Iscanu (capofila)


Power Point cursu animadores

Pro chie at partetzipadu a su cursu pro animadores chi amus fatu in Iscanu su 13 de nadale 2015 (e pro chie totu tenet praghere de lu visionare) publicamus in versione Pdf su materiale proietadu sa die in Power Point.
Sunt una sèrie de cussìgios de base pro imparare a fàghere sos animadores de pitzinnos minores. Cun s'augùriu a totus de nde tènnere profetu bonu.
Su file si podet iscarrigare dae inoghe.

 

"PreSelfie": cuncursu pro su presèpiu prus bellu

Sos voluntàrios de su Servìtziu Tzivile de Iscanu bandint unu cuncursu pro su presèpiu iscanesu prus bellu.
Chie totu cheret partetzipare si devet fàghere unu "selfie" ('auto-iscatu') in dae in antis de su presèpiu, o bi devet pònnere a costàgiu unu cartellu iscriende·bi "#PreSelfie2015.
Sas fotografias cherent mandadas in messàgiu privadu a sa pàgina Facebook "I Giovani a Scano SCN" intro de su 22 de su mese de nadale.
Sos binchidores ant a èssere duos: su prus votadu dae sa Giuria e su prus votadu cun sos "like" ('m'agradat') in Facebook.

 

Presentada de sa Grammàtica de sa Limba Sarda Comuna de B. Porcheddu

S'Ufìtziu de sa Limba Sarda tenet su praghere de invitare a partetzipare a sa presentada de sa Grammàtica de sa Limba Sarda Comuna, de Bartolomeo Porcheddu, chi s'at a fàghere chenàbura 11 de nadale 2015 a sas bator e mesa de sero (h 16,30) in s'àula de su Cussìgiu de su Comune de Iscanu.
At a èssere presente s'autore.

 

Cursu pro animadores de pitzinnos minores

S'Ufìtziu Limba Sarda est aprontende una die de formatzione pro animadores de pitzinnos minores.
S'atividade, finantziadu cun su dinari de sa Lege 482/1999 (annualidade 2012) e contivigiada dae sa sotziedade cooperativa "L'Altra Cultura", cheret dare trastos de traballu a chie totu traballat cun pitzinnos minores e cheret imparare tècnicas de animatzione, cun atentzione particulare a s'animatzione in limba sarda.
Mastru de su cursu, chi s'at a fàghere domìniga 13 de nadale in su Tzentru Giòvanos, at a èssere Antoni Dettori, espertu de animatzione teatrale e de arteterapia.
Sos oràrios sunt sos chi sighint:
h 9,00: registratzione de sos partetzipantes
h 9,30: comintzu de sos traballos (parte teòrica e parte laboratoriale)
h 13,00: pràngiu
h 15,00: traballos de grupu
h 16,00: dibàtidu e concruos.
Chie est interessadu a partetzipare devet cumpilare su mòdulu de adesione e lu cunsignare a s'Ufìtziu Protocollo de su Comune de Iscanu intro de lunis 07/12/2015.

 

Cursu de cantu a chitarra

Pro sos amantiosos de sa mùsica traditzionale sarda, s'assessoradu a sa Cultura de su Comune de Iscanu est organizende unu cursu de cantu a chitarra.
Sa presentatzione s'at a fàghere mèrcuris 25 de santandria a sas 6 e mesa (h 18,30) in s'àula de su Consìgiu, paris cun su mastru Daniele Giàllara chi est una de sas personalidades prus autorèvoles in custu campu a dies de oe.
Giàllara (cuglieridanu, leva 1977) mancari giòvanu tenet una reputatzione manna in su mundu de sos cantadores a chitarra. Fìgiu de arte (su babbu Pedru cantaiat a chitarra in sos tzìrculos de emigrados de Torino) est cantende dae cando teniat trèighi annos e at giai publicadu paritzos cd.

 

Comintzant sos cursos de formatzione pro su 2015 (adesiones intro de su 30 de custu mese)

S'Ufìtziu Limba Sarda est ativende in Bosa e in Iscanu sas atividades de formatzione pro su 2015 (finantziadas dae sa L. 482/1999 annualidade 2012).
A sos cursos bi podet partetzipare dipendentes comunales, amministradores e uditores esternos dae totu sos Comunes chi ant aderidu a su progetu, e tocat a dare adesione cumpilende su mòdulu e cunsignende·lu a s'Ufìtziu Protocollo de su Comune de Iscanu o de Bosa intro de su 30/10/2015.
Su cursu l'at a fàghere su sig. Antoni Nàtziu Garau, e at a tratare de custos argumentos:
- Faeddare, iscrìere, lèghere: règulas e trassas pro su tramudu de sa limba sarda dae s'oralidade a s'iscritura;
- Ortografia de sa limba sarda, chistiones morfo-sintàticas de su sardu, chistiones terminològicas e tradutològicas;
- Interlinguìstica sardu-italianu: calidades e formas de s'ammisturu. 
Pro partetzipare non si pagat nudda.

Sas letziones s'ant a fàghere in sas datas e in sos oràrios chi sighint:
Bosa:
lunis 09/11/2015 h 15,00-18,00
lunis 16/11/2015 h 15,00-18,00
lunis 23/11/2015 h 15,00-18,00
lunis 30/11/2015 h 15,00-18,00
lunis 07/12/2015 h 15,00-18,00
lunis 14/12/2015 h 15,00-18,00
semper in sa sala cunferèntzias de sa biblioteca
Iscanu:
mèrcuris 04/11/2015 h 15,00-18,00
mèrcuris 11/11/2015 h 15,00-18,00
mèrcuris 18/11/2015 h 15,00-18,00
mèrcuris 25/11/2015 h 15,00-18,00
mèrcuris 02/12/2015 h 15,00-18,00
mèrcuris 09/12/2015 h 15,00-18,00
semper in s'àula de su Consìgiu de su Comune.
Iscàrriga sa locandina e su mòdulu de adesione.

 

 

Atividade de animatzione pro sos pitzinnos

Alkenoè (assòtziu de promotzione sotziale) aparitzat pro domìniga 6 de cabudanni una sèrie de atividades de animatzione, espressivas e ambientales pro agiudare sos pitzinnos a bogare a campu sa creatividade issoro.
Sa cuota pro partetzipare est de 5 èuros e dat sa possibilidade de tènnere sa tèssera. Sos pitzinnos cherent acumpangiados dae unu mannu.
Pro s'informare mègius si podet telefonare a su nùmeru 349-1732862, o iscrìere a alkenoe.iscanu@gmail.com.

 

 

"RocKas Independent Festival" 2015

Sàbadu 22 de austu dae sas 7 de sero (h 19,00) in Sant'Antiogu de sas Benas s'at a fàghere sa de VII editziones de "rocKas Independent Festival".
Ant a partetzipare 7 artistas: River Of Gennargentu (Su Scannu special ed.); Beeside (Su Scannu special ed.); Ally&Barny;  The Erotik Monkey; Dealma; Sitikitikis; Baruc&Dani Garzia dj set.
"RocKas" naschet in su 2009 dae un'idea de unu grupu de amigos, cun s'intentu de valorizare su territòriu pro mesu de su traballu volontàriu de sos giòvanos. Non tenet isponsor o finantziamentu esternu (foras de unu contributu econòmicu de su Comune) e non si pagat nudda pro intrare.
In su 2011 custa fòrmula de organizatzione de eventos est istada istudiada finas in una tesi de làurea ispetzialìstica in economia manageriale intitulada "Skills  and creativity to manage events", fata in s'universidade de Casteddu.
Sas mallieddas de "rocKas" si podent prenotare telefonende a su nùmeru 347-8066013 (Antioco).
Iscàrriga su comunicadu de imprenta.

 

 

Unu cursu de agricultura sinèrgica

Alkenoè (assòtziu de promotzione sotziale) organizat unu cursu pro faeddare de agricultura sinèrgica, est a nàrrere de agricultura chi no isfrutat sa terra ma nde rispetat sos ritmos. Custu permìtit de tènnere incùngias prus bundantes, mantenet sanas sas prantas sena interventos chìmicos, faghet prus fèrtile sa terra sena la cuntzimare.
Ant a fàghere de mastros Luca Tinaglia e Claudia Zan, chi ant a pònnere a disponimentu s'esperièntzia issoro in letziones teòricas e pràticas.
Chie cheret partetzipare podet telefonare a su nùmeru 349-1732862 o iscrìere a alkenoe.iscanu@gmail.com.
Non b'at cuota de adesione ma est agradèssida un'oferta, ognunu a tenore de su chi podet dare.
Pro nd'ischire de prus si podet intrare in sa pàgina Facebook de s'eventu.

 

Laboratòrios creativos pro pitzinnos e genitores

Su 7 de austu in sa pineta de "Santu Giolzi" s'Assòtziu Alkenoè paris cun s'Assòtziu A.I.S.E.C. - (Associazione italiana socio-educatori per la cooperazione) organizant una die pro pitzinnos e genitores.
Su programma previdit:
h 10,00-11,00: "Pittori in erba" (su mundu de Kandinskij in unu laboratòriu aparitzadu dae A.I.S.E.C.).
h 11,30-12,30: "Storie di stoffa" (imbentare contos movende dae iscàmpulos de roba betza - a cura de Alkenoè).
h 17,00-19,00: "Nel verde" (atividades creativas de tantos tipos pro connòschere mègius sa natura).
Pro partetzipare tocat a fàghere su tesseramentu a s'Assòtziu Alkenoè (5 èuros), e bi cheret sa liberatòria firmada dae unu mannu.
Pro cale si siat informatzione in prus si podet telefonare a su nùmeru 349-1732862, iscrìere a alkenoe.iscanu@gmail.com o si cullegare a sa pàgina Facebook de s'eventu.

 

"Panes e Funtanas" - 5° editzione

Domìniga 26 de trìulas in Sant'Antiogu de sas Benas (Iscanu) s'at a fàghere sa de 5 editziones de sa sagra "Panes e Funtanas" organizada dae sa Pro Loco.
In unu logu friscu, prenu de àrbores e de abba bundante, s'ant a pòdere assagiare màndigos tìpicos fatos cun pane iscanesu. Su menu de ocannu previdit:
- Pane incasadu (pane ladu cun bagna de tomata e casu "pilotu", est a nàrrere casu de berbeghe);
- Pane frissu in petza imbinada (pane de chivàrgiu e petza de porcu posta in binu nieddu);
- Pane doradu (pane de tzichi infustu in oos e frissu);
- Pabassinos antigos;
- Binu, abba o àtera bìbita.
Su menu cumpletu costat 10 èuros e non b'at bisòngiu de lu prenotare.
A sero b'at ballos e non podent mancare sos esposidores de produtos artesanos e de enogastronomia.
Pro informatziones podides telefonare a su nùmeru 346-9401834 o intrare in sa pàgina Facebook de s'eventu o in su situ de sa Pro Loco.
 

