Sàgama

Servìtziu Tzivile Natzionale. Graduatòria idòneos

Su Comune de Sàgama, a pustis de seletzione de sas domandas, at publicadu sa graduatòria de sos candidados idòneos a su Servìtziu Tzivile Natzionale 2015 (L. 64/2001).
Chie cheret podet iscarrigare su file dae su situ istitutzionale (http://www.comune.sagama.or.it/).

 

"RocKas in campu" - Duos eventos musicales de non pèrdere

S'11 e 12 de làmpadas, in ocasione de su campionadu mondiale de Rally "Italia Sardegna 2015", s'assòtziu culturale RocKas e sas amministratziones de Frussio, Sàgama, Sune e Tinnura paris cun sa Pro Loco de Sune organizant "RocKas in campu", duos eventos musicales chi sos amantiosos de sa mùsica bona non si podent pèrdere:
giòbia 11 de làmpadas a sas 9 e mesa (h 21,30) in su campu isportivu de Sune ant a sonare sos grupos Redrum Experience, Slim Fit e Breakin'Down;
chenàbura 12 de làmpadas a sas 9 e mesa (h 21,30) in su parcu de Santu Micheli in Sàgama ant a sonare sos grupos 70 beat e MsM.
Pro carchi detàlliu in prus leghe s'artìculu de Bentos.

 

Campionadu mondiale de Rally

Chenàbura 12 de làmpadas a sas 11 de mangianu su territòriu de Sàgama e de Pianalza-Montiferru at a èssere "tappa" de su campionadu mondiale de Rally Italia Sardegna 2015, chi movende dae su Grìghine at a passare peri su Montiferru, su Sinis, sos montes de Alà finas a imbàtere a S'Ulumedu (domìniga 14).
Chenàbura, sàbadu e domìniga si podet intrare sena pagare a totu sas provas ispetziales (est a nàrrere sas provas de abilidade in tretos de istrada dificultosos meda).
Pro  carchi detàlliu in prus leghe s'artìculu de Bentos
Situ ufitziale "Rally d'Italia Sardegna 2015"
 

 

Vìdeu cun intervista a Ànghilu Maria Porcu

Sa Libreria Digitale de Sardigna posta in Rete dae sa Regione est, comente amus naradu àtera borta, una miniera de oro in ue faghet a agatare documentos de onni tipu chi faeddant de Sardigna (vìdeos, cantzones, fotografias, libros...).
Oe publicamus un'intervista fata in su 2008 a un'òmine sagamesu, Ànghilu Maria Porcu, chi faeddat de sa pitzinnia sua in Sàgama e de cando est emigradu a Frantza pro traballare in una fàbrica de abba minerale.
S'intervista, fata dae Gianluca Dessì, est de su 2008.

 

Festa in màscara pro su 31 de santugaine

Su Comune de Sàgama est organizende pro su 31 de santugaine una festa in màscara pro sos pitzinnos in su Tzentru de agregatzione sotziale. Sa festa comintzat a sas 4 de sero (h 16,00).
B'at a àere mùsica, ballos, giogos e cosas bonas a mandigare.
Totu sos pitzinnos de Sàgama e sos genitores issoro sunt invitados a partetzipare: non si pagat nudda e su divertimentu est asseguradu.

Sa festa de Santu Micheli. Ammentos de sa bidda isparida de Nuraghi Trìganu

Sàgama oe festat a Santu Micheli, su prus potente de sos Ànghilos de Deus (su nùmene Mi-ka-El cheret nàrrere 'Chie est comente Deus?').
Sa festa de Santu Micheli est torrada a bia in sos Annos Otanta, cando sos sagamesos ant torradu a fraigare una cresiedda derruta chi nânt·chi diat èssere sa parrochiale de una bidda isparida chi si naraiat Nuraghi Trìganu.
Custa bidda de Nuraghi Trìganu non s'agatat prus, ma b'at paritzos documentos antigos chi la mentovant e, in manera particulare, s'Ultima Pax Sardiniae chi est unu documentu de su 1388 chi decretat sa paghe intre Lionora de Arbarèe e Juan I "su Catzadore" de Aragona.
A pagu tretu dae sa crèsia, comente cunfirma chi unu tempus in cue bi fiat sa bidda isparida, s'agatant sas benas de Triganinu.
Sa festa de Santu Micheli si faghet duas bortas a s'annu, su 29 de abrile e su 29 de cabudanni.
Torramus gràtzias a Màriu A. Sanna pro sas informatziones pretziosas chi nos at dadu.

