Mòdolo

Chenàbura limba sarda, mùsica e bona coghina in su ristorante Sardineri

Pro sos amantiosos de sa mùsica, de sa coghina bona e de sa limba sarda, su ristorante-pitzeria Sardineri de Mòdolo, paris cun s'Ufìtziu Limba Sarda, organizant un'eventu musicale chi non si podet pèrdere: chenàbura 3 de trìulas dae sas 8 de sero (h 20,00) su cumposidore eletrònicu Frantziscu Medda "Arrogalla" at a presentare in anteprima su discu "IS" e at a faeddare de sas tècnicas de cumpositzione. S'eventu at a tènnere comente limba veiculare sa limba sarda.
Frantziscu Medda ispirat sa mùsica sua a sas traditziones sardas e a sos ambientes e paesàgios de Sardigna. Collàborat cun su mundu de su teatru e de s'arte contemporànea, at sonadu in totu Europa e at publicadu discos  pro etichetas natzionales e internatzionales.
Pro s'ocasione su ristorante Sardineri proponet unu menu ispetziale a 20 èuros e sa possibilidade de degustare sa malvasia de Mòdolo, Magumadas e Bosa, mantenende aberta finas sa pitzeria pro chie non cheret rinuntziare a mandigare sa pitza.
Pro prenotare tocat a telefonare a su nùmeru 349-0759082.
Pro nd'ischire de prus cullega·ti a sa pàgina Facebook de su ristorante Sardineri.
Iscàrriga sa locandina.
 

 

Mòdolo partètzipat a sa protesta de sos sìndigos contra a Abbanoa

Su sìndigu de Mòdolo Omar Hassan at partetzipadu custu mangianu (11/03/2015) a sa manifestatzione contra a Abbanoa fata dae sos Cussìgios comunales de 28 biddas sardas.
A sa manifestatzione, organizada dae su Comitadu GASI (Gestioni Autonome del Servizio Idrico), b'at partetzipadu prus de milli persones pro protestare contra a sa lege chi cheret a tzèdere sa gestione de s'abba a Abbanoa.
In prima lìnia su sìndigu de Domusnoas Angelo Deidda, paris cun sos amministradores de Àgghju, Anela, Arresi, Àrthana, Bessude, Biddamanna Strisàili, Bonàrcadu, Bòtidda, Brucei, Burtei, Cherèmule, Frùmini Majori, Isporlatu, Lotzorai, Mòdolo, Nuxis, Ortzai, Paule, Pèjfugas, Santeru, Santu Lussurzu, Serramanna, Seui, Sìligo, Sìnnia, Su Burgu, Teulada.
Su presidente de Anci Sardigna, Piersandro Scano, at dadu apògiu cumpletu a sos Comunes in avolotu.

 

Càntigos de Nadale

Sàbadu 27 de nadale in su Tzentru de agregatzione sotziale de Mòdolo s'at a fàghere su Cuntzertu "Càntigos de Nadale", cun su Coro polifònicu de Magumadas.
Su Sìndigu e totu sa Giunta, augurende bona Pasca de Nadale e mègius annu nou a totus, bos invitant a partetzipare.

 

 

Vìdeu de un'intervista a don Porcu

Ponimus su cullegamentu a un'intervista a don Giuseppe Porcu publicada in sa Libreria Digitale de Sardigna (archìviu de vìdeos, cantzones, fotografias, libros in sardu e de sardu).
Don Porcu, modolesu, faeddat de  sa pitzinnia sua, de sos annos in seminàriu e de s'esperièntzia comente pàrracu.
S'intervista, fata in su 2008 dae Luigi Oliva, si podet abbaidare incarchende inoghe.
 

