bi pensat s'istòricu Antoni Flore cun letziones de istòria sarda.
Su calendàriu de sas atividades culturales lu podides iscarrigare dae custu link.
Chie cheret iscarrigare su libreddu "Ajò... a iscola" e s'alfabetiere de sos animales (fatos pro sas iscolas de Pianalza-Montiferru in sos annos colados) si podet cullegare a inoghe.

 

"Didatichende" - III editzione

Su 14 de su mese de nadale in s'Universidade de Iscanu s'at a fàghere sa de tres editziones de "Didatichende", die de formatzione pro mastros e professores aberta finas a sa partetzipatzione de operadores linguìsticos.
S'atividade de ocannu at a èssere ghiada dae Antoni Nàtziu Garau, chi at a ispiegare (cun laboratòrios pràticos) comente fàghere iscola in una comunidade chi tenet unu repertòriu plurilìngue, comente  didatizare sos materiales e cales sunt sas ainas/trastos de s'insegnante tradutore e terminòlogu.
Chie est interessadu a partetzipare podet dare s'adesione cumpilende su mòdulu allegadu e imbiende·lu a su fax de su Comune de Iscanu (0785-32666) intro de sa una (h 13,00) de giòbia 04/12/2014.
Pro chistiones de organizatzione e de logìstica sos postos sunt limitados e sas adesiones s'ant a atzetare in òrdine de arrivu, tenende contu de su nùmeru de protocollu finas a imbàtere a su nùmeru màssimu.
 

 

"S'ùrtima paghe de Lianora".  Drammatizatzione istòrica pro pitzinnos de iscola

Pro sos mastros chi cherent ispiegare s'istòria sarda a sos pitzinnos de iscola, oe publicamus su testu de "S'ùrtima paghe de Lianora", una drammatizatzione istòrica iscrita dae Màriu A. Sanna pro su Comune de Onanie e lèghida in sa manifestatzione "Atonzu in Barbagia - Cortes Apertas" dae tres pitzinnas de iscola (Noemi Fadda, Roberta Daga e Sandra Contu).
Su testu faeddat de s'Ùltima Pax Sardiniae, sa paghe istipulada in s'annu 1388 intre su Giudicadu de Arbarèe (guvernadu dae Lianora) e su Rennu de Aragona (guvernadu dae Juan I "su Catzadore"). A Otieri a la firmare b'aiat andadu 11 onaniesos, signale chi Onanie in època medioevale fiat una bidda importante meda.
Pro more de s'impignu de Màriu Sanna e de Lidia Contu sos pitzinnos de Onanie ant pòdidu connòschere una parte de s'istòria passada chi lis at a permìtere de si "situare" istoricamente in su mundu de oe e de cras.
Custa, difatis, est una de sas dificultades prus mannas chi tenimus nois sardos: su de no ischire nudda de s'istòria nostra e de pensare chi semus abbùngios ('pagliuzze, macchie insignificanti') in s'istòria angena. Si b'at a àere àteros mastros chi, cun impignu e passèntzia, s'ant a leare s'incàrrigu de contare s'istòria sarda a sos pitzinnos, podet èssere finas chi s'iscola pro sas generatziones chi benint non siat prus unu mundu furisteri ma una parte istimada de su mundu in ue bivent.
Iscàrriga sa presentada in Power Point e sa drammatizatzione de s'"S'ùrtima paghe de Lianora".
Pro ascurtare sos testos àudio incarca inoghe e inoghe.
Leghe s'artìculu de ULS Nùgoro
Leghe s'artìculu de Formaparis

 

 

Contos animados pro suta s'umbrellone

Si seis in mare cun sa familliedda bostra, o si seis in domo ca est tempus malu (ca custu istiu nche l'at betada gasi) bos proponimus duos contos animados pro fàghere ispassiare sos pitzinnos e lis fàghere imparare su sardu gioghende.
Unu est una paristòria traditzionale chi amus publicadu finas in versione Power Point pro s'iscola materna,  s'àteru est su contu de "Cuguddeddu Ruju" chi totus connoschides bene.
Los podides iscarrigare e lèghere paris cun fìgios bostros. Sunt fatos a manera chi su contu lu fraigant sos pitzinnos abbaidende sas figuras e ammentende·si sas paràulas chi bi mancant.
Ispassiade·bos!
Iscàrriga a "Mandronedda" in versione animada.
Iscàrriga a "Cuguddeddu Ruju" in versione animada.