 

 

Unu para bestidu a grogu

In sa vida si nde bidet de ogni colore, e oe in Sàgama amus atopadu unu para bestidu totu a grogu (totu: àbidu, giubbotinu catarifrangente e finas su "carrocinu" chi portat a tira).
In s'incomintzu amus pensadu a carchi santone indianu, ma imbetzes nât·chi est catòlicu e paret chi siat andende peri su mundu a preigare s'amore pro sa gente e pro sa natura. Si narat Andrzej Piotr Witchen e in bator meses (dae cando est imbàtidu a Sardigna) nât·chi at fatu prus de 1.000 chilòmetros a pee.
Paret chi siat apassionadu de nuraghes (nât·chi cheret iscrìere unu libru chi faeddat de s'època nuràgica) e sas aventuras suas las est publichende in Facebook e in Youtube.
Comente at iscritu in sa pàgina Facebook sua, dae Sàgama at a andare a Iscanu, e a pustis a Cuglieri, Santu Lussurzu, Bonàrcadu, Sèneghe, Narabuìa (Narbolia), Arriora, Nurachi, Donigala, Aristanis, Tiria, Marrùbiu, Terraba, Arcidanu (San Nicolò Arcidano), Casa Scanu, Casa Mùrgia, Gùspini, Arbus, Buggerru, Montecani, Nèbida, Fontanamare, Marina de Gonnesa.
Abbàida su vìdeu in ue l'intervistant

 

Su Sìndigu de Sàgama est su Presidente nou de s'Unione Plamo

S'assemblea de sos Sìndigos de s'Unione de sos Comunes at designadu comente Presidente nou su Sìndigu de Sàgama Giovanni Antonio Cuccui.
Nàschidu in su 1974, professore de matemàtica, Sìndigu de Sàgama dae su 2007 (est a su segundu mandadu), Cuccui est giòvanu ma tenet sas ideas craras e sa determinatzione pro las mandare a in antis.
Faghende·li sos mègius augùrios de traballare in serenidade pro su bene de su territòriu nostru, l'auguramus finas de sighire in su caminu de amparu de sa limba sarda fatu in sos annos colados.
S'Unione Pianalza-Montiferru, difatis, at tentu semper una sensibilidade particulare pro sa limba sarda. Pro more de s'impignu finantziàriu de s'Unione, antianni amus pòdidu publicare su materiale didàticu chi amus dadu a totu sos pitzinnos de iscola materna e elementare (1.000 pitzinnos, dae pagu prus a mancu). Chie cheret lu podet iscarrigare dae inoghe.
A su Presidente Cuccui, chi in sa pàgina Facebook sua impromitit chi at a fàghere su mègius chi podet pro su territòriu, l'auguramus bonu traballu e de fàghere cosas bonas meda.
Leghe s'artìculu de "LaPlanargia.net"

 

 

Cuntributu pro nàschida o adotzione annu 2014

Su responsàbile de su Servìtziu Amministrativu de su Comune de Sàgama dat a ischire chi sunt abertos sos tèrmines pro presentare domanda de cuntributu pro ogni nàschida o adotzione fata in su 2014.
Tenent deretu sos genitores chi ant tentu (o ant a tènnere) fìgios intro de su 30 de cabudanni de su 2014 e chi tenent ambos duos residèntzia in Sàgama cando faghent sa domanda. 
Su mòdulu de domanda, paris cun su bandu, si podet iscarrigare dae su situ www.comune.sagama.or.it e cheret presentadu in Comune intro de su 15/10/2014. Bi cheret finas unu documentu de identidade.