 

Su sìndigu Hassan in s'atopu de Montecitòrio

Su sìndigu de Mòdolo Omar Aly Kamel Hassan, coordinadore regionale de sa Consulta ANCI pro sos Comunes minores de Sardigna, at rapresentadu sos Comunes sardos in s'atopu inter-istitutzionale chi s'est fatu eris 6 de santugaine in Montecitòrio in presèntzia de sa presidente de sa Càmera Laura Boldrini.
S'atopu fiat intituladu "I Sindaci d'Italia nell'aula di Montecitorio. Idee per il futuro del Paese", b'at partetzipadu 500 sìndigos e si b'est faeddadu de ambiente, finantzia locale, immigratzione, legalidade, polìticas de gènere, ordinamentu e welfare.
Su 5 de santandria su sìndigu Hassan at a partetzipare finas a sa Cunferèntzia Natzionale de sos Comunes Minores chi s'at a fàghere in Milano, e in s'ìnteri su Cussìgiu de sas Autonomias Locales de Sardigna l'at nominadu rapresentante de sos Entes Locales in sa mesa tècnica regionale pro sa semplificatzione amministrativa paris cun su sìndigu de Cuartu Sant'Aleni e de su presidente de sa Provìntzia de Nùgoro.
Pro carchi informatzione in prus leghe inoghe
 

 

Curas termales in Tìvoli. Sunt abertas sas iscritziones

S'Ufìtziu de sos Servìtzios Sotziales dat a ischire chi sunt abertas sas iscritziones pro chie tenet praghere de andare a sas termas de Tìvoli.
Su biàgiu s'at a fàghere dae su 19 a su 26 de santugaine 2014. Bi podet andare fèminas chi tèngiant prus de 55 annos e òmines chi nde tèngiant prus de 60, e pro fàghere sas curas termales est òbrigu a tènnere sa retzeta de su dutore.
In prus de fàghere sas curas termales s'at pòdere andare a bìdere a Tìvoli, Subìaco, Guidònia-Montecèlio, Sambuci, Castelli Romani, Frascati, Grottaferrata e Marino.
S'adesione cheret dada intro de su 10 de santugaine 2014. A tenore de su rèdditu bi podet àere una partetzipatzione de su Comune a s'ispesa.

 

 

Servìtziu educativu e grupos de istùdiu

Martis 30 de cabudanni a sas 4 de sero (h 16,00) in su Tzentru de Agregatzione sotziale de Mòdolo sa Cooperativa Sirone at a fàghere una riunione pro ispiegare a sos genitores ite est su servìtziu educativu e comente funtzionant sos grupos de istùdiu.
Su servìtziu est indiritzadu a pitzinnos minores e pitzocos adolescentes.
Chie est interessadu si podet informare in Comune (ufìtziu Servìtzios sotziales) o telefonende a su nùmeru 0785-34730 (Cooperativa Sirone).
 

 

Sos tziclistas inghìriant sas bìngias 

Domìniga 14 de cabudanni sa bidda de Mòdolo at a èssere protagonista de s'Inghìriu de sas Bìngias ('Il giro delle Vigne'), campionadu tziclìsticu regionale de resistèntzia.
Organizadu dae s'Assòtziu tziclìsticu "Il Fornaio Macomer" pro ammentare a Bruno Mocci, su campionadu est patrotzinadu dae su Comune de Mòdolo cun s'agiudu de sos Comunes de Bosa, Frussio, Iscanu, Magumadas, Sàgama, Sinnarìolo, Tinnura e Tresnuraghes.
S'atopu est a sas 8 a in antis de su Comune de Mòdolo. Si movet a sas 9 e mesa e tocat a fàghere 35 chilòmetros passende dae Turas, Tresnuraghes, Sinnarìolo, Iscanu, Sàgama, Tinnura, Frussio e Magumadas. S'inghìriu si faghet tres bortas (in totu sunt 105 chilòmetros).
A pustis de sa gara, s'Amministratziones tenet su praghere de cumbidare a totus.
Pro informatziones telefonare a sos nùmeros 328-6513044 (Giancarlo Meloni); 328-7620189 / 327-6689934 (Marco Atzori).
Abbàida sa locandina 

 

"Il borgo in mostra"