 

Programmatzione culturale pro s'istiu 2015

Comintzat cras, cun sa manifestatzione "Cantande a s'iscanesa", sa programmatzione culturale de s'istiu iscanesu.
Sa programmatzione est coordinada e patrotzinada dae s'assessoradu a sa Cultura e bidet impignados, comente ogni annu, giòvanos e betzos in una sèrie de atividades chi aunint sa memòria istòrica a sa mùsica rock e a sas sagras de màndigos tìpicos de Iscanu. Est forte sa gana de istare paris e de fàghere comunidade, trasmitende a sos giòvanos sa memòria culturale de sa bidda.
Cras sero ant a cantare su Cuncordu Iscanesu, Sas Bator Colonnas e su Cuncordu Olèa.
Su calendàriu cumpletu de sas manifestatziones si podet iscarrigare dae custu link o bìdere in sa pàgina Facebook de s'eventu. 


 

Contos a lughe de luna in unu logu incantadu

Cheres fàghere un'escursione diversa, chi pòngiat paris natura, cultura e sa maja de contos a lughe de luna? Lu podes fàghere partetzipende a "Racconti sotto la luna", eventu aparitzadu dae su grupu "Barbarighinu" de Iscanu pro su 4 de trìulas 2015.
S'atopu est a sas 6 e mesa (h 18,30) in sa Pro Loco; dae inie si movet pro andare a Leari (mt. 847), ognunu in màchina sua. Dae Leari si andat a pee a Sa Roca Traessa (mt. 800), logu de bellesa ispantosa in ue su narradore at a contare contos antigos tramandados dae babbu in fìgiu. Si torrat a bidda a mesanote (h 24,00).
Pro partetzipare si pagat 15 èuros, e cun 8 èuros in prus si podet tènnere sa chena.
Pro prenotare tocat a telefonare a su nùmeru 3478066013 (Antioco) o a mandare una mail a s'indiritzu  barbarighinu@prolocoscano.it  intro de su 2 de trìulas 2015.
Pro nd'ischire de prus cullega·ti a sa pàgina Facebook de Barbarighinu.

 

Cunferèntzia pro ammentare a sos mortos de sa Gherra Europea

Cras, sàbadu 20 de làmpadas, a sas 6 de sero (h 18,00) in su teatru "Nonnu Mannu" s'at a fàghere sa cunferèntzia intitulada "La guerra del 1915-1918: il ritrovamento delle tombe dei caduti scanesi".
At a faeddare su dot. Tino Melis, espertu de s'argumentu.
Totu sa populatzione est invitada a partetzipare.

 

Est iscanesa sa protagonista de "Iskìda", film de Anthony LaMolinara

Sunt comintzadas sas ripresas de su film "Iskìda de sa terra de Nurak", produtzione sardu-americana ispirada a sa trilogia fantasy de Andrea Atzori (Condaghes 2013-2014) chi at apassionadu su Prèmiu Oscar Anthony LaMolinara.
Sa trilogia narat sos contos de Nurak, logu incantadu de sa Sardigna nuràgica, in ue istat Iskìda paris cun su cane suo.
Sa protagonista, Veronica Obinu, tenet 17 annos, est iscanesa e fìgia de arte: su babbu e sa mama, difatis, sunt sos fundadores de sa cumpangia teatrale Elighelande, chi dae prus de vinti annos faghet ispetàculos teatrales in limba sarda.
In su cast b'at atoras che Clara Murtas e Caterina Murino, paris cun atores non-professionistas seberados intre Casteddu, Ulìana e Aristanis.
Sas ripresas esternas de su promo las ant a fàghere in Torre Argentina (Bosa), in sos buscos de Iscanu e in sa Giara de Setzu.
Pro nd'ischire de prus leghe sos artìculos de Bentos, de Cagliaripad e de SardiniaPost.

 

Su depòsitu ùnicu de iscòrias radioativas - Cunvegnu de informatzione

Giòbia 21 de maju a sas 9 de sero (h 21,00) in su teatru "Nonnu Mannu" s'at a fàghere unu cunvegnu de informatzione pro chie cheret connòschere mègius sa chistione relativa a su depòsitu ùnicu de iscòrias radioativas.
Essende chi sa Sardigna est mentovada comente unu de sos logos prus adatos a nch'interrare 75 mìgia metros cubos de iscòrias, in custu atopu amus a resonare subra de s'argumentu, de sos perìgulos chi nde naschent e de comente chircare de bi parare fronte.
In su cunvegnu ant a faeddare duos membros de su Coordinamentu Comitados NONUCLE-NOSCORIE: Nicola Culeddu (chircadore de su CNR ispetzializadu in seguresa alimentare e chìmica ambientale) e Bustianu Cumpostu (ingegneri e gherradore indipendentista).
Seis totus invitados a partetzipare e a passare boghe.
Iscàrriga sa locandina
Iscàrriga sas cartolinas de invitu


Presentada libru de Antiogu Cappai-Cadeddu

Domìniga 8 de martzu a sas 6 de sero (h 18,00) in su Teatru "Nonnu Mannu" de Iscanu s'at a fàghere sa presentada de su romanzu Max Havelaar de Eduard Douwes Dekker (pseudònimu Multatuli), bortadu in sardu dae Antiogu Cappai-Cadeddu.
Custu libru est su prus importante de sa literadura olandesa, e denùntziat sos abusos de su domìniu coloniale olandesu in s'atuale Indonèsia.
Antiogu Cappai-Cadeddu, iscanesu. at bìvidu in Olanda pro vinti annos e custu est su segundu romanzu chi bortat in sardu dae s'olandesu.

  

In "Dialogo" faeddant de nois

In s'ùrtimu nùmeru de "Dialogo" (giornale de sa Diòtzesi de Alghero-Bosa) at essidu unu bellu artìculu chi faeddat de s'atividade de s'Ufìtziu Limba Sarda de Iscanu.
S'artìculu, iscritu dae Mariangela Brisi, mentovat in manera particulare su cursu de inglesu fatu custu atòngiu dae su dotzente Austinu Sanna, ca custa initziativa at ispantadu sa gente pro sa novidade de sa veicolarizatzione in sardu. Chie lu cheret lèghere lu podet iscarrigare dae custu link.
In custu blog amus tratadu de su cursu de inglesu in duos artìculos chi podides lèghere inoghe e inoghe pro nd'ischire de prus e pro iscarrigare su materiale didàticu e sos esertzìtzios.
Pro intrare in su situ de "Dialogo" bos podides cullegare a su link http://www.dialogoweb.it/.

 

Cursu de inglesu. Materiales de iscarrigare

Publicamus su materiale didàticu impreadu in sas letziones de inglesu chi amus fatu in sos meses de santandria-nadale de su 2014.
Sas ischedas, aprontadas dae su mastru Austinu Sanna chi at fatu su cursu, tratant sos argumentos de base pro imparare a comunicare in inglesu: su verbu èssere, s'istrutura de sa frase, sos pronùmenes personales, sos agetivos possessivos. Pro onni argumentu agatades finas sos esertzìtzios cullegados, leados dae unu libru de inglesu pro printzipiantes.
Podides iscarrigare su materiale dae sos link postos in fatu pro bos esertzitare in domo, in s'isetu de torrare a fàghere su cursu àteras bortas.

 

Cuntzertu de Nadale e ispetàculu musicale pro pitzinnos

Su "Nadale iscanesu" sighit cun sas manifestatziones de sàbadu 3 e domìniga 4 de ghennàrgiu.
Sàbadu 3 a sas 6 e mesa de sero (h 18,30) in sa crèsia parrochiale sa Corale iscanesa presentat su Cuntzertu de Nadale, cun sa partetzipatzione de su Coro polifònicu de Silanos e de sa Band M.&M.
Domìniga 4 a sas 5 e mesa de sero (h 17,30) in su teatru Nonnu Mannu de Iscanu s'at a fàghere s'ispetàculu musicale intituladu "Nell'isola della felicità. Tra angeli e diavoli", aparitzadu cun iscopu benèficu dae sas delegadas de sas Missiones pro sa Santa Infanzia.
Seis totus invitados a partetzipare!

 

 

Iscanu - Tinnura - Tresnuraghes - Teatrinos de Nadale in limba sarda in sas iscolas de s'infàntzia

Ischimus chi su prus de sos pitzinnos, a dies de oe, sunt pesados in italianu ca oramai s'est pèrdida sa "trasmissione intergeneratzionale" de sa limba sarda, e duncas est pretzisu de rimediare ca si nono dae inoghe a pagos annos sa limba sarda nch'est ispèrdida! Sa mègius cosa diat èssere de torrare a faeddare in sardu a sos pitzinnos in domo, in iscola e in totue, a manera chi l'imparent e la faeddent gasi comente faghent cun  s'italianu, s'inglesu e totu sas àteras limbas chi si cherent. In prus b'at de nàrrere chi sa chirca iscientìfica a livellu internatzionale, in particulare sos istùdios chi est faghende Antonella Sorace, professoressa de Linguìstica Acuisitzionale in s’Universidade de Edimburgo, narant chi sos pitzinnos chi connoschent prus de una limba sunt prus abbistos, imparant mègius sas àteras limbas e andant bene in iscola, a s’imbesse de su chi pensat calicunu! E custu lu naraiat finas Maria Teresa Pinna Catte, annos a como, in un’òpera de importu mannu chi s’intìtulat “Educazione Bilingue in Sardegna”. Pro tantu s'Ufìtziu de sa Limba Sarda, cun s'apògiu de sos Comunes e de sas iscolas de s'infàntzia, at fatu una sèrie de laboratòrios de limba in sas iscolas de s'infàntzia de Iscanu, Tinnura e Tresnuraghes, traballende cun unos chentu pitzinnos in totu. Sos laboratòrios sunt finidos cun su teatrinu de Nadale "Cando est nàschidu Gesùs" chi sos pitzinnos sunt presentende pròpiu in custas dies in sas iscolas. 