 

 

"Su contu de Mandronedda, sa pudda chi non cheriat criare"

Pro chie tenet pitzinnos minores e lis cheret contare carchi contu in sardu, publicamus inoghe "Su contu de Mandronedda, sa pudda chi non cheriat criare". Est unu contu traditzionale sardu rielaboradu in Power Point pro sos pitzinnos de iscola materna.
A sos pitzinnos lis agradat meda, e sas iscolas maternas de Iscanu e de Tresnuraghes (chi ant retzidu su finantziamentu de sa L.R. 3/2009) nd'ant fatu finas unu teatrinu pro sa fine de s'annu iscolàsticu.
 

 

Pro s'iscola: sas unidades didàticas de Andrea Deplano

Publicamus deghe unidades didàticas aprontadas dae prof. Andrea Deplano cun s'intentu de dare un'agiudu a chie cheret otènnere unu gradu de connoschèntzia de su sardu parìvile nessi a su livellu B1 de su Cuadru comune de riferimentu europeu.
Sas unidades sunt adatas a chie cheret comintzare a faeddare in sardu movende dae sas cosas prus fàtziles (si presentare, prenotare un'albergu...) e si podent ascurtare in paritzos limbàgios de Sardigna.
Leghe s'introdutzione a "Bisuras" de Andrea Deplano.
Ascurta "Dexi unidadis didàticas".
Ascurta "Deghe unidades didàticas".



"Didatichende 2014" - Materiales de iscarrigare

Su 30 de martzu passadu s'Universidade de Iscanu at ospitadu sa segunda annualidade de "Didatichende", die de formatzione in sardu pro insegnantes.
Sa die de traballu, ghiada dae sa dot.ssa Manuela Mereu, est istada profetosa meda ca at dadu a sos chi ant partetzipadu sa possibilidade de isperimentare mètodos e tècnicas de didàtica in laboratòrios pràticos, cun sos cussìgios de sa dotzente chi est unu de sos mègius espertos de Sardigna in contu de didàtica de sas limbas.
Sa partetzipatzione est istada manna dae totu sa Sardigna, e pro totu sos chi fiant interessados e non sunt pòdidos bènnere publicamus sos materiales, torrende gràtzias a sa dot.ssa Mereu chi los at aprontados  e nos los at postos a disponimentu.
Simulatzione de test pro insegnantes

 

 

Arte-terapia e animatzione pro pitzinnos

A bortas, cherende fàghere laboratòrios in limba sarda cun sos pitzinnos minores, no ischimus a cale santu nos invocare ca bi cheret gente de esperièntzia, chi siat bona a faeddare in sardu e chi siat bona a interagire cun sos pitzinnos e cun sa sensibilidade issoro.
Si tenides custa esigèntzia, Antoni Dettori est sa pessone giusta pro bois. Operadore de teatru sotziale e arte-terapia, faghet ispetàculos pro pitzinnos (in sardu e in italianu) in ue afrontat temas che sa diversidade, sa sensibilizatzione a sa mùsica e a sa poesia e sa connoschèntzia de sas traditziones. Tenet esperièntzia in s'àmbitu de sa limba sarda ca at fatu laboratòrios in collaboratzione cun paritzos Ufìtzios de sa Limba Sarda (Iscanu, Montresta, Lei, Silanos, Duarche, Bolòtana...).
Cullega·ti a inoghe si cheres carchi informatzione in prus.
Abbàida sa pàgina Facebook de Antoni Dettori. 