Su 26 de trìulas 2014 in Mòdolo s'at a fàghere sa manifestatzione "Il borgo in mostra". Su calendàriu de sas atividades est custu:
H 10,00-13,00: Cursu de fotografia digitale "Fotografiamo Modolo", a cura de su fotògrafu Serafino Deriu. Chie cheret partetzipare podet telefonare a su nùmeru 348-0851406. Pro s'iscrìere si pagat 20 èuros.
H 10,30-23,00: Espositzione de sas òperas de Serafino Deriu (in su Salone polivalente) e espositzione de bestires de isposa e ornamentos de s'Atelier AeSSE (in su Museu).
H 15,00-17,00: Sèberu de sas mègius fotografias de su cursu.
H 19,00: 2° Rassigna de produtos enogastronòmicos e de artesania. S'at a fàghere peri sas carreras e l'at a animare Enzo Mugoni.
H 21,00-23,00: Degustatzione de "anzone errile a cansola" (màndigu tìpicu) e de binu modolesu.
H 23,00: "S'isposa eris, oe e cras". Isfilada de bestires de isposa dae sos Annos Trinta a oe (a cura de s'Atelier AeSSE de M. Antonietta Campus e de su fotògrafu Serafino Deriu). Presentat Enzo Mugoni.

 

 

In su situ de su Comune duas ofertas de traballu

Su Comune de Mòdolo at publicadu duas ofertas de traballu signaladas pro Aristanis.
Sa prima est pro manovale (5 meses) e sa domanda iscadit su 21 de trìulas, sa segunda pro informàticu (3 meses) e sa domanda iscadit su 23 de trìulas.
Chie nde cheret ischire de prus si podet cullegare a su situ de su Comune de Mòdolo.

 

In morte de Orlando Biddau, su poeta de su disisperu

Su 7 de abrile 2014 est mortu, a 76 annos, su poeta modolesu Orlando Biddau.
Amus agatadu un'artìculu de su 1993, iscritu dae Attilio Mastino, chi contat sa vida e s'òpera de "su poeta de su disisperu", pintende·nde sa pitzinnia 'arcàdica' passada in Mòdolo, su dolu pro sa morte de sa mama, sas tribulias, s'amore pro sa mugere Anna, sa soledade e su "male de vìvere".
Lu cherimus publicare pro ammentare a unu de sos poetas prus mannos de sa literadura italiana contemporànea.
Nàschidu in Fiume in su 1938 dae babbu e mama modolesos, torradu a Sardigna in tempus de gherra, Orlando Biddau si fiat laureadu in Lìteras in sa Sorbonne de Parigi e in Limbas Istràngias in s'Universidade de Urbino cun Carlo Bo. A pustis, sa maladia e sas dificultades l'aiant custrintu a lassare su traballu e a torrare a bidda sua.
S'òpera sua contat su disisperu de sa soledade, "l'inadeguatezza del vivere" e "l'infamante marchio degli esclusi".
Lassat 6 libros de poesias: Le verdi vigilie, L'inverno inconsolabile, L'anima degli animali, Una fame di vento, Gufo cieco, Sale d'acqua e di grano (publicadas dae Edes in Opera Omnia). At iscritu finas unu romanzu semi-autobiogràficu (Predestinazione) e una sèrie de poesias in limba sarda.

Sos dòighi nuraghes

In sos cùcuros de sos montigros chi inghìriant sa bidda de Mòdolo b'at dòighi nuraghes, e sos betzos narant chi in antigu in ogni nuraghe bi viviat una famìllia.
Custas comunidades minoreddas aiant afrontadu pestes e maladias de ogni calidade vivende semper in paghe intre issas, finas a sas invasiones de sos Moros chi las aiant fatas fuire pro s'aunire totu cantas a inghìriu de su nuraghe Trìpolis (in ue fiat sa famìllia prus numerosa) e fàghere nàschere sa bidda de Mòdolo.
In sa cantzone "Pregadoria a Babbai 'etzu (mortu e postu a sicare in sa pedra lada de Monte Nieddu)" nos paret chi si b'agatet sa memòria de cussos tempos, cando sas tribù viviant ognuna in su nuraghe suo. Custa cantzone, tramandada dae sos betzos de Mòdolo, narat su contu de sa morte de  "Babbai 'etzu" (fortzis unu capo-tribù), prantu dae totus pro su bene chi aiat fatu e pro àere "unidu meda zente / de sas baddes modolesas e nuraghes / cun mannu coràgiu e sièntzia in mente".
Pro fàghere onore a su mortu sa gente aiat mòvidu dae totue"cun rocos e fastizos apicados / in coronas de pruinca imboligados / atitendedi totu a manos giuntas".
Sa cantzone narat chi sa nova de sa morte fiat andada currende dae sartu in sartu propagada cun sonos e fogos: "Sonadu at su conchizu dae Corona / rispostu at su corru in Albadanis / in su Càlmene su tocu 'e sa malora", e a pustis "Paltidu est s'avisu dae su Monte / cun tristura ant allutos sos nuraghes".
No ischimus de cale època est custa cantzone, e no ischimus si contat memòria de cosas capitadas de a beru. Però nos praghet a pensare chi sa traditzione orale at tramandadu s'ammentu de cussos tempos antigos, cando sas tribù nuràgicas viviant in paghe in sa badde de Mòdolo pro more de s'impignu de totu sos òmines sàbios e de bona voluntade. De totu sos Babbai.
Fonte: Antonio Puggioni, Modolo tra storia e leggenda (Bosa, Tipografia San Giuseppe, 2009, pp. 87-91 e 97-99)
Iscàrriga su libru

