Bosa

Sa nàschida de Deus contada in sardu

Su 6 de gennàrgiu 2015 (die de sos Tres Res) in Bosa b'at un'eventu de non pèrdere: su presèpiu animadu e sa rapresentatzione de sa Natividade in limba sarda.
S'eventu est aparitzadu dae sa Consulta de sos Giòvanos paris cun s'assòtziu teatrale-culturale Sas Comares chi dae annos meda est traballende pro valorizare sa limba istòrica nostra.
Sos oràrios de sas manifestatziones sunt sos chi sighint:
- h 11,00: domos e magasinos de sa zona antiga ant a ospitare artigianos e produtores de màndigos e binos locales.
- h  18,00: rapresentatzione de sa Natividade in limba sarda (a cura de s'assòtziu teatrale-culturale Sas Comares).
Pro carchi informatzione in prus bos podides cullegare a sa pàgina Facebook de s'eventu.

 

 

Su meràculu de Nadale

Domìniga 20 de nadale dae sas 9 de mangianu a sas 9 de sero (h 21,00) in Caputzinos s'at a fàghere sa prima editzione de su "Meràculu de Nadale", trasmissione de Sardigna1 presentada dae Gennaro Longobardi chi si faghet in contemporànea finas in Casteddu, Igrèsias e Portu Turre.
Chie cheret nche podet leare cosa de mandigare (a cunservatzione longa), produtos pro pitzinnos e giogos.
S'eventu est promòvidu e organizadu dae Sardinia4All e Hotel Mannu in collaboratzione cun sa Caritas.

 

IV editzione de su prèmiu de poesia dedicadu a Luisa Monti

S'assòtziu Luisa Monti onlus e su grupu scout Bosa1 cun su patrotzìniu de su Comune de Bosa bandint sa de IV editziones de su cuncursu de poesia sarda. Su tema de ocannu est "Su traballu lassat s'òmine lìberu" e est indiritzadu a chie totu cheret contare in versos s'importàntzia chi tenet su traballu in sa sotziedade de oe.
Sos cumponimentos cherent iscritos in limba sarda e mandados cun sa posta a s'assòtziu "Luisa Monti onlus" o intregados a manu a sa presidente Antonella Deriu intro de su 23/11/2015. In sa busta non bi cheret postu su nùmene de chie l'imbiat.
Sa premiatzione s'at a fàghere su 13 de nadale a sas 7 de sero (h 19,00) in su Càrmene.
Su bandu (fatu semper bilìngue comente in sos annos colados) si podet iscarrigare dae inoghe.
Pro ischire chie fiat Luisa Monti e cando est nàschidu s'assòtziu leghe s'artìculu de Bentos.

 

 

Comintzant sos cursos de formatzione pro su 2015 (adesiones intro de su 30 de custu mese)

S'Ufìtziu Limba Sarda est ativende in Bosa e in Iscanu sas atividades de formatzione pro su 2015 (finantziadas dae sa L. 482/1999 annualidade 2012).
A sos cursos bi podet partetzipare dipendentes comunales, amministradores e uditores esternos dae totu sos Comunes chi ant aderidu a su progetu, e tocat a dare adesione cumpilende su mòdulu e cunsignende·lu a s'Ufìtziu Protocollo de su Comune de Iscanu o de Bosa intro de su 30/10/2015.
Su cursu l'at a fàghere su sig. Antoni Nàtziu Garau, e at a tratare de custos argumentos:
- Faeddare, iscrìere, lèghere: règulas e trassas pro su tramudu de sa limba sarda dae s'oralidade a s'iscritura;
- Ortografia de sa limba sarda, chistiones morfo-sintàticas de su sardu, chistiones terminològicas e tradutològicas;
- Interlinguìstica sardu-italianu: calidades e formas de s'ammisturu. 
Pro partetzipare non si pagat nudda.

Sas letziones s'ant a fàghere in sas datas e in sos oràrios chi sighint:
Bosa:
lunis 09/11/2015 h 15,00-18,00
lunis 16/11/2015 h 15,00-18,00
lunis 23/11/2015 h 15,00-18,00
lunis 30/11/2015 h 15,00-18,00
lunis 07/12/2015 h 15,00-18,00
lunis 14/12/2015 h 15,00-18,00
semper in sa sala cunferèntzias de sa biblioteca
Iscanu:
mèrcuris 04/11/2015 h 15,00-18,00
mèrcuris 11/11/2015 h 15,00-18,00
mèrcuris 18/11/2015 h 15,00-18,00
mèrcuris 25/11/2015 h 15,00-18,00
mèrcuris 02/12/2015 h 15,00-18,00
mèrcuris 09/12/2015 h 15,00-18,00
semper in s'àula de su Consìgiu de su Comune.
Iscàrriga sa locandina e su mòdulu de adesione.

 

 

"Bosa Animation Awards"  - Cuncursu pro sos mègius cortometràgios animados

Su 3, 4 e 5 de cabudanni in Bosa s'at a fàghere sa prima editzione de su Bosa Animation Awards, setzione de su Sardinia Film Festival dedicada a sos mègius cortometràgios de animatzione.
A su cuncursu bi partètzipant 23 cortometràgios dae totu su mundu in prima visione europea, seberados dae una giuria de espertos intro de prus de chentu partetzipantes.
Su festival est organizadu dae s'Assessoradu a su Turismu de su Comune de Bosa e dae su Cineclub Sassari FICC.
Programma:
Giòbia 03/09/2015: h 18,30 presentada de su fèstival (MAP - cursu Vittorio Emanuele n° 71); h 20,30 proietzione de 11 cortometràgios in prima visione (Corte 'e Intro); h 22,30 "Notte bianca" cun sa mùsica de sa Banda Mescal e de 70Beat (cursu Vittorio Emanuele).
Chenàbura 04/09/2015: h 16,00 laboratòriu de animatzione pro pitzinnos (Museu de sas contzas - carrera E. Schrerer); h 17,30 proietzione de sos cortometràgios in segunda visione (pratza IV Novembre - cursu Vittorio Emanuele); h 18,00 dibàtidu cun sos registas (MAP - cursu Vittorio Emanuele n° 71); h 20,30 proietzione de 12 cortometràgios in prima visione (Corte 'e Intro); h 22,30 "Notte bianca" cun animatzione e mùsica.
Sàbadu 05/09/2015: h 16,00 laboratòriu de animatzione pro pitzinnos (Museu de sas contzas - carrera E. Schrerer); h 17,30 proietzione de sos cortometràgios in segunda visione (pratza IV Novembre - cursu Vittorio Emanuele); h 18,00 dibàtidu cun sos registas (MAP - cursu Vittorio Emanuele n° 71); h 21,30 PREMIATZIONE (Corte 'e Intro); h 23,00 cumbidu e festa (Eden - Discobeachpriveè).
Pro nd'ischire de prus leghe sos artìculos de La Nuova Sardegna e de "SardegnaEventi24", abbàida sos filmados promotzionales e leghe su programma cumpletu in sa pàgina Facebook de s'eventu.

 

 

Presentada libru de Omar Onnis e mustra fotogràfica de Luigi Tedde

Martis 18 de austu a sas 9 e mesa de sero (h 21,30) in su Càrmene s'at a fàghere sa presentada de su libru "La Sardegna e i sardi nel tempo" de Omar Onnis.
Su libru, publicadu dae Arkadia, faeddat de istòria sarda movende dae sos tempos prus antigos finas a imbàtere a dies de oe. No est però unu tratadu acadèmicu ma unu libru fàtzile de lèghere, fatu pro ingustare sos sardos a sa connoschèntzia de s'istòria issoro. Sa presentada l'at a fàghere Antoni Flore Motzo.
Sa matessi die in su Càrmene si podet visitare sa mustra fotogràfica de Luigi Tedde, chi nos permitit de connòschere sa Bosa de sos Annos Chimbanta.
Pro sos chi sunt interessados, sa mustra est aberta s'11, 12 e 13 (e naturalmente su 18) de austu dae sas 9 a mesanote (h 21,00-24,00).