 

 

Sa Pro Loco organizat sa chena de s'ùrtimu note de s'annu

S'ùrtimu note de s'annu, si cherides chenare bene e in bona cumpangia, podides dare adesione a sa chena organizada dae sa Pro Loco de Iscanu in su locale "La Pineta".
Su menu est licàntzu ('appetitoso'): antipastos de paritzos tipos; malloreddos cun ghisau e antunnu;  frègula cundida cun crustàceos; angione a cassola cun cartzofa; gamberones cun brandy; insalada; dessert; cafè e digestivos e (non b'at de lu nàrrere!) ispumante pro festare s'annu nou.
Pro dare allegria b'at a èssere sa mùsica de sos 70beat.
Sa cuota de adesione est de 45 èuros pro sos mannos e 25 pro sos pitzinnos (in alternativa si podet tènnere su "Menu bambini" pro 15 èuros). Sos pitzinnos finas a 5 annos non pagant nudda.
Sas adesiones cherent dadas intro de su 24 de nadale telefonende a su nùmeru 346-9401834.


 

Calendàriu cursu de inglesu

Si dat a ischire chi su cursu de limba inglesa s'at a fàghere in sas datas e in sos oràrios chi sighint:
giòbia 20/11/2014 h 17,00-19,00
giòbia 27/11/2014 h 17,00-19,00
giòbia 04/12/2014 h 17,00-19,00
giòbia 11/12/2014 h 17,00-19,00
giòbia 18/12/2014 h 17,00-19,00
semper in s'àula de su Cussìgiu de su Comune de Iscanu.
A chie cheret otènnere s'atestadu li racumandamus sa màssima puntualidade ca est permìtidu ebbia su 20% de assèntzias e sos tutor ant a marcare s'ora de intrada e s'ora de essida.

 

Partit su cursu (gratùitu) de inglesu pro printzipiantes

Su Comune de Iscanu paris cun s'Ufìtziu Limba Sarda organizant unu cursu de inglesu pro printzipiantes.
Su cursu (veiculadu in sardu) est finantziadu dae s'Amministratzione comunale e at a comintzare in su mese de santandria de su 2014.
Chie partètzipat non pagat nudda e at a otènnere un'atestadu finale.
Chie est interessadu podet dare s'adesione in s'Ufìtziu Anàgrafe de su Comune (sig. Piero Flore) intro de lunis 17 de santandria, cumpilende su mòdulu de iscritzione.
 

 

Su romanzu olandesu prus connotu bortadu in sardu dae Antiogu Cappai Cadeddu

Su romanzo olandesu prus importante de onni tempus dae oe si podet lèghere finas in limba sarda pro more de sa bortadura fata dae Antiogu Cappai Cadeddu.
Iscanesu, professore de Lìteras in pensione, Cappai Cadeddu at bìvidu in Olanda pro vinti annos e custu est su segundu romanzu chi bortat in sardu dae s'olandesu.
Su primu, Gosos e tribbulias de unu massaju de s'autore fiammingu Felix Timmermans, narat sos contos de su massaju Wortel chi a betzesa ammentat su bellu e su feu de sa bida sua.
Custu ùrtimu traballu, imbetzes, est sa bortadura de su romanzu Max Havelaar de Eduard Douwes Dekker (pseudònimu Multatuli), su prus importante de sa literadura olandesa, chi denùntziat sos abusos de su domìniu coloniale olandesu in s'atuale Indonèsia.
Su libru si podet comporare in totu sas librerias printzipales de Sardigna, in sos istangos de Iscanu e si podet finas ordinare online incarchende in custu link.
A pustis de sa publicatzione a puntadas de su romanzu "Sa 'inza frorida de Nostru Signore" in su giornale "Dialogo", Cappai Cadeddu in su 1999 at publicadu su poema Biazu a Sardigna (difesa apassionada de s'identidade sarda) e in su 2002 sa chirca sòtziu-linguìstica Un condannato a morte che gode di ottima salute (lo stato della lingua sarda nella comunità di Scano Montiferro), chi si podet iscarrigare dae custu link.
 

 

In ue sunt interrados sos mortos de sa Gherra europea?

Sàbadu 8 de santandria a sas 6 de sero (h 18,00) in su teatru "Nonnu Mannu" s'at a fàghere una cunferèntzia pro ammentare sos mortos de sa Gherra europea. Su dot. Tino Melis, espertu de s'argumentu, at a faeddare de sas chircas suas e de comente apat agatadu su logu in ue sunt interrados sos iscanesos mortos in su 1915-1918.
Totu sa populatzione est invitada a partetzipare. 
Iscàrriga sa locandina
 

 

Cursu de alfabetizatzione in limba sarda - Oràrios

Si dat a ischire chi sos cursos de alfabetizatzione in limba sarda s'ant a fàghere in sas datas e in sos oràrios chi sighint:
Iscanu:
martis 04/11/2014 h 16,00-18,00
martis 11/11/2014 h 16,00-18,00
martis 18/11/2014 h 16,00-18,00
martis 25/11/2014 h 16,00-18,00
semper in s'àula de su Consìgiu de su Comune
Bosa:
mèrcuris 05/11/2014 h 15,30-17,30
mèrcuris 12/11/2014 h 15,30-17,30
mèrcuris 19/11/2014 h 15,30-17,30
mèrcuris 26/11/2014 h 15,30-17,30
semper in sa sala cunferèntzias de sa biblioteca.

 

Deva organizat e bois festades

Bos devides cojuare e seis disisperados ca non tenides tempus pro organizare? Non b'at problema: como de s'organizatzione si nde podet incarrigare unu wedding planner, est a nàrrere unu pianificadore de isposòrios. S'azienda Deva de Iscanu, pro esempru.
Narant chi sos giòvanos non tenent initziativa, ma amus iscumproadu bortas meda chi no est beru: Giorgia Piludu, mancari giòvana, at postu in èssere un'idea chi pro custa zona de Sardigna est noa.
Forte de un'esperièntzia de prus de deghe annos in su setore floreale, at partetzipadu a cursos pro floral designer ('mastru de arte floreale') e pro wedding planner in Casteddu, in Roma e in Milano e at ativadu custu servìtziu cun grinta e cuntentesa manna.
Deva organizat eventos de onni tipu, dae sas festas de cumpleannu a sos isposòrios chi sunt sa parte printzipale de su servìtziu, ocupende·si de onni detàlliu (dae su ristorante a sos bestires a su servìtziu de baby sitting a su postale pro sos invitados) e dende unu servìtziu articuladu chi podet èssere cumpletu dae sa A a sa Z o miradu a carchi setore ebbia. 
Dae in ue naschet su nùmene "Deva"? "A mie m'est semper agradadu su mundu de sas fadas - narat Giorgia - e pro cussu apo seberadu su nùmene de sa dea hindu de sa luna, pro dare a sos eventos chi organizo unu pagu de magia".
De custa manera sa parte prus pesante de sas preparativas si la càrrigat chie organizat, e a sos isposos lis abarrat sa parte prus bella: detzìdere ite fàghere e si godire sa festa.
Pro nd'ischire de prus bos podides cullegare a su situ de Deva o a sa pàgina Facebook sua.

 

 

Su vìdeu de su cuntzertu "rocKas in Campu" fatu in su casteddu betzu de Cùglieri

Pro chie no l'at ancora bidu, publicamus inoghe su vìdeu de su primu cuntzertu "rocKas in Campu" fatu dae sos "Whiu Whiu!!" (unu de sos grupos sardos prus connotos) in su casteddu betzu de Cùglieri.
Su vìdeu, nàschidu dae unu progetu de s'eticheta musicale indipendente "rocKas", est una manera noa de fàghere promotzione a su territòriu cun sa mùsica. Chie lu cheret abbaidare podet incarcare inoghe.
Pro si pònnere in comunicatzione cun Antiogu Milia (presidènte de s'Assòtziu e ideadore de su progetu) tocat a telefonare a su nùmeru 347-8066013 o mandare una e-mail a s'indiritzu info@rockas.it.

 

Partit su Cineclub de sa Pro Loco

Sa Pro Loco de Iscanu invitat a totus a partetzipare a su Cineloco (Su Cineclub de sa Pro Loco) chi s'at a fàghere onni domìniga in su teatru Nonnu Mannu.
S'inauguratzione est domìniga 19 de santugaine. A sas 5 e mesa (h 17,30) si faghent sas tèsseras e a sas 6 e mesa (h 18,30) incomintzat sa proietzione.
Sa Pro Loco comùnicat chi sa tèssera pro sos mannos costat 10 èuros e pro sos pitzinnos (chi tèngiant prus de 6 annos) 5 èuros; chi sa prima proietzione non si pagat e dae sa segunda si pagat 2 èuros; chi sos pitzinnos chi tenent prus pagu de 12 annos devent andare acumpangiados dae unu mannu.

 

 

Comintzant sos cursos pro imparare a iscrìere in sardu

Sos Comunes de Bosa e de Iscanu sunt ativende sos cursos de alfabetizatzione pro chie cheret imparare a iscrìere in sardu.
Sos cursos s'ant a fàghere in su mese de santandria, bi podet aderire partetzipantes dae totu sos Comunes de s'Unione Pianalza-Montiferru e s'adesione cheret dada a sos referentes intro de lunis 27.10.2014.
Pro chi sos cursos si fatzant tocat a tènnere nessi 15 adesione pro onni cursu.
Iscàrriga sa locandina e su mòdulu de adesione pro su cursu de Bosa.
Iscàrriga sa locandina e su mòdulu de adesione pro su cursu de Iscanu.