 

 

"Sas Terras Rùgias". Nàschida de un'amore

Finas a 50 annos como, sos giòvanos non teniant ocasiones meda pro si connòschere. Una de sas pagas fiant sos ballos de Carrasegare, cando b'aiat unu pagu prus de libertade de si faeddare, de ballare paris, e de cumprèndere si podiat nàschere unu sentimentu.
Sa traditzione de "Sas Terras Rùgias" naschet dae inoghe, e nos la contat Antonio Puggioni in su libru "Modolo tra storia e leggenda".
Duncas in Mòdolo, finidu su Carrasegare, sos òmines si riuniant in su salone de sos ballos pro 'analizare' su chi fiat capitadu, cales fiant sas còpias chi podiant fàghere bona resurtada, e programmare "Sa 'etada de sa terra rùgia".
A parte de mangianu essiant cun unu sachitu de terra rùgia a coddu, e nde betaiant unu pùngiu in sa gianna de ogni pitzoca chi (a s'anàlisi fata in antis) pariat adata a unu de sos giòvanos de sa bidda, narende custas paràulas:
Boghe: "Terra rùgia"
Coro: "Est imbrùgia" ('è pronta per essere sparata')
Boghe:  "Est in lèpere" ('dalla canna del fucile')
Coro: "E a chie?"
A custu puntu si naraiat su nùmene de sa fèmina e de s'òmine, betende tres pùngios de terra ruja in su giannile, cantende sos prègios (e carchi difetu) de sa fèmina.
A su prus, sos giòvanos cantados si faghiant a isposos de a beru.
Sos mannos naraiant chi custa traditzione, chi esistit in biddas meda (nois l'amus agatada finas in Iscanu, Magumadas e Bolòtana,  ma de seguru b'at a èssere in àteros logos puru) esseret bènnida dae Àfrica.
Fonte: Antonio Puggioni, Modolo tra storia e leggenda (Bosa, Tipografia San Giuseppe, 2009, pp. 54-57)
Iscàrriga su libru
Pro connòschere sa traditzione de "Sas Terras Rùgias" in Iscanu cullega·ti a inoghe.

 

 

Unu modolesu Campione Natzionale de tziclismu

Mòdolo si podet bantare de tènnere unu modolesu in sos Campiones Natzionales.
Su 15 de cabudanni de ocannu, difatis, Giancarlo Meloni at otentu su tìtulu italianu de tziclismu de istrada in sa categoria "Master" (50-54 annos), a pustis de 154 chilòmetros de gara in su "Giru de sas Minieras".
S'Amministratzione comunale e sa bidda intrea li faghent sos mègius augùrios.

 

Torrant sos Barratzellos

Su Comune de Mòdolo comùnicat cun praghere chi est torra operativa sa Cumpangia de sos Barratzellos, chi tenet s'incàrrigu de vigilare in campagna pro prevènnere sa fura.
In Mòdolo sos Barratzellos esistiant dae sos primos de s'Otighentos ma posca, essende chi sos giòvanos chi b'aderiant fiant pagos, si nche fiat ispèrdida.
Su capitanu de sa Cumpangia noa (formada dae dòighi elementos) est Antoine Deriu.