Programma "Isola del teatro" 2015

Dae s'8 a su 30 de austu torrant a comintzare sas atividades de su fèstival "L'isola del teatro & l'isola raccontata", chi ocannu est imbàtidu a sa de XIII editziones e s'at a fàghere siat in Montresta siat in Bosa.
Su calendàriu est ricu comente semper: b'at ispetàculos teatrales, presentadas de libros, film e cuntzertos, e non mancant sos giogos pro sos pitzinnos.
Sinnalamus in manera particulare sa proietzione de su documentàriu "Oil" de Massimiliano Mazzotta, chi faeddat de s'indùstria petrolchìmica Saras e de sos dannos chi est faghende a sa salude de sos abitantes de Sarrocu (sa proietzione s'at a fàghere mèrcuris 12 de austu in Bosa e giòbia 13 in Montresta).
Interessante est finas su cortometràgiu "La valigia di Tidiane Cuccu" de Umberto Siotto. Si bi faeddat de tziu Antoni Cuccu, editore de libreddos in sardu, chi cun traballu ùmile e silentziosu at salvadu dae s'ismèntigu tantas cantzones antigas. Su traballu suo l'est mandende a in antis Cheick Tidiane Diagne, senegalesu e amigu mannu de tziu Cuccu (sa proietzione s'at a fàghere mèrcuris 19 de austu in Montresta e giòbia 20 in Bosa).
Pro nd'ischire de prus in contu de su documentàriu "Oil" podides abbaidare su vìdeu "Oil - La fortuna dei Moratti, la sfortuna dei Sardi" o lèghere sa recensione de Walter G. Pozzi.
Pro nd'ischire de prus in contu de "La valigia di Tidiane Cuccu" podides abbidare su vìdeu de Sardegna Storie.
Pro iscarrigare su programma cumpletu de "L'isola del teatro" bos podides cullegare a su situ o a sa pàgina Facebook.

 

Prontos sos atestados de su cursu "In sardu est prus bellu"

Si dat a ischire a sos corsistas chi ant partetzipadu a su cursu "In sardu est prus bellu" fatu in Bosa dae su 5 de santandria a su 3 de nadale de su 2014 chi sos atestados sunt prontos e si podent ritirare su mangianu dae sas 11 a sa una (h 13,00) in s'ufìtziu Segreteria de su Comune de Bosa (sig.ra Rita Màsala).
Ammentamus chi retzint s'atestadu sos chi ant partetzipadu nessi a 3 de sas 5 letziones e nos iscusamus pro su ritardu, causadu dae dificultades tècnicas.

 

Su primu fèstival de su cuncàmbiu ('gift economy')

Cando sos tempos si faghent dificultosos, sa gente agatat maneras noas de campare. Est su chi benit a conca leghende de custu primu fèstival de s'economia collaborativa (o gift economy, 'economia de su regalu') chi s'at a fàghere in Bosa su 26 de trìulas in su Blu B&B Bosa. Nde faeddat Bentos in un'artìculu de su 5 de trìulas, ispieghende in manera crara s'eventu e sas esperièntzias fatas in àteros logos.
Ma ite est custa economia noa, e comente funtzionat? La connoschimus ca fiat su motore de sa vida de biddas nostras in àteros tempos: ognunu daiat de su chi tenet (a chie traballu, a chie produtos, a chie ospitalidade), e custu permitiat a totus de campare finas cun pagu dinari.
S'idea de su fèstival est de Alfredo Meschi, autore de su libru 33! L'economia che fa cantare di gioia (Terra Nuova edizioni), iscritu paris cun Ilaria Farulli, chi si podet iscarrigare dae custu link sena pagare nudda.
Custu tipu de 'economia sustenìbile' permitit a ognunu de dare de su chi tenet e de retzire su chi li bisòngiat, e custu podet megiorare sa vida de totus in tempos dificultosos che sos nostros. Nos atrivimus a nàrrere chi podet sarvare su mundu, pro ite nono?
Nos benit a conca su presidente (iscadidu) de s'Uruguay José Pepe Mujica cando narat chi sas cosas las comporamus cun su tempus chi amus postu a balangiare su dinari, e duncas tocat a tènnere sobriedade ca sos consumos esagerados nos nche sunt furende sa vida.
Sa sobriedade, narat Mujica, est s'ùnica manera de èssere lìberos ca "pòberu no est chie tenet pagu, ma chie tenet bisòngiu de cosa meda e nde cheret semper de prus" (leghe inoghe sas paràulas de Mujica).

 

Programma cumpletu de sas manifestatziones de istiu

Custu istiu in Bosa non b'at perìgulu de s'infadare. Su programma culturale est ricu de manifestatziones de ogni genia e pro totu sos gustos: b'at cuntzertos, mustras, ispetàculos teatrales, film, ballos, isfiladas, giogos pro pitzinnos e cantu prus nde cherides nd'agatades.
In prus, dae su 15 a su 26 de trìulas sos amantiosos de sa mùsica de càmera podent ascurtare sos cuntzertos de "Bosa Antica 2015", festival internatzionale organizadu dae s'Assòtziu culturale InterArtes (diretore artìsticu Jana Bitti). Pro aunire su divertimentu a sa cultura non b'at mègius manera che custa.
Iscàrriga su programma de sas manifestatziones de istiu dae su situ de su Comune.
Iscàrriga su programma de "Bosa Antica 2015" publicadu in su situ http://www.corsibosaantica.it/.

 

Ammentende a Franca Rame

Sàbadu 18 de trìulas a sas 9 de sero (h 21,00) in Corte 'e Intro (pratza Gioberti) s'at a fàghere s'ispetàculu "Sono una stella?" chi ammentat a Franca Rame in sa die chi diat àere cumpridu sos 86 annos.
S'ispetàculu est curadu dae Dale Zaccaria; sos testos sunt de Franca Rame, Dario Fo, Jacopo Fo, Stefano Benni e Dale Zaccaria; sas mùsicas sunt de Mara Miccichè.
Pro intrare non si pagat nudda.

 

Proietzione film "A piedi scalzi" su 12 de trìulas

A pustis de sa partetzipatzione manna chi su film at tentu in beranu, "A piedi scalzi" torrat in proietzione domìniga 12 de trìulas 2015.
Su film naschet dae su romanzu omònimu de Tata Carboni, chi narat sos contos de Tetta Màsciu, una pitzinna de ses annos (sa mama de s'autora) chi vivet in Sa Costa de Bosa in tempus de sa Gherra Mundiale. Unu contu chi tocat sos sentidos pro s'umanidade de sos personàgios, gente pòbera de dinari ma rica de sentimentos e de valores antigos.
Sa proietzione s'at a fàghere in Corte 'e Intro (pratza Gioberti) a sas 9 e mesa de sero (h 21,30); pro sos turistas chi non cumprendent su sardu su film tenet sos suta-tìtulos in italianu.
Su billete costat 5 èuros e si podet comporare in antètzipu in via Martini 26 o fàghere sa die etotu in sa billeteria (pro ischire sos oràrios de sa billeteria tocat a si cullegare a sa pàgina Facebook de su film).
Leghe s'artìculu de Bentos.

 

Esàmene de maturidade iscientìfica in limba sarda

A l'ischides chi custos giovaneddos in contu de limba tenent sas ideas prus craras chi non nois?
A pustis de su pitzinnu de Casteddu chi aiat dadu in sardu s'esàmene de 3° mèdia, a pustis de sa pitzinna de Talana chi cheriat faeddare in sardu in s'esàmene de maturidade in Tortuelie e non bi l'ant permìtidu, sàbadu in Bosa un'àtera pitzinna at detzisu de faeddare in sardu in s'esàmene de maturidade.
Si narat Lia Obinu, est iscanesa e at dadu s'esàmene in su litzeu iscientìficu G.A. Pischedda de Bosa. Pro ite l'at fatu? "Pro mustrare chi in sardu si podet faeddare de cale si siat argumentu, e chi custa limba tenet sa matessi dignidade de s'italianu e de s'inglesu, e duncas si podet inserire in cuntestos regionales, natzionales e internatzionales sena problema perunu. Pro custu motivu est importante de l'impreare finas in sas iscolas, ca est una richesa in prus" at naradu Lia in sa presentada de su traballu suo. Argumentu de s'esàmene sunt sos Gigantes de Mont'e Prama, e Lia nd'at fatu una bella presentada narende chi "Sos gigantes sunt torrados a nàschere dae sa terra, a nos ammentare chi nois puru tenimus un'istòria nostra".
A cumpletare su traballu, Lia at presentadu una bella brochure cartonada iscrita in tres limbas (sardu, italianu e inglesu) chi podides iscarrigare dae inoghe.