  

 

Unu progetu de Condaghes pro s'iscola elementare

Cantas bortas sos maistros, cherende fàghere una letzione de grammàtica o de istòria in sardu, s'agatant disisperados ca materiale didàticu non si nd'agatat e si devent imbentare totu dae bellanou... Est ca, comente narat su ditzu, "chie no ischit est cumpàngiu de su tzegu".
Oe amus iscobertu chi su materiale in Rete b'est, est bene fatu meda e lu podet impreare chie si siat, addatende·lu e megiorende·lu ma sena s'ischerbeddare a lu fàghere totu a nou.
Abbaidade custu progetu fatu dae Condaghes (cun finantziamentu regionale) pro s'iscola elementare. Tratat de istòria e b'at finas una parte de grammàtica.
Una cosa est, s'òmine chi no ischit!!!
Bae a "Limba e contos" (progetu de istòria)


Teatrinos de Nadale pro pitzinnos minores

Apiatzu est Nadale e maistros meda ponent sos pitzinnos a fàghere sos teatrinos. Carchi iscola nos at chircadu pro nos pedire agiudu ca teatrinos in sardu non si nd'agatat, e tando amus pensadu de pònnere a disponimentu de totus su materiale chi amus preparadu leende sas ideas dae Internet, dae sas Guidas e dae una publicatzione bellighedda meda fata dae s'iscola elementare de Iscanu in sos annos colados.
Ponimus finas sos cullegamentos a carchi càntigu de Nadale in sardu, si calicunu lu cheret imparare a sos pitzinnos.
Su materiale si podet iscarrigare dae sos link chi sighint:
Càntigu "Benènnidu" de su Cuncordu Iscanesu (inoghe agatas su testu)
Càntigu traditzionale "Naschid'est" (inoghe agatas su testu)
Càntigu "Notte de chelu" iscritu dae Pedru Casu (inoghe agatas su testu)
Càntigu traditzionale "Celeste tesoro"  (inoghe agatas su testu)
Càntigu "Est Pasca 'e Nadale" iscritu dae Claudio Carente (b'est finas su testu inseridu in su vìdeu).
Bonu traballu a totus!

 

 

Materiale didàticu pro s'iscola materna

Pro sos mastros chi tenent praghere de imparare su sardu a sos pitzinnos, publicamus àteru materiale didàticu de impreare in s'iscola materna. Custu est aprontadu dae s'Ufìtziu Limba Sarda de Ardaule pro unu laboratòriu de animatzione a sa letura.
B'at un'alfabetiere cun sos nùmenes de sos animales (de apicare a su muru) e unu libreddu cun su contu de "Cuguddeddu Ruju", est a nàrrere 'Cappuccetto Rosso".

 

 

Ischedas plurilìngues pro pitzinnos de iscola primària

Mancari testos didàticos in sardu si nd'agatet pagos, puru su materiale pro sas iscolas non mancat ca operadores meda sunt ammaniende dae annos materiale didàticu pro imparare su sardu a sos pitzinnos.
Nd'amus giai publicadu bona chedda, ma bi nd'at àteru meda.
Oe cumpartzimus una sèrie de ischedas aprontadas dae Angelo Canu,  operadore de sa Provìntzia de Nùgoro (V Mandamentu), chi at predispostu ischedas plurilìngues pro imparare nùmeros, colores, dies de sa chida, meses de s'annu e partes de sa carena a sos pitzinnos de s'iscola primària.
Chie las cheret iscarrigare podet incarcare in sos cullegamentos chi sighint:

 

 

"Fueddus ingruxiaus" pro pitzinnos dae sos 6 a sos 10 annos

Sighimus a publicare sos traballos bellos fatos dae Marcella Ghiani e Bruna Siriu, operadoras de s'Ufìtziu Limba Sarda de Sarcidanu-Barbàgia de Seulo.
Custu de oe est unu crutziverba a figuras, pensadu pro pitzinnos dae sos 6 a sos 10 annos.
Essende chi a pònnere in Rete custos traballos est de profetu mannu pro sos maistros chi imparant su sardu a sos pitzinnos, invitamus a chie totu tenet materiale a nos mandare su link pro lu pònnere in su blog. S'indiritzu est uls.planargiamontiferru@gmail.com.
Iscàrriga sos "fueddus ingruxiaus".
 