 

 

Su gigante

Su 9 de làmpadas de su 1822 su sìndigu de Mòdolo paris cun su retore e cun su pìscamu de Bosa fiant andados a Sa Sea, in ue bi fiat una cresiedda derruta, pro l'iscunsagrare e nde la ghetare a terra. In antis de lu fàghere nd'ant bogadu sas relìchias de sos santos dae s'altare magiore.
Faghende sos traballos de demolitzione, sunt essidos a campu ossos de gente interrada in sos fundamentos de sa crèsia. In mesu de sos àteros bi nd'aiat unu de unu gigante artu prus de duos metros, interradu in suta de pedras bene picadas ma sena iscritura peruna. Chie diat èssere? E cando est vìvidu? Diat èssere un'òmine importante (comente faghent pensare sa pedras bene traballadas postas in ue nche l'ant interradu)? Unu de sos gigantes chi si mentovant in sas paristòrias? O un'òmine 'normale' malàidu de gigantismu? No l'amus a ischire mai.
Fonte: Antonio Puggioni, Modolo tra storia e leggenda (Bosa, Tipografia San Giuseppe, 2009, pp. 14-15)
Iscàrriga su libru 

 

Festa de sas Àrbores

S'Amministratzione comunale de Mòdolo invitat a totu sos pitzinnos a partetzipare a sa Festa de sas Àrbores chi s'at a fàghere su 24 de santandria dae sas 9 e mesa de mangianu (h 9,30) in localidade "Cala Salabria".
Totu sos pitzinnos chi non sobrant sos 12 annos e chi sunt fìgios de Modolesos (residentes o non residentes) ant a pòdere "adotare" un'àrbore e tènnere una targa cun su nùmene issoro.
In una die de festa non podet mancare su cumbidu, e pro custu si pedit a sas mamas si bi la faghent a dare una manu de agiudu ammaniende carchi durche o àteru apicòniu.

 

 

Graduatòria "Mòdolo frorida"

Su Comune de Mòdolo informat chi si podet consultare online sa relata finale de sa prima editzione de su cuncursu "Modolo in Fiore", organizadu dae s'Amministratzione pro valorizare sa bidda mudende de frores ventanas, balcones e giardinos.
Leghe su bandu

 

Bene bènnidu Federico!

Eris 10 de làmpadas 2013 est nàschidu Federico, primu fìgiu de su Sìndigu de Mòdolo Omar Hassan e de Maria Elena Angioi.
Amministradores e paesanos àugurant ogni bene a su pitzinnu e a sos genitores ditzosos. AUGÙRIOS!

 

 

Pro imparare a nadare

Sos pitzinnos de Mòdolo chi cherent imparare a nadare podent partetzipare a su cursu ammaniadu dae s'Amministratzione in su "Village Abba Mala".
Su cursu est destinadu a pitzinnos dae sos 4 a sos 14 annos, e sas adesiones cherent dadas intro de su 20/06/2013.

 

 