 

Su Comune prèmiat sos tzilleris chi rinùntziant a sas "slot machines"

Su Comune de Bosa prèmiat a sos operadores chi nche bogant sas machinetas màndiga-dinari dae sos tzilleris issoro: sas dies passadas su sìndigu Luigi Mastino at dadu sos atestados de "Bar èticu" a 16 locales chi ant eliminadu sas slot machine o videolottery. Custos tzilleris ant a tènnere un'iscontu de su 10 pro chentu in sa pagamenta de su terrinu pùblicu e in sa bulleta de s'arga, comente prevedit su regulamentu comunale.
Unu de sos pionieris de custa gherra contra a sa ludopatia (sa dipendèntzia dae su giogu de azardu) est istadu su sìndigu de Montresta Antonio Zedda, chi giai in su 2012 aiat bidu su perìgulu mannu, morale e econòmicu, de sa presèntzia de slot machine in sos tzilleris de sa bidda.
Pro carchi informatzione in prus, si podent lèghere sos artìculos chi sighint:
Pro Bosa: artìculu de s'Unione Sarda e de La Nuova Sardegna.
Pro Montresta: artìculos de La Nuova Sardegna publicados in data 7 de martzu 201212 de martzu 2012 e 23 de nadale 2013

 

Su contu de su rùspiu - Dae su libru "A piedi scalzi" de Tata Carboni

"Pro pesare unu pitzinnu bi cheret una bidda intrea", narat unu ditzu africanu, e custu essit bene a campu in su film "A piedi scalzi" de Tata Carboni, chi narat sos contos de una pitzinna de ses annos (sa mama de s'autora) in sa Bosa de sa segunda Gherra Mondiale.
Leadu dae su libru omònimu, su film mustrat sa vida de sa gente de Sa Costa de Bosa, sa parte prus pòbera de sa tzitade. Si bidet comente ogni pitzinnu fiat fìgiu de totus, e comente sa comunidade intrea vigilaiat subra de s'educatzione sua brighende·lu si faghiat a fìgiu malu e agiudende·lu si s'agataiat in perìgulu. Pesende·lu paris cun sa famìllia, comente amus naradu.
In su link chi sighit agatades su contu de sa borta chi tia Maria Càlmena (una bighina) aiat mandadu sa pitzinna a li fàghere unu cumandu, minetzende·la chi, si non si daiat còidu a torrare, li poniat su rùspiu ("Como deo ponzo su rùspiu e tue depes fàghere impresse a torrare poite si su rùspiu s'asciuttat primu chi tue torres, moris"). Unu mètodu unu pagu terrorìsticu, forsis, ma chi non faddiat mai.
Pro carchi informatzione in prus subra de libru e film leghe in suta:
Cullegati a sa pàgina Facebook de su film, chi cuntenet totu sas novas.

 

"Mamma non vuole, a uscire in strada" (cunferèntzia de interlinguìstica)

Lunis 26 de ghennàrgiu a sas 5 de sero (h 17,00) in sa Sala pro sas cunferèntzias de sa biblioteca comunale de Bosa (cunventu betzu de su Càrmene - 1 pranu) s'at a fàghere sa cunferèntzia-dibàtidu intitulada "Mamma non vuole, a uscire in strada - Fenomenologia de s'ammisturu intra de limba sarda e limba italiana".
Sa cunferèntzia naschet dae su disìgiu (manifestadu dae sos corsistas de su cursu de alfabetizatzione de Bosa) de connòschere mègius sas dinàmicas chi naschent dae s'interferèntzia de sa limba sarda cun sa limba italiana.
Su reladore est Antoni Nàtziu Garau, presidente de sa Sotziedade cooperativa "L'altra cultura" de Aristanis, dotzente de limba sarda, istudiosu de interlinguìstica e de didàtica de sa limba sarda.

 

Cuntzertu de Piero Marras

Domìniga 28 de nadale a sas 7 de sero (h 19,00) in sa Catedrale de Bosa Piero Marras at a fàghere unu cuntzertu pro boghe e pianoforte.
Piero Marras est su cantadore prus connotu de sa mùsica ètnica sarda. Issu si contat unu "sirbone", ma in sa mùsica sua b'agatamus sos elementos fundantes de su mundu sardu: s'amore, su mundu pastorale, sas cuntradditziones de su coro, sos gosos e sas penas de s'òmine.
Dae sa collaboratzione cun Pàulu Pillonca, in su 1987, naschet s'album "Funtanafrisca", chi cuntenet cantzones de riflessione e de denùntzia sotziale. Una est Osposidda, chi ammentat sos acadimentos tristos de su 19 de ghennàrgiu 1985, cando in un'isparatòria a sa tzega in sos montes de Orgòsolo, durada 4 oras, b'at mortu 5 òmines (4 isbandidos e unu sovrintendente de Politzia). Su testu contat sa barbaridade de sos chi ant passigiadu sas carenas de sos mortos peri sas carreras de Nùgoro, "che peddes de sirbone".
Su 16 de nadale de su 2000 s'artista s'est esibidu in su Cuntzertu de Nadale in dae in antis de paba Wojtyla paris cun sa cantante afroamericana Dionne Warwick cun sa cantzone "Sa boghe de Maria / The voice of Maria", trasmìtida in mondovisione.
In su 2001 Marras at retzidu su Discu de Oro dae Randy Crawford (sa reina de sa mùsica soul, sa 'mùsica de s'ànima') e in su 2003 su Prèmiu internatzionale Ignazio Silone pro su valore culturale de sas cantzones suas in sardu.
"Un'artista - narat Marras - devet operare in sa terra in ue bivet", manigiende sa cultura e sa limba de logu suo. Cun custa cultura e custa limba Piero Marras at fatu capolavoros comente "Ses tue" (cantzone de amore de sas prus bellas) o "Babbu meu" (ammentu de su babbu). Ma finas perlas de sabiore antigu comente "Su lèpere a carru" chi, ponende in mùsica su ditzu "Sa Giustìtzia sighit su lèpere a carru", ammentat chi sa Giustìtzia est lenta ma inesoràbile.
Custu de Bosa at a èssere unu cuntzertu bellu. Balet sa pena de andare a l'intèndere.

 

S'Amministratzione at deliberadu pro su coju in sardu

Un'Amministratzione sensìbile a sa chistione de sa limba sarda si bidet in sos passos chi faghet onni die pro la valorizare, e s'Amministratzione comunale de Bosa passos in custu sensu nd'est faghende bona chedda.
At comintzadu cun s'inserimentu de un'artìculu ispetzìficu in s'Istatutu (s'art. 4), chi previdit chi sa limba sarda "siat limba de su Comune e de sas Istitutziones suas", e su 3 de nadale at sighidu cun una delìbera chi permitit a sos isposos de impreare su sardu in sa tzerimònia de coju tzivile.
Sa voluntade de fàghere intrare su sardu comente limba de sas istitutziones e de sa vida de onni die (chi fiat unu de sos obietivos programmàticos de custa Amministratzione) si bidet finas in s'impignu chi ponent a comunicare semper in sardu cun s'Isportellu linguìsticu, in sa partetzipatzione a sas atividades de formatzione e in sa disponibilidade a retzire propostas e a bogare a campu ideas noas e modernas pro valorizare sa limba istòrica nostra.
Semus seguros chi sa limba sarda dae custas initziativas nd'at a tènnere profetu mannu, e auguramus de sighire in custu caminu de collaboratzione e de innovatzione linguìstica.
Leghe s'artìculu de La Nuova Sardegna 

 

Cursu de alfabetizatzione in limba sarda - Oràrios

Si dat a ischire chi sos cursos de alfabetizatzione in limba sarda s'ant a fàghere in sas datas e in sos oràrios chi sighint:
Bosa:
mèrcuris 05/11/2014 h 15,30-17,30
mèrcuris 12/11/2014 h 15,30-17,30
mèrcuris 19/11/2014 h 15,30-17,30
mèrcuris 26/11/2014 h 15,30-17,30
semper in sa sala cunferèntzias de sa biblioteca.
Iscanu:
martis 04/11/2014 h 16,00-18,00
martis 11/11/2014 h 16,00-18,00
martis 18/11/2014 h 16,00-18,00
martis 25/11/2014 h 16,00-18,00
semper in s'àula de su Consìgiu de su Comune.


 

Comintzant sos cursos pro imparare a iscrìere in sardu

Sos Comunes de Bosa e de Iscanu sunt ativende sos cursos de alfabetizatzione pro chie cheret imparare a iscrìere in sardu.
Sos cursos s'ant a fàghere in su mese de santandria, bi podet aderire partetzipantes dae totu sos Comunes de s'Unione Pianalza-Montiferru e s'adesione cheret dada a sos referentes intro de lunis 27.10.2014.
Pro chi sos cursos si fatzant tocat a tènnere nessi 15 adesione pro onni cursu.
Iscàrriga sa locandina e su mòdulu de adesione pro su cursu de Bosa.
Iscàrriga sa locandina e su mòdulu de adesione pro su cursu de Iscanu.
 

 

Naschet sa Consulta de sos Giòvanos

S'Assessoradu a sas polìticas giovaniles de Bosa tenet in intentu de fàghere nàschere sa Consulta de sos Giòvanos.
Màura Cossu, vitze-sìndigu cun dèlega a custu setore, ispiegat chi s'idea est de dare a sos giòvanos unu canale privilegiadu pro comunicare cun s'Amministratzione collaborende in sa programmatzione de interventos e atividades.
Sa prima riunione s'at a fàghere martis 14 de santugaine a sas 7 de sero (h 19,00) in sa biblioteca comunale (cunventu de su Càrmene).
Sunt invitados a partetzipare totu sos giòvanos intre sos 15 e sos 35 annos.
 