 

 

Bonas Festas dae s'Assòtziu Culturale "Sàgama"

S'Assòtziu Culturale "Sàgama" faghet sos augùrios de Bonas Festas a totus cun unu bellu vìdeo de sa bidda niada.

 

 

Sàgama in su 1800. Comente la bidiat Fèlix Despine

A metade de s'Otighentos, a pustis passada sa Sardigna dae Ispagna a Piemonte, bona chedda de funtzionàrios de s'Istadu fiant bènnidos a bìdere s'Isula pro la connòschere mègius.
Su prus sunt abbarrados incantados dae custu mundu, e finas impressionados dae sa vida de sa gente, chi contaiant comente "arcàica", "primitiva" e "bàrbara".
In su 1858-1859 s'Intendente Fèlix Despine iscriet unu diàriu intituladu "Ricordi di Sardegna. Un anno a Cuglieri e dintorni (1858-1859)", in ue faeddat de sa Pianalza, de su Montiferru e de su Màrghine.
De sa bidda de Sàgama Despine nde faeddat bene meda. Narat: "All'indomani giungemmo a Sagama, popolato di 400 anime, molto ordinato per essere un villaggio sardo; ben costruito, evidenziava abitudini cortesi e perbene, tutto il contrario di Sindia. Il parroco brav'uomo e prete per bene, amava l'istruzione ed il progresso; faceva scuola ai bambini, manteneva la pace nella sua parrocchia..." (pg. 267).
Pro nd'ischire de prus si podet lèghere s'artìculu iscritu dae Màriu A. Sanna, incarchende inoghe.



Avisu a sos catzadores

Su Comune de Sàgama dat a ischire a sos catzadores chi est prontu su calendàriu venatòriu pro s'annu 2013-2014.
Sos catzadores residentes devent retirare in Comune sa carta venatòria (chi nche devent torrare intro de sa prima die de martzu de su 2014).
Iscàrriga s'avisu.

 

 

Cuntributu pro nàschida o adotzione

Su responsàbile de su Servìtziu Amministrativu de su Comune de Sàgama dat a ischire chi sunt abertos sos tèrmines pro presentare domanda de cuntributu pro ogni nàschida o adotzione fata in su 2013.
Tenent deretu sos genitores chi ant tentu (o ant a tènnere) fìgios in s'annu 2013, chi tenent residèntzia in Sàgama nessi dae un'annu (ambos genitores) e chi non sobrant sos 20.000,00 èuros de I.S.E.E.
Sa domanda iscadit su 30/09/2013.


Bandu pro domos populares

Su Comune de Sàgama dat a ischire chi devet assignare duas domos populares.
Sa graduatòria est pro duos annos e pro b'intrare tocat de:
1. Tènnere residèntzia in Sàgama nessi dae 5 annos;
2. Traballare inie (nessi pro s'atividade printzipale);
3. Non tènnere àtera domo adeguada a su nùcleu familiare;
4. No àere tentu assignada àtera domo o finantziamentu agevoladu;
5. Non sobrare dae sos 13.578,00 èuros de rèdditu.
Unu tantu de domos est riservada a antzianos, isposos noos e disàbiles.
Sa domanda cheret mandada a su Comune de Sàgama intro de mesudie  de su 4 de martzu de su 2013.
Sa modulìstica si podet iscarrigare dae inoghe.

 