Sos terrinos de sos Cavalieris de Malta

In sos sèculos passados bona parte de su territòriu de Mòdolo, Magumadas e Bosa aparteniat a s'Òrdine de sos Cavalieris de Malta, chi teniant sa comienda (sos benes) in Santu Lenardu de Set Fontanas.
Su primu documentu chi nde faeddat est de su 1561, e l'at iscritu unu padre (Fra' Alerame de la Lingueglia) incarrigadu de agatare sas làcanas de su saltu de Andronis.
Preguntende a sos betzos de cussas biddas Fra' Alerame aiat agatadu sas làcanas, ma nde fiat nàschida cuntierra intre sos Cavalieris de Malta e sa tzitade de Bosa chi nde rivendicaiat sa propiedade. Tando su pìscamu Antoni Càvaro aiat dadu incàrrigu a unu notàriu de andare cun sos testimòngios (totu gente manna e rispetada) a agatare sas làcanas de sos saltos de Andronis e de Bùturos de Canisteddu.
Sa chi sighit est sa trascritzione de su documentu, chi est de su 1563:
"prencipiu de lacana assa rughe + de sa via de Carru quale est afrontada a sa crisura de sa vinza fuit de Johanne Suerqui quale possedit Doňu Antiogu Marras dae chue calande a manu manca bia bia andande a Tresnuragues fini a su badu de Abba Mala dae cue calande riu riu fini assa crisura de sa vinza de mastru Bartumeu Pisqueda cadande  per isa crisura fini assu buturinu qui passat per  mesu de dita vinza de ditu mastru Bartumeu  cun sa vinja de Pedru Murta cadande et vista de Monte Coronedu acta acta de ditu Monte Coronedu comente betat aba a manu manca et gasi andat dita acta de Monte Coronedu finy a sa Furrague de sa calquina de Buturos de Canistedu afrontande a su cabu de sa rocha manna bianca de Monte Cucu vaginde a sa vinza de Anguelu Raffaelle intro de sa jurisdictione de ditu saltu de Andronis, et Buturos de Canistedu, et besinde da su aydu azigu de dita vintza de Raffaelle afisquiande assa quisura de sa vinza de sos heredes  de su quondam mastru Bilianu Pane bia  de mesu, et gasi seguinde dita bia finy a sa rugue de sa via que primu at principiadu."
Totu custas terras, sas mègius de su territòriu, fiant in giurisditzione de Mòdolo finas a su Medioevu, e sunt passadas a Bosa ebia in su sèculu XV.
(FONTE: Antonio Puggioni, Le proprietà della commenda di Siete Fuentes in agro di Bosa e nelle valli di Modolo in I quaderni – L’insediamento dei Templari e degli Ordini ospedalieri in Sardegna a c. di Massimo Rassu, Cagliari, Editrice Arte e Valori, 2012, pp. 145-159)


 

Augùrios a su Sìndigu nou

In sas votatziones comunales de su 26 e 27 de maju 2013, Mòdolo at cunfirmadu su mandadu a Omar Hassan, Sìndigu dae su 2008, cun su 63% de sos votos.
Li faghimus sos mègius augùrios pro chi su traballu suo, de assessores e cussigieris siat de profetu mannu pro sa bidda e pro totu sos modolesos.

 

 

Sa prima pitzinna

Su Sìndigu, sos Amministradores e sa bidda intrea narat "Bene bènnida!" a Laura, sa prima pitzinna nàschida ocannu in Mòdolo, augurende·li chi in sa vida sua non manchent mai sa paghe, su gosu e s'amore de totu sos chi l'istimant.
AUGÙRIOS!

 

 

Sos meràculos de su canònigu Onida

Dae su 1810 a su 1855 Mòdolo at tentu unu pàrracu sedulesu, su preìderu esorcista Giuseppe Maria Onida.
Sos betzos l'ammentant che òmine bonu mortu in cuntzetu de santidade, e narant sos contos de sos meràculos ch'at fatu e de comente prevediat sas cosas.
Pro nde nàrrere una: una borta aiat pregadu totu note in s'ortu. Torradu a domo a parte de mangianu, at naradu a sa perpètua de pichiare in ogni domo de Mòdolo narende "Su retore at nadu ch'est beninde su ciclone. Pesade.bos.nde, ponide a seguru totu su bestiàmene e poi inserrade.bos in domo".
A lughe de mangianu est arrivada una trumba de ària chi nd'at israighinadu àrbores seculares e nch'at piscadu ghennas, bentanas e sa tèula dae sas coberturas. Ma a sa gente, avisada cun tempus, no l'at capitadu nudda.
In su 1855 su canònigu Onida, betzu e tzegu, nch'est torradu a Sèdilo.
Su 31 de trìulas de su 1856, a note alta, in sa crèsia si b'at intesu unu sonu de òrganu e càntigos de Missa magiore. In bighinadu de crèsia non b'at dormidu niunu.
A sa fata de sa die, est arrivada sa raporta dae Sèdilo pro avisare chi su canònigu Onida fiat mortu.
Fonte: Antonio Puggioni, Modolo tra storia e leggenda (Bosa, Tipografia San Giuseppe, 2009, pp. 37-40)