 

 

Essit su vìdeu de "rocKas in Campu" fatu in su casteddu betzu de Cùglieri

Martis 14 de santugaine a sas 11 de mangianu in totu sos canales de s'eticheta "rocKas" e in su situ de su Comune de Cùglieri at a essire su vìdeu de su primu cuntzertu "rocKas in Campu", chi bidet su grupu "Whiu Whiu!!" (unu de sos grupos sardos prus connotos) esibende·si in sa punta de su casteddu betzu de Cùglieri.
Ite est su progetu "rocKas in Campu"? Est un'idea de s'eticheta musicale indipendente "rocKas" de Iscanu, chi proponet a sos Comunes sa promotzione de su patrimòniu culturale e paesagìsticu faghende cuntzertos in sos logos prus bellos e rapresentativos de su territòriu nostru.
Antiogu Milia, presidènte de s'Assòtziu e ideadore de su progetu, ispiegat chi "rocKas in Campu" cheret aunire sa promotzione de su patrimòniu culturale a una comunicatzione musicale noa e moderna fata però in sa limba istòrica de Sardigna: su sardu.
Sa novidade de custu progetu est pròpiu chi totu su materiale promotzionale est fatu in limba sarda, e custu mustrat chi sos giòvanos, cando si bi ponent, sas cosas las faghent bene finas in custu setore.
Pro ischire in cales canales essit su vìdeu leghe su comunicadu de imprenta
 

 

Escursione a "Sa Patada"

In Iscanu domìniga 21 de cabudanni s'at a fàghere s'escursione a "Sa Patada", chi cheret èssere unu momentu de cundivisione e de festa pro sos iscanesos e pro chie totu bi cheret partetzipare.
Si movet a sas 8 dae Carrera de Crèsia e a mesudie (h 12,00) si faghet sa Missa in "Sa Roca Traessa". A pustis b'at a èssere su gustu a base de berbeghe a buddu pro totu sos chi bi sunt.
A su sero, chie nde tenet praghere podet andare a bìdere sas grutas de sos Tedescos in "Sa Patada Cunzada" (m. 960).
Pro partetzipare e pro mandigare NON SI PAGAT NUDDA e seis totus invitados a custa die de festa.

 

 

"Mùsica Buena": unu biàgiu pro fàghere istare bene su coro

Chenàbura 29 de austu a sas 9 e mesa de sero (h 21,30) in su teatru "Nonnu Mannu" s'at a fàghere su cuntzertu "Musica Buena".
Est unu biàgiu peri sas istasiones de sa vida: su beranu frorende in sas poesias de Tom Jobim; s'istiu chi iscòpiat in sos ammentos de Bruno Martino e in su tangu de Astor Piazzolla; sa malinconia durche de s'atòngiu in su swing frantzesu; su sonnu fungudu de s'ierru in sa mùsica de autore italiana... e finas sa meravìgia de un'istasione chi no esistit, in sa mùsica "de contaminatzione".
"Mùsica Buena" cheret èssere unu biàgiu pro fàghere istare bene su coro.
Anna Mulazzi (boghe) at a èssere acumpangiada dae su bassista Daniele Bagni.
S'intrada est lìbera e non si pagat nudda.



"Panes e Funtanas" IV editzione
Domìniga 24 de austu in Iscanu (loc. Sant'Antiogu "de sa benas") s'at a fàghere sa de IV editziones de "Panes e Funtanas", sagra de màndigos iscanesos fatos cun su pane organizada dae sa Pro Loco e patrotzinada dae su Comune.
Ite si màndigat ocannu? Su menu est custu:
"Pane incasau" (pane ladu cun bagna de tomata);
"Pane frissu in peta imbinada" (chivàrgiu cotu in sa petza posta a modde in su binu);
"Pane dorau" (pane de tzichi passadu in oos e frissu);
"Pabassinos antigos" (durche cun nughe e pabassa);
Binu o abba (o àtera bìbita).
Sa sagra comintzat a ora de mesudie (h  12 dae pagu prus a mancu), non b'at bisòngiu de prenotare e su menu cumpletu costat 10 èuros.
A su sero, chie cheret podet partetzipare a sa novena de sant'Antiogu (sa festa ocannu s'at a fàghere sa prima die de cabudanni).
Pro cale si siat crarimentu si podet telefonare a su nùmeru 346-9401834 o abbaidare in su situ www.prolocoscano.it.
Iscàrriga sa locandina
Pro ischire comente imbàtere a Sant'Antiogu leghe s'artìculu de "LaPlanargia.net"

 

 

Rock e limba sarda in su cuntzertu ROCKAS

Cras 9 de austu in Iscanu (loc. Sant'Antiogu de sas benas) s'at a fàghere su Festival de mùsica indipendente Rockas organizadu dae sos giòvanos, chi ocannu est imbàtidu a sa de 6 editziones.
Sas band de ocannu sunt:
ONESLASHFIVE dae Iscanu
SUNSWEET  BLUES REVENGE dae Aristanis (abbàida su vìdeu)
LIMESTONE WHALE dae Schwandorf in Germania (abbàida su vìdeu)
OJM dae Treviso (abbàida su vìdeu)
Sa novidade de ocannu est chi su cuntzertu si podet ascurtare finas in "diretta streaming" in Ràdio Planargia, e online in su situ http://www.radioplanargia.net/.
A su chi nos narant sos organizadores, sas cantzones ant a èssere intramesadas dae cummentos e intervistas in sardu e inglesu. E poi nânt·chi a sos giòvanos sa limba sarda no lis agradat...




 

Universidade de Iscanu: su 90% de sos laureados at agatadu traballu intro de un'annu dae sa làurea

450 laureados in 15 annos de atividade, e su 90% at agatadu traballu intro de un'annu dae sa làurea.
No est pagu, pro un'universidade nàschida dae pagos annos e situada in una bidda de pagu prus de 1400 ànimas.
Su Tzentru Multimediale Montiferru est nàschidu in Iscanu in su 1999 dae un'idea de Giuseppe Rosa, chi oe est su diretore. In su matessi annu, pro more de unu partenariadu cun su Politècnicu de Torino (https://didattica.polito.it/sdss.html), benit a èssere sede ufitziale in Sardigna de su cursu de làurea in Ingegneria informàtica e, a pustis, de totu sos cursos de làurea de I livellu in Ingegneria (foras siat Ingegneria de sa Produtzione industriale).
Una bella resurtada, podimus nàrrere. E ite nde pensant sos laureados? "Est un'universidade a misura d'uomo - nos narat Carlo Cocco, chi benit dae Barì Sardo  - B'at unu tutor chi sighit unu pro unu sos istudiantes, e su traballu est bene organizadu pròpiu ca s'istrutura est pitica. Deo mi bi so agatadu bene meda."
Carlo s'est laureadu in su 2009 e oe est traballende, paris cun àteros 7 laureados de custa universidade, in un'azienda de Aristanis.
Ite tocat a fàghere pro s'iscrìere? In antis de totu tocat a fàghere s'iscritzione intro de sa prima die de cabudanni (01/09/2014 h 12,00). A pustis b'at unu TEST de ammissione chi si podet fàghere o in su Politècnicu de Torino (abbàida sas datas) o in Iscanu su 4 de cabudanni a sas 9 e mesa de mangianu (h 9,30).
Chie nde cheret ischire de prus podet telefonare a su nùmeru 0785-329002 o mandare una mail a s'indiritzu segreteria@montiferru.it.
Sitos de riferimentu: www.montiferru.it e www.polito.it.

 

Pro sa gente manna de Iscanu, Sàgama e Sinnarìolo

Su Comune de Iscanu paris cun sos Assòtzios locales at ammaniadu, pro su 17 de austu 2014, una festa pro sa gente manna de Iscanu, Sàgama e Sinnarìolo.
S'at a fàghere sa Missa in Sant'Antiogu e, a pustis, si màndigat totu paris e b'at a àere atividade de animatzione.
Sos chi tenent prus de 65 annos podent dare s'adesione a su Comune issoro intro de su 07/08/2014.
Iscàrriga sa locandina 

 

"Istamos paris". Programmatzione culturale de istiu

Publicamus su calendàriu cumpletu de sas manifestatziones culturales chi si faghent in Iscanu custu istiu 2014.
Sa programmatzione, fata de momentos de disaogu e de festa comunitàrios, incomintzat sàbadu 19 cun sa manifestatzione "Atopa a carrela" (ballos organizados dae su grupu folk "Montiferru")
S'Assessoradu a sa Cultura torrat gràtzias a totu cussa gente (grupos, assòtzios, artistas, giòvanos e bighinados intreos) chi ponent a disponimentu su tempus e su traballu issoro pro allegrare sos seros de paesanos e de turistas.
Chie cheret podet iscarrigare su calendàriu de sas manifestatziones, chi ant a sighire finas a primos de cabudanni.

 

 

Su primu coju in sardu

Dae su mese de làmpadas de su 2014 sos Iscanesos chi nde tenent praghere si podent cojuare cun ritu bilìngue. L'at istabilidu sa delìbera aprovada su 10 de làmpadas, chi permitit a chie lu pedit de si cojuare cun fòrmula dòpia (sardu/italianu).
Sos primos chi si nde sunt bàlidos sunt Antoni Dettori e Antonella Murtas, chi si sunt cojuados su 21 de làmpadas in presèntzia de su Vitze-Sìndigu Antoni Flore.
Ambos duos giòvanos, ambos duos amantiosos de sa bidda e de sas traditziones suas, Antoni e Antonella, informados dae s'Ufìtziu Limba Sarda de custa possibilidade, ant aderidu cun cuntentesa manna.
Pro ite l'ant fatu? "Nos est pàrsidu naturale" narat Antoni cando bi lu preguntamus "ca cussu fiat unu de sos momentos prus importantes de sa vida nostra, unu momentu in ue essiant a campu sos sentidos, sos valores prus mannos. Nois cussu momentu lu cherìamus vìvere in sa limba de su coro, de sas raighinas nostras".
"Deo" narat Antonella, chi est a canta a tènnere su primu fìgiu "nch'apo vìvidu in Continente pro 12 annos, e in cussos annos apo cumpresu cantu istimaia onni cosa de sa terra mia, incomintzende dae sa limba (apo comintzadu a la faeddare pròpiu inie). Duncas m'est pàrsidu naturale a fàghere unu passu che custu. E sas fòrmulas rituales, naradas in sardu, mi pariant prus mias".
Augurende ogni bene a custos isposos, nois comente Ufìtziu Limba Sarda isperamus chi de custos cojos in sardu dae como in dae in antis si nde fatzant meda.
Iscàrriga sa pergamena bilìngue

 

 

Maria Spissu esponet in su Museu Universitàriu de Alicante

Su limbàgiu segretu de sas fèminas tzinesas, su Nü shu, chi at arriscadu de isparire cando est morta s'ùrtima chi lu cumprendiat, est protagonista de sa mustra fata in Alicante (Museu Universitàriu de Arte Contemporànea) dae Maria Spissu Nilson.
Su Nü shu est nàschidu in su 1600 pro dare boghe a sas giovaneddas "cundennadas a s'isposare".
In unu tempus in ue sa fèmina contaiat prus pagu chi non sos catzeddos ("Mègius a tènnere unu cane chi no una fìgia fèmina" narat unu ditzu tzinesu), su Nü shu est istadu s'ùnica manera pro chi issas puru esserent fatu intèndere sa boghe issoro ricamende sas paràulas segretas in mucadores, fardas e ventàllios.
Maria Spissu Nilson est originària de su Montiferru (sa mama, Francesca Moro, fiat iscanesa) e at tentu sa formatzione artìstica sua in sa Open University e in sa Tate Modern de Londra. At fatu mustras in USA, Argentina, Grècia, Frantza, Ispagna, Inghilterra e Giappone.
Si cheres carchi informatzione in prus in contu de su limbàgiu Nü shu leghe inoghe e inoghe.