 

Cuncursu de poesia 3° editzione

S'Assòtziu "Luisa Monti Onlus" e su grupu Scout "Bosa 1" bandint su 3° cuncursu de poesia intituladu a Luisa Monti. Temas de ocannu sunt sa solidariedade e sa libertade, e su tìtulu est "S'òmine est nàschidu lìberu e in d'ogni logu est incadenadu".
Pro partetzipare tocat de mandare sos elaborados (anònimos e sena mitente) a s'indiritzu publicadu in su bandu intro de su 5 de nadale 2014.
Sa premiatzione s'at a fàghere su 26 de nadale de su 2014 a sas 7 de sero (h 19,00) in sa sede de s'assòtziu.
Su cuncursu est patrotzinadu dae su Comune de Bosa.

 

 

Isportellu sotziale de informatzione e consulèntzia familiare

Su Plus Ghilarza-Bosa faghet a ischire chi dae su 30/09/2014 est abertu in Bosa s'isportellu sotziale de informatzione e consulèntzia familiare in favore de dipendentes e pensionados pùblicos e familiares issoro chi non siant autosufitzientes e chi siant residentes in su territòriu comunale. S'oràriu est: su martis dae sas noe a sa una (h 09,00-13,00) e dae sas tres  a sas chimbe (h 15,00-17,00)  e sa giòbia dae sas noe a sa una (h 09,00-13,00). Pro informatziones si podet telefonare a su n° 389-1141201 (Ass. Sotziale dut.ssa Giuseppina Cubeddu). Sa e-mail est: sportellohcp.ghilarza-bosa@comune.ghilarza.or.it.

 

 

Unu mundu de magia in sas pinturas de Gloria Delitala

Bosa, s'ischit, est una tzitadina chi tenet un'istòria e una bellesa de totu rispetu. Ma a la bìdere pintada in sos cuadros de Gloria Delitala paret ancora prus bella, paret unu mundu incantadu de cussos chi si mentovant in sos contos antigos de fadas e de orcos.
Gloria Delitala (31 annu, crèschida in Bosa e mòvida a Roma pro istudiare Restauro e Storia dell'Arte) est una pintora naïf chi in sas dies de su disterru at cumpresu e apretziadu sos logos de sa pitzinnia, pintende·los in sos cuadros comente logos mitològicos de ammentos e de bisiones.
Sas pinturas suas mustrant una Bosa màgica in ue logos, festas e traballos de campagna s'aunint in una lìrica de colores e de magia. Pro custas particularidades non faghet ispantu chi, mancari pitzinna, Gloria Delitala apat giai tentu sa possibilidade de fàghere espositzione de s'òpera sua in Madrid e de àere partetzipadu a rassignas internatzionales che cussa de Varenna e Mandria de Chivasso.
Su laboratòriu suo est in Bosa in cursu Vittorio Emanuele 72, ma sos cuadros si podent ammirare finas culleghende·si a su situ www.gloriadelitala.it.
Su nùmeru pro la cuntatare est 340-9369637.

 

Prèmiu fotogràficu "Wiki Loves Monuments Italia 2014"

Finas a su 30 de cabudanni sos amantiosos de fotografia podent partetzipare a su cuncursu fotogràficu "Wiki Loves Monuments Italia 2014", organizadu dae s'Assòtziu culturale Wikimedia Italia.
Bi podent partetzipare totu sos chi tenent praghere de fotografare su patrimòniu istòricu e monumentale de Bosa, e in manera particulare su tzentru istòricu, su casteddu, sas contzas, su cunventu de Caputzinos, sa biblioteca e s'archìviu, sa "Puntana Manna", su rellògiu antigu, su Càrmene, su Comune.
Pro àteras informatziones si podet abbaidare in custos sitos:
http://www.wikimedia.it
http://www.wikilovesmontuments.it
Iscàrriga sa locandina e abbàida sos prèmios.

 

 

Bosa in Lineablu

Sàbadu 20 de cabudanni a sas duas (h 14,00) in sa trasmissione Lineablu de Rai1 s'at a faeddare de Bosa pro sa segunda borta in pagos annos: ammentamus chi in su 2009 Lineablu aiat dedicadu una servìtziu a custa tzitadina (abbàida su vìdeu inoghe).
S'at a faeddare de sos monumentos e de su territòriu paris cun Cristina Obinu (presidente de sa cooperativa "L'Antico Tesoro") e de su sìndigu Luigi Mastino.
No at a mancare una vìsita a Tinnura pro bìdere sos murales de Pina Monne, e a Magumadas, bidda apretziada pro sa malvasia.
Pro carchi informatzione in prus leghe inoghe.

 

"Manos de Oro" 2014

Dae su 29 a su 31 de austu in Bosa si torrant a dare apuntamentu sos mègius artesanos de Sardigna. Est su de 5 annos, difatis, chi s'Assòtziu culturale "La Foce" aparitzat sa manifestatzione "Manos de Oro" chi aunit a pare arte, cultura e limba sarda in 3 dies prenas de traballos artìsticos e de apuntamentos culturales.
S'inauguratzione est su 29 a sas 7 de sero (h 19,00) in Caputzinos (su cunventu betzu de sos padres frantziscanos in carrera Garibaldi). Sas dies a pustis b'at a àere presentadas de libros, contos in sardu e laboratòrios pràticos fatos dae sos artistas.
Sas espositziones de prendas de onni genia si podent visitare onni die in custos oràrios:
Mangianu: h 9,30-13,00
Sero: h 16,00-23,30

 

Bosa e Pianalza in un'artìculu de "Il Fatto Quotidiano"

"Sa Sardigna tenet bellesas raras: tenet unu de sos mègius mares de su mundu, una tziviltade nuràgica ùnica, una limba tìpica e particulare, biddas de bellesa manna (comente Bosa, pro esempru), cultura, mùsica, gastronomia foras dae s'ordinàriu".
Lu narat su giornalista Marcello Adriano Mazzola in un'artìculu de "Il Fatto Quotidiano" (leghe inoghe) in ue denùntziat su discòidu e su malu fàghere de una classe dirigente chi no at cumpresu chi dae sa bellesa si bi podet vìvere.
"Totu s'Itàlia - narat Mazzola - tenet unu patrimòniu culturale foras dae sa norma e nde diat pòdere fàghere un'Eden pro bi pesare sos fìgios. E imbetzes lu bendet pro pagos soddos a mercantes chi connoschent ebbia sa bellesa de su tzimentu e de s'arga. Pro sa cultura dinari non bi nd'at".
Mentovende sa Sardigna, Mazzola non si dat paghe: "Comente podet èssere - narat - chi una regione de rara bellesa, chi diat pòdere campare de turismu pro 8 meses a s'annu (finas ca sos abitantes sunt pagos meda), est unu de sos logos de Eurozona in ue b'at prus gente disocupada?"
E comente podet èssere - sighit Mazzola - chi biddas bellas e tentas contu che a Bosa, Mòdolo, Magumadas, Tresnuraghes non bèngiant promòvidas de peruna manera, lassadas a un'oferta turìstica improvisada e male aparitzada?
Sa risposta de Mazzola discunnortat: "Est su sistema Itàlia. E difatis s'Itàlia no agradat prus a niunu".

 

 

Una medusa gigante in s'oru de su mare

Su mare sardu luadu dae sas medusas. Medusas gigantes, però, cun sa "conca" de 80 tzentìmetros.
ANSA (Agenzia Nazionale Stampa Associata) a primos de austu at dadu sa nova publichende sas fotografias tiradas dae sos sub in su mare ogiastrinu: betze medusa manna cantu de unu pitzinnu (abbàida inoghe).
Domìniga passada s'Unione Sarda at publicadu una fotografia mandada dae unu sub bosincu e tirada in Bosa a pagos metros dae s'oru de su mare. Sa medusa est una Rhizostoma Pulmo e vivet a 12 metros de profundidade (leghe s'artìculu).
Narant chi custa crèschida de medusas est ca su mare in custos annos s'est iscaldidu tropu e ca sos piscadores nde sunt tenende sos pisches chi si nche las màndigant. Narant finas chi sas medusas gigantes, mancari unu pagu urticantes, non sunt perigulosas pro s'òmine.
Ma chi su chelu nos nd'iscampet de nos las agatare a  in antis cando semus nadende.

 

Manifestatziones de austu e cabudanni

Publicamus (cun unu pagu de ritardu) su calendàriu de sas manifestatziones chi s'ant a fàghere in Bosa in sos meses de austu e cabudanni.
Su Carrasegare de Istiu a dolu mannu nch'est giai coladu, però su pèsperu de Mesaustu b'est sa manifestatzione "Atopa a camasinu", e sas dies a pustis cuntzertos, degustatziones de màndigos e cursas a caddu.
Chie cheret su calendàriu cumpletu lu podet iscarrigare dae inoghe.