Sas "pèlcias" de Sas Menduleddas e santu Èrriu màrtire

In su cùcuru de Monte Nieddu bi sunt sas "pèlcias" ('le caverne') de Sas Menduleddas.
Custas pèlcas, cuadas dae buscos aupados, in tempos antigos ant amparadu sos primos Cristianos fuidos dae Bosa vetus pro sas persecutziones de s'imperadore  Domitzianu (90-95 p.C). 
Su contu narat chi Èrriu, unu preìderu giòvanu, a pustis fuidu dae Bosa si fiat cuadu in sas pèlcas vivende che eremitanu. Sa fama sua aiat curtu finas a Roma, e su paba Clemente I l'aiat fatu pìscamu. Tando Domitzianu aiat chircadu de lu bochire, ma sa gente l'aiat liberadu dae presone (a issu e a un'àteru preìderu chi si naraiat Silbanu).
Esiliados in antis in Maluentu e posca in su Montiferru, custos duos preìderos sunt mortos màrtires in Iscanu su 17 de abrile de s'82 p.C.
In su 1616 e 1628 sunt essidas a campu sas relìchias, e dae cussu momentu in Iscanu si festant sos santos màrtires Èrriu e Silbanu su 13 de cabudanni. In antigu, a sa festa bi pigaiant a caddu finas sos modolesos e sos bosincos, e firmaiant a festare in domo de sos amigos iscanesos.
Fonte: Antonio Puggioni, Modolo tra storia e leggenda (Bosa, Tipografia San Giuseppe, 2009, pp. 70-73)
 

 

Sos arcanos de Coronedu

Finas a primos de su Noighentos, Mòdolo s'8 de cabudanni festaiat a "Sas Marias" in tres cresieddas de campagna (Santa Maria de Turudas, Caravetta e Nostra Signora de Coronedu).
Sa crèsia de Coronedu fiat sa prus manna, e sa gente at semper pensadu chi a curtzu b'aiat unu pòsidu, cuadu fortzis pro sa timòria de sos Moros. Naraiant chi in cussos logos bi capitaiat arcanos e mistèrios.
Unu note (pro nde nàrrere unu) un'òmine nche fiat calende s'olia a su mòlinu de Bosa, a caddu in s'àinu. Nant·chi in caminu aiat atopadu a unu preìderu caminende a cara a Mòdolo. Saludados si sunt, e s'òmine at preguntadu: "E a inue?", e su preìderu nant·chi l'at rispostu: "A Mòdolo a nàrrere Missa".
S'incras, s'òmine at preguntadu a su pàrracu chie l'aiat narada sa Missa, e issu at rispostu: "Deo ebia, a sas sete".
Sa gente narat chi cuddu preìderu de su note diat èssere un'ànima de Purgadòriu obrigada a nàrrere Missa pro iscontare sa pena.
Fonte: Antonio Puggioni, Modolo tra storia e leggenda (Bosa, Tipografia San Giuseppe, 2009, pp. 47-51)


 

S'annu de sa "collèra"

Sa Sardigna in antigu at patidu epidemias meda. Pro sa bidda de Mòdolo una de sas peus est istada sa de su 1609, chi in pagos meses at degumadu sa bidda e chi est abarrada in sa memòria de sos betzos.
Si narat chi "in su peale de S'Ardineri bi fuit su campusantu de sa collèra", est a nàrrere sas fossas comunes pro interrare sos mortos e, a bortas, finas sos moribundos.
Narant finas chi su sìndigu e s'autoridade sanitària faghiant sa cùmpida dae domo in domo pro agatare malàidos noos e los "curare" cun una meighina de cianuro chi provocaiat sa morte.
Sos parentes de sos malàidos nche los bogaiant a campagna pro los cuare, e bortas meda nde los torraiant mortos. In Su Càrmine b'ant agatadu ossos ammuntados a carchina, fortzis restos de carchi malàidu mortu in una de custas epidemias.
Fonte: Antonio Puggioni, Modolo tra storia e leggenda (Bosa, Tipografia San Giuseppe, 2009)

 

"Ottobre in poesia" 

Su Comune de Mòdolo, paris cun sos Comunes de Tàtari, Nùgoro, S'Alilghera, Carbònia e cun su Lussemburgo, promovet su fèstival internatzionale "Ottobre in poesia".
A custu fèstival b'est abbinadu su Prèmiu literàriu internatzionale "Città di Sassari". 
Sa manifestatzione s'at a fàghere dae su 19 a s 21 de su mese de santugaine 2012.
Chie cheret prus informatziones si podet cullegare a su situ www.ottobreinpoesia.it.