 

Est de ratza iscanesa, su mègius istudiante de Yale

Est fìgiu de un'iscanesa, su mègius istudiante de Yale.
Enrico Ferro, 22 annos, vivet in Casteddu e su 19 de maju s'est laureadu summa cum laude in una de sas universidades prus prestigiosas de su mundu.
Ma non bastat: sa matessi die at bìnchidu finas su prèmiu Alpheus Henry Snow, chi si dat a su laureadu chi pro resurtados acadèmicos, caràtere e personalidade est postu a modellu pro totu sos àteros istudiantes.
Lu cheriant in 28.000, cussu prèmiu, ma l'at bìnchidu unu Sardu. Antzis, l'at bìnchidu unu Sardu de ratza iscanesa, e duncas nos est dovere a lu pònnere in custu blog.

 

 

Cursu de fotografia de base

Sa Consulta de sos Giòvanos de Iscanu paris cun s'Assòtziu Fotogràficu Kairòs proponet su primu cursu de fotografia de base.
Su cursu, isponsorizadu dae su Comune, at a comintzare su 24 de maju e s'at a fàghere ogni sàbadu a sas 6 (h 18,00) in su teatru "Nonnu Mannu". Sas letziones sunt 12, e su cursu previdet 2 essidas fotogràficas.
Podet partetzipare chie tenet una reflex analògica o digitale, o una fotocamera bridge cun impostatzione manuale.
Pro partetzipare non si pagat nudda e su nùmeru de iscritos non podet sobrare sas 15 persones.
Chie est interessadu podet telefonare a custos nùmeros: 380-2109899 (Damiano); 347-8066013 (Antioco).

 

"Nadale iscanesu 2013"

Su Comune de Iscanu, paris cun sa Pro Loco, sa Consulta de sos Giòvanos e s'Assòtziu de Voluntariadu "La Sorgente", organizat ocannu puru su "Nadale iscanesu 2013". Sas atividades in programma sunt sas chi sighint:
Giòbia 12 de nadale a sas 3 (h 15,00) in su Teatru Nonnu Mannu: totu sos pitzinnos sunt invitados a partetzipare "a sa covatzedda";
Domìniga 22 a sas 4 (h 16,00) in su Teatru Nonnu Mannu: FILM "I Croods";
Domìniga 22 a sas 9 de sero (h 21,00) in su Teatru Nonnu Mannu: FILM "Lo Hobbit, un viaggio inaspettato";
Giòbia 26 a sas 4 e mesa (h 14,30) in su Teatru Nonnu Mannu: SUPERTÒMBOLA DE NADALE;
Sàbadu 28 a sas 3 (h 15,00): PRESÈPIOS, ZAMPOGNAS E TZICULATE, biàgiu peri sa bidda (movende dae Carrera de Crèsia) pro abbaidare sos "presèpios de carrera". A tardu, s'at a atopare a Carrera de Funtana pro bufare unu tziculate caldu cumbidadu dae sa Consulta de sos Giòvanos.
Domìniga 5 de ghennàrgiu a sas 6 de sero (h  18,00) in su teatru Nonnu Mannu: CUNTZERTU DE NADALE cun Maria Giovanna Cherchi. A pustis s'ant a premiare sos presèpios prus bellos.
 

 

"Sos cuntratos agràrios eris e oe. Insìdias e oportunidades"

Chenàbura 13 de nadale a sas 6 de sero (h 18,00) in su teatru "Nonnu Mannu" de Iscanu s'at a fàghere s'addòbiu formativu "Sos cuntratos agràrios eris e oe. Insìdias e oportunidades".
S'addòbiu, organizadu dae s'Assessoradu a s'Agricoltura e dae s'Ufìtziu Limba Sarda, cheret dare a sa gente de campagna (pastores, massajos e meres de sos terrinos) informatziones craras in contu de vìnculos e oportunidades de sos cuntratos agràrios a dies de oe.
Banne Sio (funtzionàriu Confagricoltura, autore de su libru "Sos cuntratos de pastoriu") at a faeddare de comente sunt cambiados in su tempus sos cuntratos de pastoriu e de tzerachiu.
Angela Franca Fenu (avocadu) at a ispiegare comente si orientare intre sos vìnculos de sos afitos e sa libertade de sos 'patos in dèroga'.
S'addòbiu est abertu a totus.
Iscàrriga sa locandina. 

 

In 15 dies si festant 213 annos

Su mese de santandria benit chi est mese bonu meda pro nàschere.
In Iscanu su 13 de custu mese "tzia" Nannedda Chessa at festadu sos 107 annos, e oe (30 de santandria) "tzia" Peppedda Serra festat sos 106.
Bellu est a ammentare su contu de cando "tzia" Nannedda, pitzinna de unos vinti annos, pro pregare vida a su babbu moribundu aiat pedidu a Deus de dare a issu 10 de sos annos suos. Su babbu, sanadu, fiat duradu àteros deghe annos ma Nannedda si fiat ismalaidada meda.
Una note l'est essidu in bisione un'ànghelu, chi l'at naradu "A bi cheres bènnere cun megus, o cheres durare àteros chentu annos?". E Nannedda: "Nono, pro como non bi chèrgio andare, cun tegus. Mi chèrgio cominigare pro àteros chentu annos". E paret chi gasi siat andende...
Ite lis podimus augurare, a custas betzeddas nostras? A dughentos annos nos paret tropu, e tando lis auguramus chi sos annos chi lis abarrant siant prenos de s'istima e de s'amore de parentes, amigos e de chie totu las cheret bene. AUGÙRIOS MANNOS!

 

Presentada libru "Letteratura e civiltà della Sardegna" de Francesco Casula

Domìniga 17 de santandria a sas 6 de sero (h 18,00) in su teatru "Nonnu Mannu" s'at a fàghere sa  presentada de su libru "Letteratura e civiltà della Sardegna" de Francesco Casula.
Custu libru, pensadu pro chie totu cheret connòschere sa literadura sarda e sa "costante resistentziale" chi essit a campu in totu sas òperas artìsticas fatas in Sardigna, est unu trastu indispensàbile pro totu sos mastros (màssimu pro sos professores de iscola mèdia e superiore).
Iscàrriga sa locandina

 

 

Cuncursu "Antoni Piludu" 2013 - Elencu binchidores

Sàbadu 26 de santugaine in Iscanu s'est fata sa premiatzione de su cuncursu de poesia sarda "Antoni Piludu", promòvida dae s'Amministratzione comunale e coordinada dae s'Ufìtziu Limba Sarda.
Custa manifestatzione tenet 30 annos de vida ca est nàschida in su 1984, ma (essende chi non si faghet ogni annu) est imbàtida a sa de XX editziones e in custos annos at bidu sa partetzipatzione de nùmenes connotos e de poetas pagu connotos bènnidos dae ogni logu de Sardigna.
Sa presidente de sa Giuria (formada dae espertos iscanesos chi ant traballadu sena cumpensu perunu) fiat sa d.ssa Mariangela Brisi.
Su bandu fiat articuladu in tres setziones: poesia in rima, poesia in versos lìberos e setzione pro sos pitzinnos de iscola. A custa setzione b'at partetzipadu unos vinti pitzinnos (su prus de Santu Lussurzu pro more de s'impignu mannu postu dae sas maistras lussurzesas) e sa Giuria los at chertos premiare a totus pro sa sensibilidade chi ant tentu tratende sos temas e pro s'impignu chi ant postu poetende in limba sarda.
Sa manifestatzione, momentu de festa pro iscanesos e furisteris, l'at presentada Antiogu Milia  e est incomintzada cun sa sigla "Mama Terra" cantada dae Antoni Dettori.
Si torrat gràtzias pro s'impignu a sa Giuria, a totu sos giòvanos chi ant collaboradu e a sa Consulta Limba Sarda pro sos bonos cussìgios.

 

 

Premiatzione cuncursu de poesia sarda "Antoni Piludu"

Sàbadu 26 de santugaine 2013 a sas 5 e mesa de sero (h 17,30) in su teatru "Nonnu Mannu" de Iscanu s'at a fàghere sa premiatzione de su cuncursu de poesia sarda "Antoni Piludu".
Su cuncursu, nàschidu in su 1984, ocannu est imbàtidu a sa de XX editziones e at bidu in sos annos sa partetzipatzione de poetas connotos chi benint dae totu sa Sardigna.
S'organizatzione est patrotzinada dae su Comune de Iscanu e coordinada dae s'Ufìtziu Limba Sarda.
Sa Giuria est cumposta dae poetas iscanesos chi ant fatu custu servìtziu sena retzire cumpensu perunu.
Si torrat gràtzias a sa Consulta Limba Sarda pro sos cussìgios e a totu sos giòvanos impignados pro sa bona resurtada de custa atividade.

 

 

A sas primas friscuras

A sas primas friscuras in Iscanu torrant a comintzare sas manifestatziones de s'atòngiu.
Ocannu, in prus de sas presentadas de libros e de sa premiatzione de su cuncursu de poesia sarda "Antoni Piludu" chi est imbàtidu a sa de XX editziones, s'Assessoradu a sa Cultura organizat manifestatziones cullegadas a sa 'cultura materiale': sos giòvanos ant a bìdere sa binnenna antiga e s'arte de tèssere sos tapetos, e ant a imparare su giogu de sas "Istrampadas" (giogu antigu meda de sos pastores, chi oe est reconnotu finas dae sa CONI).
E su 30 de santandria (sa die chi si tocant sos binos) sa Consulta de sos Giòvanos organizat sa "Festa de su binu nou". Atentzione a sas imbriagheras.
Datas e oràrios si podent lèghere in sa locandina.