 

Libreddos pro pitzinnos dae sos 6 a sos 10 annos

Marcella Ghiani e Bruna Siriu, operadoras de s'Ufìtziu Limba Sarda de Sarcidanu-Barbàgia, ant postu in Rete una sèrie de libreddos pro imparare su sardu a sos pitzinnos.
Custos libreddos, pensados pro pitzinnos dae sos 6 a sos 10 annos, si agiunghent a àteros pro pitzinnos prus minores, chi sunt in Rete giai dae ora e chi amus giai publicadu pagu tempus como.
Chie cheret iscarrigare custos ùrtimos libreddos podet incarcare in sos cullegamentos chi sighint:
"Libureddu a coloris" (6-10 annos)
"Agata sa vocali" (6-8 annos)
"Rebus in duas lìnguas" (8-10 annos)

 

Ateros giogos in sardu pro sos pitzinnos

Sa Rete in custos ùrtimos tempos est boghende a campu giogos de ogni tipu e calidade pro imparare su sardu a sos pitzinnos minores.
De calicunu amus giai postu su cullegamentu in sa parte a manu destra de su blog (tocat a clicare in su link intituladu "Pro sos pitzinnos" o in sos link "Su padente de sa limba", "Gherradores" e "Si ses atzudu ajò").
Oe publicamus sos cullegamentos a àteros giogos belligheddos meda:
"Giogus de peràulas": dòighi giogos pro imparare a ascurtare, lèghere, iscrìere e cumprèndere su sardu (sa descritzione de sos giogos, però, est in italianu).
"Limba e contos de Sardigna": una manera interativa e simpàtica pro imparare sa fonètica, morfologia e sintassi de sa limba sarda, e in prus sa preistòria e s'istòria de sa Sardigna, terra "antiga finas pro sos antigos".
"Iscola Wiz": giogu a quiz totu in limba sarda subra de argumentos de cultura generale. Bellu meda.
Totu custos cullegamentos los agatades in sa parte intitulada "Pro sos pitzinnos" (a manu destra de su blog).



"Su Padente de sa Limba" - Giogu pro pitzinnos minoreddos

Pro sos pitzinnos prus minoreddos est disponìbile in Rete unu giogu chi lis imparat a contare, a memorizare sos nùmenes, a connòschere sos colores, sos animales, s'ortalìtzia e sa frùtora.
Custu giogu, nàschidu dae un'idea de Micheli Ladu, si narat "Su Padente de sa Limba" e apartenet a su progetu "Dischente" realizadu in su 2009 dae sa Provìntzia de Aristanis.
Gioghende in su "padente" (est a nàrrere in su buscu) sos pitzinnos ponent in movimentu sa mente cun giogos de memòria a tipu "Memory" o cun cullegamentos intre paràulas e immàgines.
Chie bi cheret giogare si podet cullegare a custu link. 

 

 

"Maestro Roberto": milli ideas pro s'iscola

Pro sos mastros chi chircant trastos de traballu in Rete, podet èssere de utilidade manna su blog de "Maestro" Roberto Sconocchini.
Si b'agatat materiale didàticu de ogni tipu, e in prus trastos informàticos, novidades digitales, informatziones de cultura generale, materiale pro presentadas de Power Point, cullegamentos a risorsas de gràfica, de àudio, de vìdeo e cale si siat cosa chi potzat bisongiare pro fàghere iscola.
Est unu blog chi non cheret pèrdidu e un'agiudu mannu pro chie traballat cun sos pitzinnos.
Pro bos cullegare incarcade inoghe.
B'at finas una pàgina in Facebook. Bos podides cullegare dae inoghe.