 

Domandas pro borsas de istùdiu

S'Ufìtziu de sos Servìtzios Sotziales de Mòdolo comùnicat chi sunt abertos sos tèrmines pro presentare domanda de borsa de istùdiu pro sas ispesas tentas in  s'Annu Iscolàsticu 2011-2012 (ex Lege 62/2000). Sos mòdulos sunt in Comune in s'ufìtziu de sos Servìtzios Sotziales e cherent presentados intro de su 19.10.2012 paris cun sa tzertificatzione ISEE vàlida a cussa data.



Cando a sos mortos los poniant a sicare

In biddas meda de Sardigna s'est mantesu su modu de nàrrere "Ancu ti ponzant a sicare". Est unu frastimu antigu, ma si narat sena lu cumprèndere.
Una chirca fata dae prof. Antonio Puggioni e pubblicada in su libru "Modolo tra storia e leggenda" (Bosa, Tipografia San Giuseppe, 2009) bogat a campu un'interpretatzione interessante meda.
Sos intervistados de Mòdolo mantenent galu s'ammentu de cando a sos mortos los poniant a sicare in pedras sacrificales a curtzu de sos nuraghes, comente ischimus chi ant fatu àteros pòpulos de àteras partes de su mundu (pro es. sos Parsos de s'India e sas tribù americanas de sas pianuras).
S'autore de su libru mentovat una cantone antiga tramandada in Mòdolo e intitulada "Pregadoria a babbai 'ezzu (mortu e postu a sicare in sa pedra lada de su nuraghe de Monte Nieddu)".
Sa cantone incomintzat gosi:
Babbai chi dae sa pedra ses bedinde
sos fizos tuos meda isconsolados
chi bènnidos nde sunt gai currinde
a cando sun bistados avisados.
Bie sos de sas ispilluncas
cun rocos e fastizos apicados
in coronas de pruinca imboligados
atitende.ti totu a manos giuntas.
(Iscàrriga su libru e sighi a lèghere - Est a pg 97)

 

Contributu pro atividade isportiva

Su Comune de Mòdolo, pro valorizare s'atividade isportiva, dat unu contributu a sos residentes chi ant fatu atividade isportiva a pagamentu in su perìodu chi andat dae su mese de santu gaine ('ottobre') 2011 a su mese de trìulas ('luglio') 2012.
Sas domandas cherent presentadas intro de su 15 de cabudanni ('settembre') 2012, paris cun totu sa tzertificatzione de sas ispesas.
S'Isee de chie faghet sa domanda non devet superare sos 20.000,00 èuros.


Significadu de su nùmene

Mòdolo est sa bidda prus minore de Sardigna (2,52 kmq) ma tenet un'istòria antiga meda, chi incomintzat in su III sèculu in antis de Cristos.
Su nùmene fortzis benit dae su topònimu "Màdala" (antigu meda, fortzis asiàticu) o dae su latinu MODULUS ('cundutu pro s'abba').
In tempus romanu su nùmene cambiat paritzas bortas: a cando "Modullo", a cando "Modulo", a cando "Modol".
Su  Codex Diplomaticus (1198-1303) lu mentovat comente "Modulu de Vallis", e in su 1341 cumparet comente "Model de Valle".
A dies de oe in Mòdolo b'at 170 abitantes.

 

S'Ufìtziu Limba Sarda est torra operativu

Dae su mese de trìulas est torra operativu in Mòdolo s'Ufìtziu de sa Limba Sarda.
Ocannu su servìtziu est a livellu sovra-comunale (in rete cun totu sos Comunes de s'Unione de Comunes de Planàrgia e Montiferru otzidentale) e Iscanu est su Comune capofila.
Pro cale si siat informatzione s'Ufìtziu est abertu ogni martis dae sas 15,00 a sas 18,00.