 

 

Imparare a iscrìere in sardu sena ti mòvere dae domo tua? Como faghet

Pro totu sos amantiosos de sa limba sarda, pro chie cheret imparare a iscrìere ma non tenet su tempus de partetzipare a sas letziones, pro chie cheret connòschere mègius comente funtzionat sa limba nostra, giòbia chi benit in Iscanu amus a presentare "Dischente", su primu cursu e-learning in limba sarda.
Aprontadu dae sa Provìntzia de Aristanis, "Dischente" est unu cursu on-line chi si podet fàghere dae domo cun àsiu e sena pagare nudda.
Agabbadu su cursu, onni dischente podet dare s'esàmene e leare s'atestadu.
In s'addòbiu de giòbia (10 de santugaine) amus a presentare custu cursu e ispiegare comente funtzionat.
Chie totu est interessadu a partetzipare si podet presentare a sas 3 (h 15,00) in s'àula de su Consìgiu de su Comune de Iscanu.
Pro partetzipare non si pagat nudda e non b'at bisòngiu de s'iscrìere in antis.



Cuntzertu literàriu in ammentu de su poeta Antoni Piludu
Sàbadu 31 de austu 2013, a sas 9 e mesa de sero (h 21,30) in s'anfiteatru comunale de Iscanu (in pratza Montrigu de Reos) s'at a fàghere su cuntzertu literàriu "Maria Mama de s'Onnipotente" in ammentu de su poeta iscanesu Antoni Piludu.
Partètzipant: Clara Farina, Eugenio Lugliè, Claudio Gabriel Sanna, Mario Fragiacomo, Luca Mastinu, Ilario Frau.
Collàborant: Su Cuncordu Iscanesu e Elighelande Teatro.
Sas poesias sunt de Antoni Piludu e su sèberu de sos testos l'at fatu Antoni Piras (Ninni).
Presentat Gianfranco Delogu. 
 

 

Festa de S. Antiogu

Domìniga 25 de austu, pèsperu de sa festa de S. Antiogu, sa Pro Loco de Iscanu organizat sa sagra "Panes e funtanas", chi at a dare a chie partètzipat sa possibilidade de connòschere unos cantos màndigos tìpicos de Iscanu (in manera particulare sa peta imbinada, su pane dorau, sas covatzas cun gelda e sos pabassinos antigos).
Sa sagra at a comintzare a mesudie (h 12,00) in localidade Sant'Antiogu.
A sero, in antis de sa Missa (h 17,00) b'at a èssere sa cunferèntzia intitulada "S. Antioco martire Patrono della Sardegna. Tra storia e leggenda" cun presentatzione de su libru "S. Antioco. Da primo evangelizzatore di Sulci a glorioso proto-martire Patrono della Sardegna" e de su fumetu "Antioco. Il santo venuto dal mare" de dot. Roberto Lai (iscàrriga sa locandina).
A sas 8 de sero (h 20,00) su cuntzertu de Almamediterranea.

 

Manifestatziones de sa chida de Mesaustu

In Iscanu sighint sas manifestatziones de istiu, patrotzinadas dae s'Assessoradu a sa Cultura e aparitzadas dae su bighinadu de Sa Serra, dae sa leva noa, dae s'Autogestida "Montiferru" e dae sos giòvanos de s'assòtziu culturale "Rockas" chi ant fatu finas una bella locandina in sardu (iscàrriga·la dae inoghe).
Sas manifestatziones de ista chida sunt custas chi sighint:
Cando
In ue
Ite si faghet
10/08/2013
h 20,00
Pratza Nenardu Alagon
Sagra de Sa fae a landinu… cun s’agiunta cun mùsica de Carlo Boeddu. Organizat su bighinadu de Sa Serra
14/08/2013
h 22,00
Tzentru Giòvanos
Ballos de Mesaustu a cura de Sa Leva Noa (1996)
17/08/2013
h 21,00
Sant’Antiogu
“Rockas Bola Sonu” Festival
18/08/2013
h 8,00
Sant’Antiogu
Memorial “Giampiero Cocco – Gara de canes de càtzia organizada dae s’Autogestida “Montiferru


 

Seminàriu de informatzione pro sas impresas

Gioja 25 de trìulas 2013 a sas 6 de sero in s'àula de su Consìgiu de su Comune de Iscanu b'at a èssere unu seminàriu de informatzione pro sas impresas chi cherent partetzipare a su bandu regionale "Misure di sostegno all'attività di impresa nelle aree di crisi e nei territori svantaggiati della Sardegna".
Sa Regione ponet a disponimentu 115 milliones, chi non che cherent torrados, pro realizare investimentos, comporare servìtzios, realizare atividades de chirca e fàghere atividade de formatzione. Su Bandu iscadit su 26/08/2013.

 

 

Sas manifestatziones de ista chida

Sighint sas manifestatziones de s'Istiu iscanesu.
Chenàbura 26 de trìulas a sas 10 de note (h 22,00) in pratza Lionora de Arbarèe s'at a fàghere sa rassigna de cantu a tenore "Cantande a s'iscanesa. Armonias montiferrinas" cun sa partetzipatzione de Su Cuncordu Iscanesu, Sas Bator Colonnas, Su Tenore Ulianesu e su Tenore Su Remèdiu de Orosei.
Sàbadu 27 a sas 8 (h 20,00) in Carrela de Mesu b'at a èssere sa "Festa de su Catzadore", cun chena de petza de porcabru.
Domìniga 28 a sas 9 e mesa (h 21,30) in su teatru Nonnu Mannu sa cumpangia teatrale Elighelande Teatro presentat s'òpera "Pedru Zara" de Nenardu Sole.
Iscàrriga sa locandina cun su programma cumpretu.

 

Làurea vice-Sìndigu 

Eris 19 de trìulas s'est laureadu in Casteddu su vice-Sìndigu de Iscanu, Antoni Flore Motzo.
Sìndigu, amministradores e dipendentes li faghent sos mègius augùrios pro chi dae custa làurea nde nàscant resurtados de profetu pro issu e pro totu sa bidda.
AUGÙRIOS!

 

 

Manifestatziones de istiu

In Iscanu ocannu puru sos seranos de istiu ant a èssere allegrados dae sas manifestatziones de s' "Istiu iscanesu", organizadu dae s'Assessoradu a sa Cultura cun s'agiudu de tantos iscanesos (grupos, assòtzios, artistas, giòvanos e bighinados intreos) chi ant postu a disponimentu su tempus e su traballu issoro pro dare unu servìtziu a sa bidda e pro allegrare sos seros de paesanos e de turistas.
Chie cheret podet iscarrigare su calendàriu de sas manifestatziones, chi ant a sighire finas a sa fine de austu.

 

 

NO a sas trivellas in su Montiferru!

Chenàbura 12 de trìulas a sas oto e mesa de sero (h 20,30) in su Teatru "Nonnu Mannu" de Iscanu s'at a fàghere un'assemblea populare informativa pro faeddare de sas trivellatziones chi sa sotziedade Exergia Toscana cheret fàghere in su territòriu nostru.
Est de importu mannu a partetzipare pro ischire cales sunt sos dannos chi custa cosa podet batire a totus!
Iscàrriga sa locandina
Pro tènnere carchi crarimentu in prus incarca inoghe.
 

 

Cuncursu "Antoni Piludu" annu 2013

S’Amministratzione comunale de Iscanu, paris cun s’Ufìtziu de sa Limba Sarda e cun sa Consulta pro sa Limba e sa Cultura Sarda, bandit su cuncursu de poesia sarda “Antoni Piludu”.
Custu cuncursu, nàschidu in su 1984 e imbàtidu a sa de XX editziones, at bidu in custos annos sa partetzipatzione de nùmenes connotos de sos ambientes poèticos isulanos.
Chie cheret partetzipare podet iscarrigare su Bandu allegadu e mandare sos cumponimentos a su Comune de Iscanu  intro de sa prima die de trìulas de su 2013.
Iscàrriga sa lìtera de invitu
 

 

Su tenore americanu benit a Sardigna

Su cantu sardu a tenore, riconnotu dae s'Unesco comente patrimòniu de s'umanidade, at incantadu sos Americanos.
In su 2004 Douglas Paisley e Carl Linich, duos amigos de Williamstown (Massachusetts), intendent unu discu de su Tenore de Bitti e nd'abarrant incantados. De sa Sardigna no ischint nudda, ma cussu càntigu lis paret "sa mùsica de un'àteru pianeta", e detzidint de proare a l'imitare.
Paris cun Avery Book e Gideon Crevoshay comintzant a istudiare cussa manera de cantare, e naschet su Tenore de Aterùe ('altrove'). Douglas faghet sa boghe, Gideon sa mesu boghe, Avery su bassu e Carl sa contra.
A pustis de tantos annos, oe su Tenore de Aterùe est isbarcadu in Sardigna.
Mèrcuris 29 de maju 2013 s'at a esibire in Crabas, paris cun su cuncordu Sas Bator Colonnas de Iscanu.
S'atopu est a sas 9 de sero (h 21,00) in sa crèsia de s'Ispiridu Santu, chi est afaca a su Comune.
Chie los cheret intèndere cantende podet clicare inoghe e inoghe.

 

Esibitzione de ballu

Sàbadu 25 de maju 2013 a sas ses e mesa de sero (h 18,30) in s'anfiteatru de su tzentru de agregatzione sotziale de Tinnura s'at a fàghere sa segunda editzione de su "Saggio di danza" de sos pitzinnos e pitzinnas de s'iscola de ballu latinu- americanu de     Tinnura, Iscanu e Boàtiri (Baràtili San Pietro), preparados dae su mastru Otello Manconi. 