Ateru materiale de iscarrigare (ULS Sarcidanu) 

In custos annos sos Ufìtzios de sa Limba Sarda ant fatu atividades meda cun sos pitzinnos minores.
Pro sos mastros de iscola materna chi tenent praghere de si las iscarrigare, publicamus sas ischedas fatas dae s'Ufìtziu Limba Sarda de Sarcidanu (operadore: Marcella Ghiani) in sos Comunes de Biddanoa 'e Tulu, Geroni, Isili, Nuragus, Nuradda, Scalepranu e Serri
Iscàrriga su libreddu "Dexi bocixeddas pintadas"
Iscàrriga su libreddu "Dexi mamaiolas... e imparaus a contai"
Iscàrriga su libreddu "Su giogu de is formas furriadas"



Pro pedire su sardu in iscola

Bidu chi ocannu est su primu annu chi sos genitores podent pedire de fàghere imparare su sardu in iscola a sos fìgios (a norma de sa lege 482 de su 1999) su Comune de Iscanu, capofila de s'Isportellu Linguìsticu de Planàrgia-Montiferru otzidentale, at mandadu una lìtera a sa Dirigente de sas iscolas de s'Unione pro l'invitare a amparare s'initziativa in sas iscolas de su territòriu.
In prus, ogni Comune de s'Unione est mandende lìteras a sos genitores chi tenent pitzinnos in edade de intrare a iscola, pro los informare de s'initziativa e pro los esortare a marcare "Eja" in su mòdulu de iscritzione.
Iscàrriga sa lìtera a su Dirigente
Iscàrriga sa lìtera a sos genitores




Materiale didàticu pro iscola materna e elementare

Est disponìbile in lìnia su materiale didàticu pro sas iscolas preparadu dae s'Ufìtziu Limba Sarda e finantziadu dae s'Unione de sos Comunes.
Custu materiale, pensadu pro pitzinnos minores (materna e iscola elementare), cheret èssere un'agiudu pro sos mastros e pro totu cussos babbos e mamas chi cherent imparare su sardu a sos fìgios.
Chie cheret lu podet iscarrigare dae sos cullegamentos chi sighint:
Libreddu "Ajò... a iscola"
Alfabetiere
Ischedas "Frùtora e ortalìtzia" de su beranu, istiu, atòngiu, ierru.


Su sardu in iscola? Oe faghet a lu pedire

A pustis de sa lìtera mandada dae sa Diretzione Iscolàstica Regionale a sos dirigentes iscolàsticos, babbos e mamas podent pedire chi sos fìgios imparent su sardu in iscola a norma de sa lege 482 de su 1999.

Sas iscolas chi no esserent retzidu sa lìtera la podent iscarrigare dae inoghe, paris cun su fac-sìmile de su mòdulu.



Non fiat capitadu mai

Non fiat capitadu mai.
Su diretore generale de s'Ufìtziu Iscolàsticu sardu, Enrico Tocco, at mandadu una lìtera a sos dirigentes pro lis nàrrere chi in su mòdulu pro iscrìere sos pitzinnos a iscola bi devet èssere s'optzione de insegnamentu de sa limba sarda.
Est sa prima borta chi in Sardigna si faghet unu passu che custu, mancari sa lege chi lu prevedit (sa 482) siat de su 1999.
Como cheret passada boghe a sas famìllias, pro lis nàrrere chi podent pedire a ogni iscola de s'ativare pro dare a sos pitzinnos sa possibilidade de imparare su sardu.
Leghe sa nova in su situ de sa Regione 


 "Didatichende" - Materiales didàticos de iscarrigare

Pro chie totu est interessadu a sa didàtica de sa limba sarda, sunt disponìbiles in lìnia sos materiales preparados dae sa d.ssa Manuela Mereu pro su cursu de formatzione "Didatichende".
Custu cursu, fatu in Iscanu s'11 de santandria de su 2012, at afrontadu sos temas de sa didàtica aunende una parte teòrica a una parte pràtica de cunfrontu e isperimentatzione. Sa d.ssa Mereu, esperta de didàtica de sas limbas, at mustradu ischedas e materiales chi podent agiudare a chie cheret incomintzare a isperimentare s'insegnamentu de sa limba sarda in sas iscolas de ogni òrdine e gradu.
Sos materiales si podent iscarrigare dae sos cullegamentos chi sighint:


 "Bilinguismu Creschet" - Unu progetu pro genitores e mastros

Martis 27 de santandria a sas 10 e mesa de mangianu in sa Biblioteca Regionale de Casteddu (Viale Trieste n° 137) s'at a presentare su progetu "Bilinguismu Creschet".
Si tratat de una sèrie de initziativas, promòvidas dae sa Regiona Sardigna paris cun s'Universidade de Edimburgo, pro sensibilizare a sos vantàgios de su bilinguismu in sos pitzinnos.
Est unu momentu de aprofondimentu e de cunfrontu importante pro mastros e genitores in manera particulare, ca mustrat sos vantàgios mannos chi si tenent pesende sos fìgios in duas limbas.
Iscàrriga sa locandina



Limba sarda in iscola: novas pèssimas

Novas malas pro sa limba sarda in iscola: oe su MIUR at dadu custa risposta a unu mastru chi pediat informatziones in argumentu de limba sarda e iscola:
"La Spending Review declassa la lingua sarda a "dialetto" sardo, quindi toglie la tutela e i conseguenti finanziamenti alla scuola.
MIUR
Dir. Gen. Ordinamenti - Uff IX
viale Trastevere 76/A
00153 Roma - Italy"
Sos ch'ant pensadu chi cussa sentèntzia de sa "Cassazione" nche passaiat sena fàghere dannu perunu, ant isballiadu.


Ginnàstica mentale gratùita

A pesare sos pitzinnos in sardu est unu vantàgiu o unu dannu?
Sos ùrtimos istùdios in argumentu narant in manera crara ch'est unu vantàgiu mannu, e non pro sa connoschèntzia de sa limba ebia, ma finas in àmbitos che s'aritmètica, sa solutzione de problemas, sa comunicatzione interpersonale.
Un'artìculu essidu oe in sa "Nuova Sardegna" mentovat s'istùdiu fatu dae sas Universidades de Strathclyde e de Casteddu e publicadu in s'International Journal of Bilingualism. Custu istùdiu mustrat chi sos pitzinnos pesados in duas limbas tenent prus paga dificultade in iscola (leghe s'artìculu).
Catherine de Lange (giornalista iscientìfica inglesa) iscriet chi su bilinguismu est una "ginnàstica mentale" perenne, chi amparat sa memòria dae sas maladias degenerativas. Antzis, "Nei soggetti bilingui i sintomi [dell'Alzheimer] compaiono con quattro anni di ritardo rispetto ai monolingui"  (leghe s'artìculu). Peruna meighina, finas a oe, at tentu custa resurtada.
"Si fanno puzzle e parole crociate per mantenere la mente lucida. Ma i vantaggi che abbiamo osservato in chi parla due lingue vengono in automatico, semplicemente per il fatto di conoscere e usare due idiomi". Sunt paràulas de sa dutoressa Viorica Marian, de su laboratòriu de bilinguismu e psicolinguìstica in Sièntzia de sa Comunicatzione de sa Northwestern University (leghe s'artìculu).
Si sighimus a pensare chi a pesare sos pitzinnos in sardu est a lis fàghere dannu, cheret nàrrere chi su problema lu tenimus nois.



Pro sos pitzinnos

Si cherides imparare su sardu a sos pitzinnos minores, in sa parte a manu destra de custu blog agatades carchi cullegamentu chi bos podet serbire.
Unu est cun su situ de sa Regione, ch'at publicadu materiale interessante meda (giogos de tantas genias, contos e àteru materiale indispensàbile pro un'educadore).
Un'àteru cullegamentu mandat a su "Padente de sa limba", chi imparat a sos prus minoreddos a contare, a connòschere sos colores e sos animales etc.
Un'àteru ancora, pro pitzinnos prus mannitos e pro giovaneddos, mandat a unu video-giogu ("Si ses atzudu, ajò!"),  chi est fatu totu in sardu e mustrat sas règulas pro imparare bene a l'iscrìere.

Nessun commento:

Posta un commento

Nota. Solo i membri di questo blog possono postare un commento.