 

 

Santa Maria de su Mare 2014

Domìniga 3 de austu in Bosa si festat a Santa Maria de su Mare. Est festa pro totu sos bosincos, ma màssimu pro sos piscadores chi bi tenent in manera particulare.
Si comintzat a sas 10,00 cun sa Missa in sa Crèsia "Stella Maris" e, a pustis, cun sa prutissione peri su frùmene.
A su sero a sas 7 (h 19,00) si faghet sa prutissione solenne: sas barcas mudadas a festa movent dae sa Catedrale a cara a sa Marina.
A sas deghe de note (h 22,00) bi sunt sos fogos de artifìtziu in sa Turre Aragonesa.

 

 

Oràrios pro retzire sa gente

Su Comune de Bosa informat chi su Sìndigu retzit sa gente in custos oràrios:
lunis h 17,30-19,00
mèrcuris h 12,30-14,00
Pro cosas pretzisas si podet leare apuntamentu telefonende a su nùmeru 0785-368037 o mandende una mail a s'indiritzu sindaco@comune.bosa.or.it o sindaco@pec.comune.bosa.or.it.
Su Comune informat finas chi dae su 7 de trìulas 2014 sos ufìtzios sunt abertos a su pùblicu in custos oràrios:
lunis h 15,30-17,30
mèrcuris e chenàbura h 9,00-13,00
S'Ufìtziu Protocollo aberit finas su martis e sa giòbia dae sas 11,00 a sa una (h 13,00).

 

 

Augùrios a su Sìndigu nou

In sas votatziones comunales de su 25 de maju 2014, Bosa at dadu su mandadu pro la guvernare a Luigi Mastino cun su 45,78% de sos votos (2.238 votos). At a guvernare cun 11 consigeris.
Li faghimus sos mègius augùrios pro chi su traballu suo e de sos àteros amministradores siat de profetu mannu siat pro sa tzitadina de Bosa siat pro sa limba sarda.
 

 

Sa Festa de su Binu

Sàbadu 17 de maju 2014 in Bosa s'at a fàghere sa prima Festa de su Binu, pensada dae s'Assòtziu "Centro Storico Sa Costa" e realizada paris cun sos meres de sos magasinos.
Sos bisitadores, comporende unu càlighe de bidru, ant a pòdere assagiare binos de sa mègius traditzione sarda (sa Malvasia de Bosa, su Cannonau, su Cagnulari...) e binos connotos in totu su mundu (Brunello di Montalcino, Chianti, Cabernet...).
Sa presèntzia de sos mègius coghineris de Bosa at dare sa possibilidade de assagiare sos màndigos de sa traditzione bosinca, e sos artistas locales ant a espònnere sos traballos issoro.
Sa manifestatzione est patrotzinada dae su Comune de Bosa, sa Provìntzia de Aristanis, sa Regione Sardigna e s'Unione de sos Comunes de Pianalza e Montiferru Otzidentale.
Pro nd'ischire de prus leghe inoghe

 

Bosa - Su Rotary cunsignat duas bursas de chirca

Custu sero a sas 5 e mesa (h 17,30) in s'àula magna de su litzeu Pischedda in Bosa su Rotary Club at a cunsignare duas bursas de chirca a sas dutoressas Maristella Pitzalis e Magdalena Zoledziewska de s'Istitutu de Chirca Genètica e Biomèdica de su CNR de Casteddu.
Su finantziamentu de custas bursas (fatas pro istudiare mègius sa diabete) benit dae sa bèndida de su libru "Rimas e frores" de Augusto Piras e Cicita Solinas, e dae su dinari regortu dae sos genitores de pitzinnos diabèticos de sa zona de Aristanis (FAND Assòtziu Diabèticos).

 

 

Cuntzertu literàriu

Sàbadu 26 de abrile 2014 a sas 9 de sero (h 21,00) in su teatru tzìvicu de Bosa s'at a fàghere unu cuntzertu literàriu pro ammentare su poeta e fotògrafu bosincu Giovanni Nurchi (1870-1941).
S'ant a esibire Clara Farina, Claudio Gabriele Sanna, Eugenio Lugliè, Mario Fragiacomo, Luca Mastino e Ilario Frau, cun sa partetzipatzione istraordinària de su Coro de Bosa.

 

 

Sa segunda bidda prus bella de Itàlia

Sa segunda bidda prus bella de Itàlia est in Pianalza e si narat Bosa. L'at naradu su cuncursu "Il borgo dei borghi" organizadu dae sa trasmissione "Alle falde del Kilimangiaro" de Licia Colò e Dario Vergassola.
Sa puntada de su sero de Pasca at decretadu sa bìnchida de Ganci (una bidda in provìntzia de Palermo), ma fiat una bìnchida pilu-pilu contra a Bosa e a Santa Severina (bidda in provìntzia de Crotone).
Sa puntada l'ant sighida belle 2 milliones de telespetadores, e duncas si podet nàrrere chi Bosa apat bìnchidu su matessi ca custa est una promotzione manna pro su territòriu, màssimu como chi est incomintzende s'istajone turìstica.

 

Presentada libru "Io e il filet di Bosa"

Sàbadu 4 de ghennàrgiu 2014 a sas 5 e mesa (h 17,30) in su Teatru tzìvicu (pratza Gioberti), Marina Mureddu at a presentare su libru "Io e il filet di Bosa", in ue si podent agatare sas riprodutziones a computer de sos traballos de laoru.
In custa ocasione, s'Assòtziu Culturale "La Foce" at a espònnere unos cantos traballos.
A sas 8 (h 20,00) semper in su teatru b'at a èssere  sa cummèdia "Su Prèsperu de Nadale" de s'Assòtziu "Sas Comares".

Progetu "Ultima Costa"

Sa parte antiga de Bosa est ùnica: sas domos de "Sa Costa" vigiladas dae su Casteddu, acaradas abbaidende su frùmene e su mare, sunt un'ispetàculu chi non s'ismèntigat. A dolu mannu, però, non b'at logu a parchegiare, su prus de sas domos sunt derrutas e sa gente si nch'est andende a domos prus cumbeniosas e mannas.
Pro torrare a biu su tzentru istòricu, s'Amministratzione comunale bandit su progetu "Ultima Costa", cun s'idea de dare vida noa a sa parte prus caraterìstica de sa tzitadina.
S'ant a fàghere laboratòrios de restàuru pro pòdere fàghere sos megioros in sos edifìtzios privados. Sos maistros de muru bosincos, chi connoschent sas tècnicas antigas, ant a imparare s'arte a dischentes disocupados chi ant a acontzare sas domos antigas.
Su progetu no ismèntigat mancu sa marina nen su frùmene Temo, chi sunt elementos caraterìsticos de sa tzitadina.
Pro imbàtere a su mègius resurtadu, su Comune bandit tres cuncursos internatzionales de ideas (unu pro Sa Costa, unu pro sa marina e unu pro su frùmene).

 

 

Retìfica data premiatzione "Paràulas de azudu"

S'Assòtziu "Luisa Monti onlus" de Bosa dat a ischire chi sa premiatzione de su 2° cuncursu de poesia sarda "Paràulas de azudu" est istada ispostada a su 5 de ghennàrgiu 2014 a sas 6 de sero (h 18,00), semper in su Teatru Tzìvicu de Bosa.

 

 

Cuncursu de poesia sarda "Paràulas de azudu" annu 2013

S'Assòtziu "Luisa Monti Onlus" e su grupu Scout "Bosa 1" bandint su 2° cuncursu de poesia sarda "Paràulas de azudu".
Sas òperas (chi cherent inèditas) devent tènnere comente tema sa solidariedade, e cherent mandadas a s'Assòtziu "Luisa Monti" intro de su 15 de Nadale  de su 2013.
Sa premiatzione s'at a fàghere su 4 de Ghennàrgiu 2014.
Pro sos premiados b'at unu prèmiu in dinari chi no at a andare a sos binchidores (chi ant a retzire unu prèmiu simbòlicu) ma a un'òpera benèfica.
Iscàrriga su bandu

 

Presentada de su cursu on-line "Dischente" pro imparare a iscrìere su sardu

Sighint sas presentadas de su cursu on-line "Dischente.or.it" pro imparare a iscrìere su sardu dae domo e sena pagare nudda.
Giòbia 17 de custu mese, dae sas 3 a sas 6 (h 15,00-18,00) s'at a fàghere sa presentada in Bosa (sala cunferèntzias de sa Biblioteca comunale).
Su cursu, aprontadu dae sa Provìntzia de Aristanis, est istruturadu in 3 livellos diferentes: mòdulu base, mòdulu mesanu e mòdulu avantzadu. A s'acabbu de ogni mòdulu si podet dare un'esàmene e retzire un'atestadu.
Pro partetzipare a sa letzione de presentada non si pagat nudda e non b'at bisòngiu de si prenotare.
Intra in sa pàgina de Dischente.