 

 

"Iscola de istòria iscanesa 2013"

Martis 7 de maju 2013 torrat a comintzare s'Iscola de istòria iscanesa, una sèrie de 4 atopos culturales de un'ora pro faeddare de s'istòria de Iscanu dae su tempus de sos nuraghes a dies de oe.
S'initziativa, nàschida ocannu passadu pro more de s'Assessore a sa Cultura Antoni Flore Motzo, at tentu partetzipatzione manna de iscanesos e furisteris interessados a connòschere s'istòria sarda, e in manera particulare de giòvanos chi, a dolu mannu nostru, custas cosas in sos libros de iscola non bi las agatant.
Sos atopos si faghent in su teatru "Nonnu Mannu" ogni martis de maju (7, 14, 21 e 28) a sas 9 e mesa de sero (h 21,30).
Iscàrriga sa locandina

 

"Die de sa Sardigna 2013"

Pro "Sa Die de sa Sardigna 2013" s'Assessoradu a sa Cultura de su Comune de Iscanu cheret ammentare su tempus chi at bidu sa Sardigna lìbera.
Sàbadu 27 de abrile a sas 6 e mesa (h 18,30) in su Teatru "Nonnu Mannu" s'at a fàghere una cunferèntzia intitulada "Iscanu a su tempus de sos Giùighes". At a faeddare de custu argumentu su dot. Màriu A. Sanna, istòricu espertu de istòria giudicale.
Su seranu at a èssere allegradu dae sos interventos musicales de artistas iscanesos.

 

"Stimola la tua creatività"

Pro totu sos giòvanos chi si cherent imbentare unu traballu, sa Consulta giovanile iscanesa at aparitzadu sa cunferèntzia "Stimola la tua creatività" pro sàbadu 20 de abrile 2013 a sas 5 e mesa de sero (h 17,30) in su Teatru "Nonnu Mannu".
Giuditta Sireus e Paola Milano ant a contare s'istòria issoro e ant a dare ideas e consìgios a chie cheret trasformare sas connoschèntzias e sas passiones suas in traballu.
Sos giòvanos sunt totus invitados a partetzipare.

 

 

Cunferèntzia

Domìniga 14 de abrile 2013 a sas 7 de sero (h 19,00) in sa cresiedda de S. Antiogu de su monte de Iscanu s'at a fàghere sa cunferèntzia "Vida, meràculos e virtudes de S. Antiogu martire, patronu de Sardigna" a cura de dot. Roberto Lai, cun presentatzione de su libru "Sant'Antioco da primo evangelizzatore di Sulci a glorioso protomartire patrono della sardegna" e de su fumetu "Antioco: il Santo venuto dal mare".
Su Sìndigu Franco Frascaro, s'Assessore de sa Cultura Antoni Flore e su Parracu don Antonello Putzolu invitant a totus a partetzipare a s'eventu (màssimu a sos pitzinnos).
Iscàrriga s'invitu

 

 "Sas Bator Colonnas" in Sardegna Uno

Su 29 de martzu de su 2013 sa trasmissione "Anninnora" de Sardegna Uno at ospitadu a sos giòvanos de su cuncordu "Sas Bator Colonnas" de Iscanu, ch'ant presentadu s'ùrtimu traballu discogràficu issoro intituladu "Antigos Trazos".
Su cuncordu, nàschidu deghe annos como, est cumpostu dae Francesco Fodde (boghe), Antonio Carboni (mesu-boghe), Stefano Desogos (contra), Antioco Milia (bassu).
Pro bìdere sos vìdeos de sa puntada podides incarcare in sos cullegamentos ch'agatades in bassu:
Gosos de Nostra Signora
 

 

Cuntzertu coros polifònicos

Sàbadu 16 de martzu a sas 6 e mesa de sero (h 18,30) in su teatru "Nonnu Mannu" de Iscanu b'at a èssere unu cuntzertu de sos coros polifònicos de Planàrgia e Montiferru otzidentale.
Sa manifestatzione est inserida in sas atividades de sa BITAS ("Borsa Internazionale del Turismo Attivo in Sardegna").

 

Presentada "Antigos Trazos"

Sàbadu 9 de martzu a sas 6 de sero (h 18,00) in su teatru "Nonnu Mannu" de Iscanu su cuncordu Sas Bator Colonnas at a presentare s'ùrtimu traballu discogràficu suo, intituladu "Antigos Trazos".
Sa presentada l'ant a fàghere sos etnomusicòlogos Marco Lutzu e Diego Pani, e su cuncordu s'at a esibire cun sas cantzones suas.
In custa presentada s'assòtziu culturale Sas Bator Colonnas at a mustrare finas sas registratziones àudio antigas (registradas in bobina e vinile), ch'at istudiadu in custos annos.


Faeddamus de sos Montes Granàticos

Sàbadu 9 de freàrgiu a sas 6 de sero (h 18,00) in su teatru "Nonnu Mannu", Francesco Serchisu at a illustrare sa chirca intitulada "Sos montes granàticos in Sardigna (e in manera particulare in Iscanu) dae su 1737 a su 1843".
Su cunvegnu est inseridu in sa programmatzione culturale "Ilgerru in Montiferru" de s'Assessoradu a sa Cultura.
Iscàrriga su programma cumpretu.

 

Sa Cunfraria de Santa Rughe

Domìniga 3 de freàrgiu a sas 6 de sero (h 18,00) in su teatru "Nonnu Mannu" de Iscanu prof. Mario Cappai at a faeddare de sos istùdios suos subra de un'argumentu ch'interessat a totu sos Iscanesos: sa nàschida e sos istatutos de sa Cunfraria de Santa Rughe.
Su cunvegnu est inseridu in sa programmatzione culturale "Ilgerru in Montiferru" de s'Assessoradu a sa Cultura.
Iscàrriga su programma cumpletu.

 

Libru de iscarrigare

Est disponìbile in formadu PDF su lìbru Il lessico della panificazione de Maria Giovanna Serchisu.
Chie lu cheret iscarrigare podet incarcare inoghe.
Chie cheret ischire (in sìntesi) de ite faeddat podet iscarrigare sa presentada dae inoghe.

 

Mamma mia su Moro...

Sàbadu 26 de ghennàrgiu (bennalzu) a sas 6 de sero (h 18,00) in su teatru "Nonnu Mannu" de Iscanu Pier Gavino Vacca at a espònnere sa relatzione "Torri costiere della Planargia e del Montiferru. L’assalto dei Mori sulle coste". Custu istùdiu bogat a campu una parte dolorosa e eròica de s'istòria de sos Sardos: sas gherras contra a sos piratas Moros.
Su cunvegnu, inseridu in sa programmatzione culturale "Ilgerru in Montiferru" de s'Assessoradu a sa Cultura, mirat a afortigare in sos giòvanos sa connoschèntzia de s'istòria de Iscanu movende dae istùdios monogràficos fatos dae Iscanesos in custos annos.
Iscàrriga su programma cumpletu.

 

Presentada libru

Sàbadu 19 de ghennàrgiu (bennalzu) a sas 6 de sero (h 18,00) in su teatru "Nonnu Mannu" de Iscanu s'Amministratzione comunale de Iscanu at a fàghere sa presentada de su libru "Il lessico della panificazione. Inchiesta linguistica a Scano di Montiferro" de Maria Giovanna Serchisu.
Su libru naschet dae una tesi de laurea in Linguìstica Sarda, ch'at bogadu a campu materiales linguìsticos, documentatzione etnografica, tècnicas e istrumentos pro fàghere pane, e in prus totu sas atividades e trastos pro sa produtzione de su trigu e de sa farina.

 

Nadale iscanesu 2012

Domìniga 23 de nadale incomintzant sas manifestatziones pro su "Nadale iscanesu 2012", a cura de s'Amministratzione comunale, sa Pro Loco, sa Consulta de sos giòvanos, s'assòtziu "La Sorgente" e sas Missiones de sa Santa Infàntzia.
Su programma est su chi sighit:
Die
Ora
Ite si faghet
In ue
Dom. 23
a sas 4
(h 16,00)
FILM
Lorax, il guardiano della foresta

Teatru
Nonnu Mannu”

a sas 9
(h 21,00)
FILM
Biancaneve e il cacciatore”

Teatru
Nonnu Mannu”
Mèrc. 26
a sas 4 e mesa
(h 16,30)
SUPERTÒMBOLA
DE NADALE
Teatru
Nonnu Mannu”
Chen. 28
a sas 3 e mesa
(h 15,30)
Dai nonni ai nipoti
Unu sero in allegria isetende sa Befana

Tzentru Giòvanos
Sab. 29
a sas 3
(h 15,00)
Presèpios, zampògnas e tziculate
(Vìsita a sos presèpios iscritos a su cuncursu)
Movende dae carrera de crèsia

Chen. 4
a sas 5 e mesa
(h 17,30)
MUSICAL
Una prenda pro totus

Teatru
Nonnu Mannu”
Sab. 5
a sas 6
(h 18,00)
CUNTZERTU
Black Soul Gospel Choir
A pustis premiatzione de sos presèpios de istrada

Teatru
Nonnu Mannu”

 

"Tràgios de deris e de oe"

Domìniga 9 de nadale a sas 6 de sero in su Teatru "Nonnu Mannu" su Cuncordu Iscanesu at a presentare s'ùrtimu traballu musicale suo, intituladu "Tràgios de deris e de oe".
Cun custu traballu su Cuncordu cheret ammentare totu cussos cantadores de sas èpocas passadas chi lis ant trasmìtidu s'eredidade musicale antiga. In s'òpera si podent ascurtare branos inèditos de su patrimòniu musicale iscanesu.

 

Tzia Peppedda festat sos 105 annos

Ocannu annada bona pro sos Iscanesos: su 30 de santandria tzia Peppedda Serra at festadu sos 105 annos.
Est sa segunda a pustis de tzia Nannedda Chessa chi su 13 de su matessi mese nd'at festadu 106.
A ambas duas lis faghimus sos augùrios de si los vìvere in serenidade e paghe, istimadas comente sunt dae sos parentes e dae totu sa bidda.

 

Libros de iscarrigare

Chie est interessadu a sa cultura iscanesa dae oe tenet un'istrumentu in prus: sos libros in PDF publicados in su situ "ScanoMontiferro.it", chi faeddat de totu sos aspetos culturales de Iscanu movende dae sos ammentos pro arrivare a s'atualidade e a sas novas.
Sos libros si podent iscarrigare dae sa setzione "Download - Libri in PDF" (a manu manca de sa pàgina).
Bae a su situ
 

Festa de su binu nou

Sa Consulta Giovanile de Iscanu paris cun s'Amministratzione comunale organizat pro sàbadu (1 die de nadale) sa "Festa de su binu nou", unu giru peri sos comasinos pro "tocare sos binos" e mandigare pane e sartitza in cumpagnia.


Presentatzione libru

Sighit in Iscanu sa programmatzione culturale "Fozas de atunzu", promòvida dae s'Assessoradu a sa Cultura in collaboratzione cun sas editziones "Arkadia".
Sàbadu 24 a sas 6 de sero in su teatru "Nonnu Mannu" s'at a fàghere sa presentada de su libru "Hidalgos" de Nicolò Migheli.