Sos sambenados de eris e de oe

Sos sambenados de una bidda si mantenent o mudant in su tempus?
In sa chirca "Sos topònimos de Sàgama e Sindia. Indàgine geogràfica e linguìstica" de Mariu A. Sanna b'at unu capìtulu chi ponet a cunfrontu sos sambenados sagamesos de oe cun sos chi s'agatant in unu documentu de su 1388, s'Ultima Pax Sardiniae, firmada in Magumadas dae sos delegados de sa Curadoria de Planàrgia.
In custu documentu, ch'at ratificadu sa paghe intre Giudicadu de Arbarè e Rènniu de Aragona, si bi mentovant sos Sagamesos delegados a firmare, e podimus cunfrontare custos sambenados cun sos chi s'agatant oe in sos registros de s'Ufìtziu Anàgrafe.
Pro Sàgama ant firmadu su "majore de villa" (est a nàrrere su sìndigu) Andrea De Çori, sos "giurados" Elia de Nuciu, Joanne Saba e Gunnario de Acenis, e sos abitantes Petru de Sirigu, Comita Furcha, Cincillo Marras, Guantino Nassala e Joanne de Urgu.
A dies de oe si mantenent sos sambenados De Çori (in sa forma Dettori), Marras e Nàssala (in sa forma Màsala), mentres chi sos sambenados Nughes/De Nughes, Saba, Atzeni, Sìrigu e Furca no esistint prus.
Su sambenadu Urgu esistiat in antigu, ma a dies de oe cussas famìllias sunt isparidas o emigradas.



Sos primos insediamentos e sa crèsia de Sant'Ànghilu


Sàgama tenet orìgines antigas meda. Sos primos insediamentos sunt preistòricos e naschent in "Badde de Sàgama", in ue agatamus su nuraghe Muristene. A inghìriu a inghìriu bi sunt sos nuraghes Funtanedda, Mura de Canes, Molineddu, Sos Pascialzos, Nuratolu e su nuraghe Giannas de Frussio.
In tempos de fenìtzios, pùnicos e romanos a sa bidda l'ant fraigadu muros chi si podent bìdere finas a dies de oe, mancari derrutos.
In ue oe b'est sa crèsia de Sant'Ànghilu ('Arcangelo Gabriele') fortzis in antigu b'aiat unu santuàriu paganu.
Cando in su 1994 si sunt postos a immatonare ant agatadu una crèsia antiga, manna cantu sa chi b'est oe (ch'est sa prus manna de Planàrgia). Custa crèsia fiat in parte romànica (sec. XI-XII) e in parte gòtica (sec. XIV). Sa crèsia atuale est de sos primos de su 1600.
Sa mannària e sa bellesa de custa crèsia mustrant in craru chi a Sàgama b'andaiat gente dae totu sa Sardigna, e difatis b'ant agatadu unu 'còncio' (pedra traballada) in ue b'at iscritziones fatas dae sos pellegrinos.
Chie cheret connòschere mègius sa bidda de Sàgama si podet cullegare a Wikipedia, in ue b'est s'istòria de sa bidda curada dae dot. Mario A. Sanna.
(Sas informatziones subra de sa crèsia sunt leadas dae s'artìculu Sagama. Storia infinita di un restauro, iscritu dae M.G. Serchisu e M.A. Cadau pro su giornale diocesanu Dialogo).

 

Significadu de su nùmene

Pro s'etimologia de su nùmene "Sàgama" si sunt fatas ipòtesi meda.
Su canònigu Ispanu lu faghiat bènnere dae su fenìtziu Agam ('abbadrinu'), àtere at pensadu a su latinu Sagana ('majàrgia') o a su grecu Sagma ('casacca' de sos pastores).
Pittau l'at fatu derivare dae su logudoresu Sàgama ('sàgoma de linna pro sestare cornitzes'), Dedola dae s'unione de sas paràulas Sa gama ('su masone, sa robba'), Bazama dae s'àrabu Sagàma ('deretu, ordinadu').
S'ipòtesi prus probàbile paret però cussa de Paulis e de Casula, chi narant chi su nùmene est preromanu e non s'ischit ite cheret nàrrere.
In sos documentos prus antigos sa bidda est mentovada comente Segama o Sagama (sec. XIV).

 

 

S'Ufìtziu Limba Sarda est torra operativu

Dae su mese de trìulas est torra operativu in Sàgama s'Ufìtziu de sa Limba Sarda.
Ocannu su servìtziu est a livellu sovra-comunale (in rete cun totu sos Comunes de s'Unione de Comunes de Planàrgia e Montiferru otzidentale) e Iscanu est su Comune capofila.
Pro cale si siat informatzione s'Ufìtziu est abertu ogni gioja cun oràriu 15,00-18,00.