 

"Cantende in sos càscios"

Mèrcuris 21 de austu a sas 9 sero (h 21,00) in sas carreras de "Sa Costa" su Coro de Bosa at a allegrare su seranu cun sa manifestatzione "Cantende in sos càscios".
Sos "càscios" ('vicoletti') sunt guturinos (a bortas ammuntados) chi aunint una carrera a s'àtera in sa zona antiga de sa tzitade. 

 

"Sas Comares" andant a Magumadas

Giòbia 29 de austu a sas 9 e mesa de sero (h 21,30) in Magumadas (localidade "Binza de Crèsia") s'Assòtziu Culturale Teatrale "Sas Comares" de Bosa at a presentare sa cummèdia "Contos de Foghile", chi faeddat de unu massaju mandrone e asuridu ('avaro') chi una die in campagna agatat una casseta. E custa casseta at a dare ite de nàrrere a bona chedda de gente.
Comente totu sas cummèdias presentadas dae "Sas Comares", custa puru est in sardu e faeddat de una Bosa chi a dies de oe no esistit prus.
S'Assòtziu faghet dae semper unu traballu de chirca e istùdiu pro nde bogare a campu una manera de vìvere (e finas de faeddare) chi sos giòvanos non connoschent prus, unu mundu fatu de isperas, dificultades, ingenuidades e sentidos genuinos chi incantant a chie los ascurtat.
Sas cummèdias propostas in custos annos dae s'Assòtziu sunt 8: Attoppa a sa Costa, Prèsperu de Nadale, Contos de Foghile, Sa Sonatza, Su Còggiu, Sa Malchesa Malispina, S'istòria de sas Conzas, Cantu fàghede una toccada de 'enuggiu.
Chie cheret podet visitare sa pàgina Facebook issoro e abbaidare su vìdeu de s' "Istòria de sas Conzas".

 

 

Carrasegare de istiu 2013

Chenàbura 9 de austu 2013 in Bosa si torrat a repìtere su "Carrasegare de Istiu", chi ocannu imbatet a sa de XV editziones.
Nàschidu in su 1998 dae s'idea de unu grupu de giòvanos de sa Pro Loco "Melchiorre Melis", in custos annos su carrasegare de istiu est bidende sa partetzipatzione de gente meda chi benit dae totu sa Sardigna.

 

Presentada libru 

Gioja 25 de trìulas a sas 6 de sero (h 18,00) in s'Universidade "della Terza Età" de Bosa s'at a fàghere sa presentada de su libru "Rimas e Frores" de Augusto F. Piras e Cicita Solinas.
Su Rotary Club de Bosa at a impreare su dinari de sa bèndida de sos libros a finantziare sos istùdios pro curare sa diabete.
Iscàrriga s'invitu

 

 

"Manos de Oro"

S'assòtziu culturale "La Foce" de Bosa presentat sa rassigna artigianale "Manos de Oro", arrivada ocannu a sa de IV editziones e chi mustrat a chie las cheret bìdere sas mègius prendas fatas dae sas "manos de oro" de òmines e fèminas de totu sa Sardigna.
Oràrios:
chenàbura 19 de trìulas h 19,00: Inauguratzione (presentada dae sa presidente Maria Màsala); 
19, 20 e 21: Mustra (h 10,00-13,00 e 16,30-23,30);
domìniga 21 h 18,00: Presentada de su libru Bosa città regia. Capitoli di corte, leggi e regolamenti (1421-1826) de Cecilia Tasca;
22, 23 e 24: laboratòriu de laoru ('filet di Bosa').
Totu sas atividades s'ant a fàghere in su Teatru Tzìvicu in pratza Gioberti.

 

 

Die ecològica

Su Comune de Bosa invitat a chie totu est sensìbile a sos temas de s'amparu de s'ambiente a partetzipare a sa Die Ecològica chi s'at a fàghere sàbadu 20 de trìulas in Bosa Marina.
Oràrios de sa die:
h 8,30: Atopu a Bosa Marina (pratza P. Harris)
h 9,00: S'incomintzat a traballare in sos logos assignados
h 12,30: Si torrat a pratza Harris. Recreu.

 

Istiu 2013 in mùsica 

Su Cunventu de Bosa in su mese de trìulas tenet sa fortuna de ospitare s'orchestra e su coro de su Teatru Lìricu de Casteddu,  chi ant a rapresentare custas òperas:
19 de trìulas a sas 9 de sero (h 21,00): "Operetta Eterno Amore".
26 de trìulas a sas 9 de sero (h 21,00): "La Traviata" de Giuseppe Verdi.
Pro intrare si pagat unu billete de 5,00 èuros (intreu) o 3,00 èuros (reduidu).

 

"Monumenti aperti 2013"

Dae sa prima die de làmpadas in Bosa comintzat sa manifestatzione "Monumenti aperti 2013".
Custa bella manifestatzione, patrotzinada dae s'Assessoradu a sa Cultura e arrivada a sa de XVII editziones, naschet e creschet gràtzias a s'impignu de assòtzios culturales, voluntàrios, iscolas e cunfrades chi cun entusiasmu e bona voluntade ogni annu si ponent a disponimentu pro fàghere promotzione a sas bellesas de Bosa.
Sas primas duas dies de làmpadas (1-2 giugno) s'ant a pòdere visitare monumentos e mustras, ascurtare cuntzertos e biagiare in treninu turìsticu o batellu.
Sos monumentos ant a èssere abertos cun custos oràrios: sàbadu h 15,30-19,30; domìniga h 9,30-13,00 e 15,30-19,30.
Sas mustras de visitare sunt custas:
- Repertos archeològicos (in Cunventu);
- Su laoru, est a nàrrere 'il filet di Bosa' (in su teatru de pratza Gioberti e in su Presìdiu turìsticu de sa carrera Ultima Costa);
- Artigianadu artìsticu (in su museu de "Casa Deriu");
- Fotografias (in su Cunvitu de su I.I.S. "G.A. Pischedda", in cursu Garibaldi).
Sos cuntzertos: sàbadu pro s'inauguratzione (h 15,30 in pratza Gioberti) ant a cantare su Tràgiu 'Osincu e su Coro de Bosa.
Semper sàbadu a sas 6 e mesa (h 18,30) b'at a èssere un'interventu musicale de sos dischentes de su litzeu musicale Azuni de Tàtari.
Domìniga a sas 7 e mesa (h 19,30) in su teatru de pratza Gioberti b'at a èssere sa cunsigna de sos atestados de partetzipatzione.

 

 

Progetu "Intrecci"

Sos Comunes de Bosa, Sune, Tinnura e Frussio paris cun sa Fondazione con il Sud ant aparitzadu su progetu “Intrecci”, indiritzadu a totu sos tzitadinos de su territòriu.
Su progetu est articuladu in 3 setores:
  1. Isportellu informativu: pensadu pro chie cheret connòschere mègius sos servìtzios dados dae sos Comunes, màssimu pro sos disàbiles e sas famìllias issoro. S’isportellu informat subra de sas leges de assistèntzia e sos servìtzios ativados (CSM, consultòriu, agiudu a chie tenet maladias graves o problemas de dipendèntzias) e agiudat a cumpilare sas pràticas ASL.
  2. Cursu de vela: pro sos giòvanos, pro lis imparare a amministrare una barca. Su cursu est de 50 oras, si faghet in sa marina de Bosa e pro lu fàghere tocat a s'iscrìere.
  3. Laboratòrios traditzionales: pro chie totu est interessadu a imparare a coghinare sos màndigos antigos, a cosire, a laurare ('lavorare il Filet') e a fàghere cestinos de isciareu ('asfodelo'). Tocat a s'iscrìere.
Pro tènnere totu custos servìtzios NON SI PAGAT NUDDA.
Chie si cheret informare podet telefonare a a su nùmeru 329-4144586 (sig.ra Piera Lotti) o mandare una e-mail a s’indiritzu progetto.intrecci@gmail.com.
Sa psicòloga chi coordinat su progetu est sa d.ssa Manuela Schintu.
ORÀRIOS DE S'ISPORTELLU INFORMATIVU:
LOGU
DIE
ORÀRIU
Bosa (Sasol Point)
Martis
Chenàbura
10,00-12,00
Sune (domo comunale)
Mèrcuris
10,00-12,00
Tinnura (domo comunale)
Lunis
15,30-17,30
Frussio (domo comunale)
Gioja
10,00-12,00



Fainas pro "Monumenti Aperti 2013"

Bosa incomintzat a ammaniare sas fainas de "Monumenti Aperti 2013", chi s'at a fàghere s'1 e su 2 de làmpadas.
S'Assessoradu a sa Cultura invitat a istudiantes e mastros a partetzipare, "adotende" unu logu in ue retzire sos turistas e lis dare novas de s'istòria bosinca.
Assòtzios, grupos, voluntàrios, genitores, operadores cummertziales e turìsticos, e chie totu est interessadu, podent dare disponibilidade pro contribuire a sa bona resurtada de sa manifestatzione cun agiudos e consìgios.