106 annos

Oe tia Nannedda Chessa de Iscanu festat sos 106 annos.
AUGÙRIOS!!!


Cuntzertu "Riff Raff"

Sa Consulta Iscanesa de sos Giòvanos at organizadu pro sàbadu 27 de santugaine unu cuntzertu de su grupu "Riff Raff" (a sas 10 de note in su Tzentu Giòvanos).

 

Batàllia de Cornus

Sàbadu 20 de santugaine a sas 6 de sero in su teatru "Nonnu Mannu"  b'at a èssere sa presentada de su libru "La battaglia di Cornus" de Pietro Scanu.

 

Presentatzione libru de Antonio Maccioni

Domìniga 7 a sas 6 de sero in su Teatru "Nonnu Mannu" de Iscanu Antonio Maccioni at a presentare su libru suo "101 tesori nascosti della Sardegna da vedere almeno una volta nella vita" (Newton Compton, Roma 2012).
Sa serada at a èssere allegrada dae sos interventos musicales de Antonio Dettori e de Antioco Milia.
Abbàida s'ischeda de su libru

 

Sas poesias premiadas in su cuncursu "Piludu"

Sàbadu 8 de cabudanni, a pustis de sa tzerimònia de serrada de sa "Festa 'e Tota 'Idda", s'est fata sa premiatzione de sas poesias ch'ant partetzipadu a su cuncursu "Antoni Piludu" 2012.
A sa premiatzione b'at partetzipadu prus de 150 pessones, intre poetes e gente apassionada de poesia (pitzinnos, giòvanos e mannos).
Unu seranu de festa, poesia e mùsica (cun interventos musicales de Antiogu Milia) presentadu dae Vinuccia Marras e fatu totu in limba sarda.
Chie est interessadu a connòschere sas poesias premiadas podet iscarrigare su libreddu publicadu dae su Comune.
Iscàrriga su libreddu
Leghe s'artìculu de Franco Maccioni 

 

Premiatzione cuncursu de poesia sarda "Antoni Piludu"

Sàbadu 8 de cabudanni a sas 10 de note in su teatru "Nonnu Mannu" s'at a fàghere sa premiatzione de su cuncursu de poesia sarda "Antoni Piludu".
Su cuncursu, nàschidu in su 1984, ocannu est arrivadu a sa de XIX editziones e at bidu in sos annos sa partetzipatzione de poetas connotos dae totu sa Sardigna.


Rapresentatzione "Le magiche pietre"

Chenàbura 31 de austu a sas 10 de note in Montrigu de Reos b'at a èssere sa rapresentatzione teatrale intitulada "Le magiche pietre", a cura de sa cumpagnia Cada die teatro de Casteddu.



Sos apuntamentos de ista chida

Sighit in Iscanu sa Festa de tota idda.
Martis 21 de austu: a sas 9 vìsita a su nuraghe Nuracale e rievocatzione istòrica de sa vida in sos nuraghes, a cura de sa cumpagnia teatrale "Memoriae Milites"de Casteddu.
Chenàbura 24 de austu: a sas 10 de note in su teatru "Nonnu Mannu" b'est su film "Banditi si diventa" de Tomasinu Delogu, a cura de s'assòtziu Umanitàriu "Cineteca Sarda".
Sàpadu 25 de austu: a sas 10 de note in Carrela de mesu cummèdia in limba sarda "Miseràbiles in capellu", a cura de s'assòtziu Culturale "Elighelande Teatro".
Domìniga 26 de austu: in Sant'Antiogu a sas 11 sa Missa, a mesudie sa Sagra "Panes e Funtanas" (màndigos iscanesos a base de pane) a cura de sa Pro Loco. A sas 4 de sero giogos traditzionales e escursiones. A sas 10 de note ispetàculu musicale cun su grupu fiammingu "Griff" e su grupu sardu "Sonadores".
Lunis 27 de austu: Festa de Sant'Antiogu. A sas 11 Missa Solenne in su monte e a sas 6 de sero Missa e prutissione a pee dae su monte a Iscanu.

 

Sos apuntamentos de sa chida de Mesaustu

Sighint in Iscanu sos apuntamentos de sa "Festa 'e Tota 'Idda".
Martis 14 de austu a sas 10 de note in pratza Montrigu de Reos: Ballos de leva a cura de sa leva noa (annu 1995).
Mèrcuris 15 b'est sa festa religiosa de Mesaustu. A sas 6 e mesa de sero b'est sa Missa cun prutissone solenne.
Chenàbura 17 a sas 9: Escursione archeològica a sos furrighesos de Ispinìoro e a sa Tumba de Gigante de Pedriscudu.
A sas 10 de note in carrera de Funtana: Torneo de murra.
Sàbadu 18 a sas 9 e mesa de note in localidade Sant'Antiogu: "RocKas indipendent festival" a cura de s'assòtziu culturale "RocKas".
Domìniga 19 a sas 9: "Memorial Giampiero Cocco" - Campionadu provintziale "S. Uberto" pro canes de catza, a cura de s'assòtziu autogestidu de catza "Montiferru".
A sas 10 de note in Turre: "Cantande a s'iscanesa: armonias montiferrinas".

 

Sos apuntamentos de sa segunda chida de austu

Chenàbura 10 a sas 6 de sero in su teatru Nonnu Mannu: Presentatzione ufitziale de sa "Festa 'e tota 'idda" cun vìsita a sas mustras. A pustis s'ant a esibire sos grupos folk e su coro Carrales.
Sàbadu 11 a sas 6 de sero in su teatru Nonnu Mannu: Presentatzione de s'Ainu orriadore (figura antiga evocativa de su male). A pustis b'at a èssere s'isfilada cun  "sos Tumbarinos" de Gavoi, "sos Corrajos" de Paule e "sos Cotzulados" de Cùglieri.
A sas 10 de note in Carrela de mesu s'Assòtziu de Catza organizat sa festa de sos catzadores. 
Domìniga 12 a sas 10 de note in "Piazza Vittorio": Manifestatzione Atopa a carrela, cun ballos traditzionales e cun sa partetzipatzione de su grupu galitzianu "Pandereteiras Bouba".

 

"Giogande in... tota 'idda"

Su Comune de Iscanu, paris cun sa cooperativa Luoghi Comuni organizat s'animatzione estiva pro pitzinnos dae sos 6 a sos 12 annos.
Sos atopos, cullegados a sa "Festa 'e tota 'idda" ant a incomintzare su 3 de austu a sas 4 de sero in su Tzentru Giòvanos.
Iscàrriga su mòdulu cun su programma  

 

Sos apuntamentos de sa prima chida de austu

Chenàbura 3 a sas 4 de sero in su Tzentru Giòvanos b'est sa dimostratzione "Cumassare e cumpònnere: sa didàtica de su pane", a cura de Eva e Nanni Delogu.
Sàbadu 4 a sas 8 de sero in su campu isportivu b'est sa "Sagra de sa fae a landinu... cun s'agiunta", a cura de su Comitadu omònimu. A pustis s'at a esibire su coro de Macumere.
Domìniga 5 dae sas 9 de mangianu in "Santu Giorzi" b'est sa "Die de s'Arte" a cura de sa Consulta Giovanile.

"Sa Festa 'e Tota 'Idda 2012"

Su 28 de custu mese incomintzat in Iscanu sa "Festa 'e Tota 'Idda".
Custa festa est nàschida in su 1979 dae un'idea de unu grupu de giornalistas e dae s'entusiasmu de una comunidade intrea.
Ogni bighinadu at partetzipadu cun praghere a organizare cussa prima festa populare, e ogni bator annos sa bidda si torrat a ativare pro la torrare a fàghere, a manera chi sos giòvanos connoscant s'istòria e sas traditziones de sa comunidade issoro.

Sos apuntamentos de ista chida:
sàbadu 28 a sas 8 - escursione a "Sa Pattada";
domìniga 29 a sas 8 in "Sa Giaga de su Palu” - si faghet s'arzola cun sos boes iscanesos (a cura de su Comitadu pro sas Biodiversidades de Iscanu e de su bighinadu de s'Iscala de sa Corte);
A sas 10 de sero in Montrigu de Reos b'at a èssere sa manifestatzione "Iscurta, ti naro unu contu", una serada de contos e paristòrias a cura de Vinuccia Marras.
Abbàida totu su programma

 

"A b'enis, ajò?"

Pro chie totu est interessadu a sa promotzione de sa limba sarda, su libreddu "A b'enis, ajò?" podet dare carchi idea pro torrare a impreare su sardu in sa vida de ogni die.
Publicadu in su 2003 a cura de s'Amministratzione comunale e pensadu pro famìllias e giòvanos, proponet deghe reguleddas fàtziles e semper atuales pro torrare a faeddare in sardu in domo e foras dae domo.

 

"Su sàmbene de sos pòberos"

Domìniga 22 de trìulas in su teatru "Nonnu Mannu" b'at èssere sa rapresentatzione "Il sangue dei poveri".
Sa rapresentatzione, nàschida dae su libru "Una domenica di sangue" de Antonio Naitana, narat sos contos de s'avolotu capitadu in Bosa su 14 de abrile de su 1889.

 

Publicatziones chi faeddant de Iscanu

Dae su 1999 s'Amministratzione comunale patrocinat sa publicatzione de libros chi faeddant de Iscanu.
In su situ de su Comune b'at una descritzione de sas òperas, chi sunt disponìbiles pro chie las cheret comporare.
Bae a s'elencu


Cuncursu de poesia sarda "Antoni Piludu"

S'Amministratzione comunale, paris cun s'Ufìtziu Limba Sarda e sa Consulta pro sa limba sarda, bandit sa de XIX editziones de su cuncursu de poesia "Antoni Piludu".
Iscàrriga su bandu 


S'Ufìtziu Limba Sarda est torra operativu

Dae su mese de abrile est torra operativu in Iscanu s'Ufìtziu de sa Limba Sarda.
Ocannu su servìtziu est a livellu sovra-comunale (in rete cun totu sos Comunes de s'Unione de Comunes de Planàrgia e Montiferru otzidentale) e Iscanu est su Comune capofila.
Pro cale si siat informatzione s'Ufìtziu est abertu ogni martis dae sas 10,00 a sas 14,00 (oràriu de istiu).