 

"Diariu Sardu" de Ràdio Planàrgia

Radio Planàrgia faeddat in sardu.
Sa ràdio istòrica de Bosa, nàschida in su 1979 comente emitente religiosa e arrivada in custos 35 annos a si fàghere connòschere e apretziare in totu sa Sardigna, no at isetadu a li nàrrere "marranu" pro incomintzare a faeddare in sardu.
Dae ocannu passadu at aviadu sa trasmissione "Diariu Sardu", curada dae Mariu Antiogu Sanna e realizada cun su contributu regionale de sa Lege 26/1997. Programma de informatzione, atualidade, cultura e mùsica in limba sarda, mustrat chi sos mèdios massivos podent faeddare in sardu de cale si siat cosa.
Sa ràdio trasmitit in custas frecuèntzias:
98.750, 101.00, 103.00, 103.850 Mhz (pro Bosa e Planàrgia)
89.600 Mhz (pro Aristanis e Campidanu de Mesu)
92.400 Mhz (pro Thiesi)
Chie cheret la podet ascurtare finas in Internet  culleghende.si a su situ www.radioplanargia.net/.
Su programma "Diariu Sardu" b'est ogni die (lunis-chenàbura) dae sas 19,05 a sas 20,05 e, cherende, si nde podet lèghere sa sìntesi in su blog http://diariusardu.myblog.it/.

 

 

BITAS (Borsa de su Turismu)

Dae su 12 a su 17 de martzu in Bosa b'at a èssere sa de IV editziones de sa BITAS ("Borsa Internazionale del Turismo Attivo in Sardegna"), chi tenet s'iscopu de permìtere a sas agentzias de biàgiu, a sos assòtzios e a sos operadores turìsticos de s'atobiare pro pònnere paris domanda (natzionale e internatzionale) cun oferta turìstica sarda.
Sa BITAS si faghet in Cunventu (Cursu Garibaldi), e chie partètzipat si podet registrare su 13 de martzu dae sas 8 de mangianu pro li dare sa tèssera de intrada.
Pro tènnere prus informatziones podides incarcare inoghe.

 

Sa Padedda

Sàbadu 16 de freàrgiu finint sas festas de su "Karrasegare 'osincu" 2013.
A sas 5 de sero (h 17,00) in Pratza IV Novembre si segat sa padedda e si prèmiant sas mègius màscaras e carros. A pustis si chenat cun màndigos tìpicos de su carrasegare, e non podet mancare s'animatzione musicale.

 

"Karrasegare 'osincu" 2013

Sighint in Bosa sas festas de su "Karrasegare 'osincu".
Sàbadu 9 a sas 6 de sero (h 18,00): Festa de sos magasinos (cun binu e fae pro totus) e animatzione musicale in su Càrmene.
Domìniga 10 a sas 4 de sero (h 16,00): Mascarada lìbera.
Lunis 11 a sas 10 de mangianu: Isfilada de màscaras e carros (movende dae Viale Giovanni XXIII). A sas 4 de sero (h 16,00): Ballos in pratza IV Novembre.
Martis 12 a sas 10 de mangianu: “S’attittidu” (màscaras bestidas de nieddu); a sas 7 de sero (h 19,00): “Chilchende a Giolzi Moro” (màscaras bestidas de biancu); a sas 10 e mesa de note (h 22,30) in pratza IV Novembre: “Giolzi a su fogu” e, a pustis, mùsica.
Iscàrriga su programma cumpretu dae inoghe.


Sabidoria  antiga (2° parte)

In custos tempos de crisi e de dificultade econòmica, non nos faghet male a ammentare su chi naraiant sos antigos.
Dae su libru Sos consizos de giagiu. Proverbi e detti popolari raccolti nella città di Bosa (de Gianni Fois) nde bogamus unu ditzu sàbiu chi narat Dae su pagu paghitu e dae su nudda niente. Est a nàrrere chi dae su pagu, si unu s'acuntentat, si bi podet campare. Sa peus cosa, difatis, est a non tènnere nudda.
Fonte: Gianni Fois, Sos consizos de giagiu. Proverbi e detti popolari raccolti nella città di Bosa  (Nuoro, Grafiche Editoriali Solinas, 2011)

 

Sabidoria antiga

Dae su libru Sos consizos de giagiu. Proverbi e detti popolari raccolti nella città di Bosa de Gianni Fois publicamus unu ditzu in rima chi dat consìgios de bonu cumportamentu.
Cando calicunu est revessu e non s'abìgiat chi est isballiende, e però non s'istracat de criticare sos difetos angenos, su ditzu li narat:
Su mare (ch'est su mare)
àltziat e torrat in tinu,
e tue, chi ses trainu,
in tinu non cheres torrare.
Est a nàrrere: cando unu isbàlliat est giustu a riconnòschere s'errore.
Fonte: Gianni Fois, Sos consizos de giagiu. Proverbi e detti popolari raccolti nella città di Bosa  (Nuoro, Grafiche Editoriali Solinas, 2011)

 

Sa filigrana bosinca

Dae sa Libreria Digitale de Sardigna un'àteru filmadu interessante chi faeddat de un'arte tìpica de Bosa: sa filigrana.
Su filmadu, inseridu in su percursu "Manos imbenteras", est totu in sardu e documentat su traballu de Istèvene Rùggiu, mastru òrafu bosincu.


Intervista a Rosa Schintu

Sa Libreria Digitale de Sardigna at publicadu s''intervista a Rosa Schintu, una de sas ùrtimas mastras de "filet" bosincu.
Si bi faeddat de traballu, de traditziones, de festas e de su momentu ispantosu cando sa televisione nch'est intrada a sas domos.
Abbàida su vìdeo

 

Monumentos abertos

Sàbadu 27 a sas 3 de sero in pratza Gioberti s'inàugurat sa III editzione de "Monumentos abertos", chi permitit a chie est interessadu de connòscherre monumentos, sitos istòricos e museos de Bosa.
Sos istudentes de iscola mèdia e superiore (ma finas sos pitzinnos de iscola elementare), paris cun assòtzios culturales e cun voluntàrios, ant a acumpagnare sos visitadores e lis ant a contare s'istòria e sa bellesa de sa bidda issoro.
Domìniga 28 a sas 8 de sero in su Teatru comunale s'at a serrare sa manifestatzione cun sa cunsigna de sos atestados.

 

Unu vìdeo de su 1989

Dae sa Libreria Digitale de Sardigna un'àteru bellu documentàriu chi mustrat sa festa de Regnos Altos in su 1989.
Si bi podet bìdere sa essida de Nostra Signora dae su casteddu, sa prutissione in sas carreras de sa Costa, sos altaritos mudados a frores, sa chena de su note. B'est finas sa prutissione de sa die in fatu, cando Nostra Signora nche torrat a "domo" sua.

 

Unu documentàriu de sos Annos Chimbanta

Comente fiat Bosa in sos Annos Chimbanta?
Sa Digital Library at salvadu unu vìdeo (mudu) de cussos annos, chi mustrat su tzentru, su ponte betzu, su casteddu e sa catedrale. Calicunu, fortzis, si bi podet connòschere.
Sa Digital Library de sa Regione, pro chie est interessadu a sa limba e a sa cultura sarda, est una miniera de documentos.
Est articulada in setziones (vìdeo, immàgines, àudio, testos, argumentos) e dat sa possibilidade de iscarrigare su materiale archiviadu.
Su materiale archiviadu pertocat a ogni bidda, cun testos, documentos vìdeo, àudio e fotogràficos.
In sa setzione de sos testos bi nd'at prus de 2.000 intre documentos, ditzionàrios, entziclopedias, lìbros de narrativa e de poesia, etc.

 

Istudiende e cantende

Sighint sas atividades pro sos 900 annos de su casteddu de Bosa.
Sàbadu 29 de cabudanni b'at una sèrie de atividades cullegadas a s'istòria e a sa cultura locale.
A sas 4 de sero in su casteddu b'est su cunvegnu Il castello Malaspina, novecento anni di storia fra tradizione e innovazione, a cura de prof. Marco Milanese.
A sas 7 s'Assòtziu "Cuochi della Provincia di Oristano" (sede istacada de Bosa) presentant sos màndigos tìpicos locales.
A sas 9 de sero b'est sa manifestatzione Cantende a traggiu. Sos grupos "Coro di Bosa", "Traggiu 'Osincu" e "Coro di Castelsardo" ant a mòvere dae su casteddu a cara a Piata ('Corso Vittorio Emanuele'), passende dae Sa Costa. In caminu a

 

Sighit sa festa pro su "centenàriu" de su casteddu

Pro ammentare chi su casteddu Malaspina de Bosa ocannu faghet 900 annos, ista chida sighit sa festa aparitzada dae s'Amministratzione comunale paris cun assòtzios e cooperativas locales.
Sàbadu 22 de cabudanni a sas 9 e mesa de sero in su casteddu: Cantat Maria Giovanna Cherchi cun sa band sua.
Domìniga 23 a sas 11 e mesa in su Càrmene: Esibitzione de isbanderadores e figurantes in costùmene medioevale (a cura de su Grupu Istòricu Medioevale "Ghibellina" de Igrèsias).
A sas 4 de sero sos cadderis, isbandieradores e figurantes ant a mòvere dae su casteddu a cara a "via Lungo Temo", in ue ant a cùrrere a parìglia a sas 5 (a cura de s'assòtziu "Sos cadderis").


Su casteddu faghet 900 annos

Ocannu su casteddu de Bosa faghet 900 annos dae cando l'ant fraigadu (paret in su 1112).
Intre istòria e legenda su casteddu est istadu su sìmbulu de custa tzitadina, e s'Amministratzione at organizadu una sèrie de manifestatziones pro ammentare custa data.
Sàbadu 15 de cabudanni dae sas 4 e mesa a sas 7 e mesa de sero in su casteddu: Legendas antigas, giogos medioevales e "Caccia al tesoro" pro sos pitzinnos.
A sas 8 de sero: Proietzione de su documentàriu "Bosa città lungo il fiume" de Benito Castangia.
A sas 9 de sero: Ispetàculu musicale "Eleonora d'Arborea - Ultima giudicessa" cun Gian Luca Medas e su trio Crais.
Domìniga 16 a sas 10 in sas pratzas de Bosa: Poste Italiane faghet unu "annullo filatelico" dedicadu a custu eventu.

 

Nostra Signora de Regnos Altos

Custu fine de chida in Bosa si festat a Nostra Signora de Regnos Altos.
Sa festa est nàschida fortzis in su 1847, cando unu pitzinneddu at agatadu in sas ruinas de su Casteddu Malaspina un'istatua minoredda de Nostra Signora, chi fortzis est prus antiga de su casteddu matessi (ch'est de su sec. XIII).
Sa festa si faghet ogni annu sa segunda domìniga de cabudanni.
Programma de sa festa religiosa:
Sàbadu 8 de cabudanni a sas 5 e mesa de sero in su casteddu: Prutissione dae sa crèsia de Regnos Altos a Catedrale e beneditzione de sos altaritos de sa Costa dedicados a Nostra Signora. Su coro de Bosa cantat su "Deus ti salvet, Maria".
Domìniga 9 a sas 5 e mesa de sero in Catedrale: Prutissione dae Catedrale a su casteddu, e Missa in sa crèsia de Regnos Altos. A sa prutissione bi partètzipant figurantes in costùmene medioevale.

 

"Ti con Zero" presentat a Michela Murgia

Oe (22 de austu) a sas 9 de sero in su Càrmene, sa libreria "Ti con Zero" presentat su libru "L'incontro" de Michela Murgia. Su reladore est Omar Onnis.
Seis totus invitados a partetzipare. 


Eventos pro sa fine de su mese

Dae su 25 a su 31 de austu in su Càrmene: Mustra personale de pitura de Mario Giordano.
Presentatzione de su libru "Regalati una poesia, farsi accarezzare da parole che ti somigliano".

Dae su 29 de austu a su 2 de cabudanni: "L'arte del vivere in viaggio". Eventos divulgativos de shiatsu, cantu, mùsica, dansa, teatro e cuntzertos. Su progetu est de Tiziano Lamantea, Lucilla Galeazzi e Ornella D'Agostino.

 

Sos apuntamentos de ista chida

Chenàbura 17 a sas 9 de sero in pratza "IV Novembre": Ballu sardu in pratza paris cun s'assòtziu "La Foce".
A sa matessi ora in Bosa Marina (Lungo Mare Mediterraneo): Ispetàculu de saltimbancos, mimos e giocolieris.
Sàbadu 18 a sas 9 de sero in Cunventu: Rapresentatzione teatrale "S'Uffiziu 'e s'anagrafe" a cura de s'assòtziu teatrale "Sas comares".
Domìniga 19 a sas 9 de sero in pratza Gioberti: Isfilada-ispetàculu "L'oro dei nuraghi" in collaboratzione cun sa C.C. de Nùgoro e de Aristanis. Presentat Giuliano Marongiu.

 

"Carrasegare 'Osincu" de istiu

Mèrcuris 8 de austu: Inauguratzione de sa mustra fotogràfica "Caras de su Carrasegare 'Osincu", a cura de Maurizio Torretti e Enzo Fida. Sa mustra abarrat aberta finas a su 18.
Gioja 9 a sas 9 de sero in Bosa Marina: Isfilada de màscaras de Sardigna. 
Chenàbura 10 a sas 9 in Bosa: Màscaras lìberas cun mùsica, ballos e produtos tìpicos locales. 
Sàbadu 11: Santa Filomena. 
Domìniga 12 a sas 9 de sero in su Càrmene: "Bici nuragica 2012" a cura de s'assòtziu culturale Fusibilia in collaboratzione cun sa libreria TiconZero e cun sa Memòria istòrica.

 

Festa de Santa Maria de Mare

Custu fine de chida in Bosa si festat a Santa Maria de Mare. Sos piscadores bi tenent in manera particulare.
Domìniga 5 de austu a sas 10,00 b'est sa Missa in sa Crèsia "Stella Maris" e, a pustis, sa prutissione peri su frùmene.
A su sero, a sas 6 e mesa, b'est sa prutissione solenne: sas barcas mudadas a festa partint dae Bosa a cara a Bosa Marina, in ue si faghet sa Missa in pratza de crèsia.
A sas 11 de note bi sunt sos fogos pirotècnicos in sa Turre Aragonesa.

 

Sos apuntamentos de "Bosaestate" pro ista chida

In Bosa sighint sos apuntamentos de "Bosaestate 2012".
Manifestatziones de ista chida:
Gioja 26 a sas 9 de sero in Cunventu: S'Orchestra de su Teatru Lìricu presentat "Le otto stagioni";
Chenàbura 27 a sas 9 e mesa de sero in Pratza Passino: Cuntzertu "Luisa Monti" pro s'Emìlia;
Artigianadu:
A cura de s'assòtziu "La Foce", chenàbura 27 a sas 7 de sero in su Teatru comunale s'inàugurat sa 3° rassigna "Manos de Oro".
In intro de custa manifestatzione, sàbadu 28 a sas 6 de sero (semper in su Teatru) s'ant a presentare sos libros "A dir di Bosa" de Ottorino Mastino, "A cavallo della vita" de Carlo Sorgia e "Iscampuddu Cesaracciu" de Mario Scampuddu.
Domìniga 29 a sas 7 de sero in su Teatru si proietat su documentàriu "Bosa città lungo un fiume" de Benito Castangia.
Arte e cultura:
Sàbadu 28 a sas 9 de sero in su museu "Casa Deriu" s'inàugurat sa mustra "Terra Madre" de Pina Monne;
Dae su 29 a su 18 de austu in Cunventu s'at a fàghere sa "Summer School" cun  Prof. Milanese, Universidade de Tàtari e Soprintendèntzia Archeològica.

 

"Bosaestate 2012"

S'Assessoradu de sa Cultura ocannu proponet unu calendàriu de manifestatziones ricu meda.
Manifestatziones de ista chida:
Mèrcuris a sas 9 de sero su Teatru Lìricu de Casteddu presentat sa "Cantata n.147 e Magnificat BWV 243 di Johann S.Bach";
Gioja a sas 7 de sero b'est sa presentada de su libru “Sardo luce degli Dei” de Vittorio Melis;
Chenàbura a sas 9 e mesa de sero b'est sa presentada de su libru “Per legge superiore” de Giorgio Fontana;
Sàbadu a sas 7 e mesa de sero b'est sa presentada de su libru “Ghibli in arrivo” de Francesca Spinola e a sas 9 si torrat a fàghere “BOSA IN DANZA”.


Est operativu in Bosa s'Ufìtziu Limba Sarda

Dae su mese de trìulas est operativu in Bosa s'Ufìtziu de sa Limba Sarda.
Ocannu su servìtziu est a livellu sovra-comunale (in rete cun totu sos Comunes de s'Unione de Comunes de Planàrgia e Montiferru otzidentale) e Iscanu est su Comune capofila.
Pro cale si siat informatzione s'Ufìtziu est abertu ogni mèrcuris in oràriu 15,00-18,00.